La Fàbrica del Pont Vell (Sant Fruitós de Bages): diferència entre les revisions

Les diferents edificacions constitueixen un recinte fabril tancat. Les diverses dependències de la fàbrica estan disposades una a tocar de l'altre, de manera que formen un triangle. D'esquerra a dreta, s'hi distingeix el que havia estat la porteria, els habitatges per als obrers, les dependències industrials i la capella. L'alçada dels edificis és de dues o tres plantes. A l'entrada del recinte, a la dreta, hi ha la capella de Santa Llúcia, datada del 1852, d'[[historicisme|estil historicista]] amb elements d'inspiració [[Neoclassicisme (arquitectura)|neoclàssica]]. Sobre el portal hi ha un frontó amb un relleu sobre el baptisme de Crist.<ref>{{ref-publicació|publicació= Nació Manresa|article= Sant Antoni i Santa Llúcia a la fàbrica del Pont Vell a Sant Fruitós|nom =Antonio |cognom= Mora Vergés | data= 23/03/2013|url=https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/34307/sant/antoni/santa/llucia/fabrica/pont/vell/sant/fruitos}}</ref> La capella està coronada per un campanar de ferro forjat en mal estat. Es conserva en bon estat el canal que donava energia a la fàbrica. Destaca l'alta xemeneia d'obra. La tipologia del recinte es correspon amb el model de clos de colònia. Tot i així, cal dir que difereix dels models de colònies industrials del Llobregat.<ref name=patmapa>{{ref-web|url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_17060|consulta=1 abril 2015|títol=La fàbrica del pont|obra=pat.mapa|editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>

La fàbrica del Pont rep aquest nom perquè es troba adossada al Pont Vell de Navarcles, construït a la darreria del {{segle|XVIII}}. Manel Altimir i Segimon Padrón van comprar els terrenys a la vora del riu per construir-hi un molí fariner, el qual va començar a funcionar l'any 1817. Entre 1825 i 1828 es va construir la fàbrica, que va substituir el molí. Inicialment es va dedicar a la producció de teixits de llana i més endavant a la producció de teixits de cotó.<ref name=Chimevapor>{{ref-web|url=https://chimevapor.wordpress.com/2009/05/20/la-fabrica-del-pont-vell-navarcles/|consulta=1 abril 2015|títol=La Fábrica del Pont Vell (Navarcles)|obra=Sudor, vapor y lágrimas. Patrimonio Industrial|editor=Chimevapor|llengua=castellà}}</ref> Els amos de la nova fàbrica van ser els germans Herp de Manresa. El 1851 es fan obres d'ampliació i poc després es lloguen dependències a altres industrials de la comarca. El 1862 aplegava un total de 124 telers mecànics. Sembla que la família Herp finalment va vendre la fàbrica i que aquesta va acabar funcionant de lloguer en lloguer. Als anys 30 del {{segle|XX}} es coneixia com «Can Vives» i a mitjan segle la fàbrica va deixar de funcionar, de manera que el recinte va quedar abandonat. A finalsfinal de la dècada dels anys 1980 es va reaprofitar l'edifici per acollir-hi diferents tallers artesans o empreses dedicades a àmbits diversos.<ref name=patmapa />