Jean Cauvin: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
#viquiestirada
mCap resum de modificació
Línia 92:
Molts luterans que escaparen de França, d'Escòcia i d'Anglaterra fugiren cap a Ginebra, amb la qual cosa, en poc temps, la població es doblà, i arribà a més de 20.000 persones. Entre els protestants escocesos hi havia [[John Knox]], qui arribà a dir de l'església a Ginebra que era la més perfecta escola de «Crist que mai hi havia hagut a la terra des del dia dels apòstols». Durant la seva estada, Knox formà part d'un equip que finalment publicà l'anomenada Bíblia de Ginebra, per al poble de parla anglesa. Fou la primera Bíblia amb notes teològiques al marge, moltes de les quals no eren més que una extensió del ministeri de predicació de Calví. Fou la versió predominant entre els puritans anglesos durant 100 anys i la Bíblia que els peregrins del [[Mayflower]] s'emportaren a Amèrica.
 
Ginebra es convertí en una escola de preparació de pastors. L'acadèmia de Ginebra s'establí el 1559 i, durant el temps del successor de Calví, [[TeodorThéodore de BezaBèze]], es retirà, s'havia entrenat uns 1.600 aspirants per al ministeri. De tal manera, inspirats per la visió de Calví, Ginebra esdevingué un nucli missioner molt important. Aquest esforç comportà resultats, sobretot a Escòcia i a França. El 1555 només hi havia una església reformada completament organitzada a França. Set anys més tard n'hi havia 2.000, algunes d'elles molt nombroses. Durant la dècada de 1560, més de 2 milions de francesos pertanyien ja al protestantisme.
[[Fitxer:Tombe Calvin.jpg|right|thumb|Tomba tradicionalment atribuïda a Calví al cementiri dels Reis de Ginebra.]]
No cal suposar que aquest fou un temps de pau per a Calví. A més de totes les afliccions físiques que patia, Calví era constantment atacat pels membres del partit dels llibertins, qui ostentaven dur una vida licenciosa, però alhora pretenien participar del Sopar del Senyor, quelcom que Calví mai no permeté. En certa ocasió, un membre d'aquest partit, Philibert Berthelier, fou excomunicat per la seva promiscuïtat sexual i, per tant, se li prohibí participar al Sopar. El concili de la ciutat revocà la decisió, de manera que Berthelier es presentà a l'església amb homes armats amb espases i disposats a lluitar. Calví baixà del púlpit, s'interposà entre la multitud i l'altar, i els digué: «Podeu trencar aquestes mans, podeu tallar aquests braços, podeu prendre'm la vida, la meva sang és vostra, podeu vessar-la; però mai no m'obligareu a donar les coses santes al profà i deshonrar aquesta taula del meu Déu». Els llibertins no tingueren més remei que sortir de l'església.
 
Calví finalment morí amb 54 anys el maig de 1564, en braços de [[TeodorThéodore de BezaBèze]], el seu successor. El seu cos fou exposat al públic però davant l'afluència de tants visitants, els reformadors temeren que els acusessin de veneració de sants, així que fou enterrat el dia següent en una tomba anònima, al cementiri dels Reis de Ginebra. No se sap la ubicació exacta de la tomba, però es col·locà una pedra funerària al segle XIX per marcar la ubicació tradicionalment considerada com la de Calví.
 
== Referències ==