Obre el menú principal

Canvis

629 bytes afegits ,  fa 9 mesos
referències
| notes =
}}
La '''Sisenasisena Croadacroada''' començà el 1228 i va aconseguir la recuperació pacífica de [[Jerusalem]] el 1244.
 
== Frederic II i el Papat ==
 
[[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II]] Hohenstaufen]] era sobirà de súbdits musulmans a Sicília i Nàpols, i ell mateix parlava àrab. Malgrat això, era un sincer defensor de la croada (va abraçar la creu ja enel 1215).
 
[[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II]], malgrat trametre tropes a la [[Cinquenacinquena Croadacroada]] (1213-1221) sota el comandament del duc de Baviera, no havia participat personalment en ella, a causa dels seus enfrontaments amb el Papat a Itàlia. Frederic va abraçar la creu i va fer els vots (deuna nou)altra vegada l'any 1220, en presència del Papapapa [[Honori III]], i va insistir enel 1223 i el 1225.{{sfn|Melville|1995|p=197}}
 
EnEl 1225 es va casar amb [[Violant de Jerusalem]], filla de [[Joan de Brienne]] i de [[Maria de Montferrat]], reis nominals del regne[[Regne de Jerusalem]], aconseguint títols per reclamar el regne.
 
Malgrat que el seu retard en embarcar cap a Orient li va valdre l'excomunió per part del Papapapa [[Gregori IX]], després delde l'intent fracàsfracassat de Frederic el 1227 d'per embarcar ades de [[Brindisi]] cap a [[Acre (Israel)|Acre]], a causa d'una epidèmia, finalment l'any 1228 va poder marxar a Acre.{{sfn|Melville|1995|p=198}}{{sfn|Grousset|1949|p=257}}
 
== La Croadacroada ==
Després de disputes amb la família dels Ibelin a Xipre, Frederic va arribar a Acre. Amb el suport del seu exèrxitexèrcit i dels [[Cavallers Teutònics]] es va haver d'enfrontar amb el Patriarcapatriarca de Jerusalem i amb la passivitat dedels [[TemplersOrde del Temple|templers]] i els [[HospitalersOrde de l'Hospital|hospitalers]].
 
Sabent que el soldà [[aiubitadinastia aiúbida|aiubida]] [[Al-Kàmil ibn al-Àdil]] tenia problemes a [[Síria]] amb el seu germà [[Al-Muàddham ibn al-MuazzamÀdil|Al-Muàddham]], i amb el seu successor, al[[An-NasirNàssir Dawud]], i llurs aliats de l'[[imperi corasmi]], va negociar amb ell (per mitjà de l'emir Fakhr al-Din) el lliurament pacífic de Jerusalem, a canvi de no fortificar la ciutat i mantenir el domini musulmà de la zona del Temple. Junt amb la ciutat i [[Natzaret]], [[Sidó]], [[Betlem]] i [[Gaza]], obtenia una treva de deu anys (1229-39). Aquest és el contingut del Tractat de Jaffa de 18 de febrer dedel 1229. Es va coronar rei de Jerusalem a la [[basílica del Sant Sepulcre]] (18 de març dedel 1229) i va deixar el seu fill [[Conrad IV d'Alemanya|Conrad IV]] com a regent, marxant de nouretorn a Europa, on va derrotar el Papa ipapa, va forçar l'anul·Laciólació de l'excomunió i l'acceptació dels termes de la seva pau pactada amb alAl-Kàmil.{{sfn|Melville|1995|p=199-200}}
 
== Conseqüències ==
Frederic va ser deexcomunicat nouuna excomunicataltra vegada; la feblesa d'[[Al-Kàmil ibn al-KamilÀdil|Al-Kàmil]] va decidir els seus successors a no renovar la treva i intentar recuperar la Ciutat Santa, que, efectivament, va caure el 1244 en mans dels [[corasmis]] però res no esborra el fet que Frederic va recobrar Jerusalem i que, en la seva tomba, es va fer vestir amb la creu vermella.
 
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
{{commonscat}}
 
* {{es}} ref-llibre|nom=Christopher|cognom= Tyerman, ''|títol=Las guerras de Dios''.|editorial= Ed, Critica,|any= 2006.|llengua=castellà}}
* {{ref-llibre|nom=René|cognom= Grousset|títol= L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient|editorial= Payot|any=1949|llengua=francès}}
* {{ref-llibre|cognom=Melville|nom=Marion|títol=La vida secreta de los templarios|editorial=Tikal|any=1995|llengua=castellà}}
 
{{ORDENA:Croada 6}}
Usuari anònim