Jean Cauvin: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
#viquiestirada
Línia 97:
 
Calví finalment morí amb 54 anys el maig de 1564, en braços de [[Théodore de Bèze]], el seu successor. El seu cos fou exposat al públic però davant l'afluència de tants visitants, els reformadors temeren que els acusessin de veneració de sants, així que fou enterrat el dia següent en una tomba anònima, al cementiri dels Reis de Ginebra. No se sap la ubicació exacta de la tomba, però es col·locà una pedra funerària al segle XIX per marcar la ubicació tradicionalment considerada com la de Calví.
 
== El testament de Calví ==
 
 
 
== El testamento de Calvino ==
 
Prop de la mort, Calví redactà el seu testament: {{Cita|Dono testimoni que visc i em proposo morir en aquesta fe que Déu m'ha donat mitjançant el Seu Evangeli, i que no depenc de res més per a la salvació que la lliure elecció que Ell ha fet per mi. De tot cor abraço la Seva misericòrdia, mitjançant la qual tots els meus pecats queden coberts, per causa de Crist, i per causa de la Seva mort i patiments. Segons la mesura de la gràcia que m'ha estat donada, he ensenyat aquesta Paraula pura i senzilla, mitjançant sermons, accions i exposicions d'aquesta Escriptura. A totes les meves batalles amb els enemics de la veritat no he emprat sofismes, sinó que he lluitat la bona batalla de manera frontal i directa.}}
 
Calví mantingué el seu sou de cent corones i rebutjà acceptar-ne més. Després de viure 55 anys, només deixà 300 corones als seus hereters, a més de la seva biblioteca, que fou venuda a bon preu. Quan Calví abandonà Estrasburg per tornar a Ginebra, volgueren donar-li els privilegis de ciutadà lliure de la seva ciutat i el sou d'un prebendat, que li havia estat assignat. Acceptà els primers privilegis, però rebutjà els segons. S'emportà un dels seus germans a Ginebra, però no s'esforçà perquè li donessin un lloc honorífic. Tingué cura de l'honor de la família del seu germà, aconseguint la llibertat d'una dona adúltera i llicència perquè pogués tornar a casar-se. Però fins i tot els seus enemics conten que li féu aprendre l'ofici d'enquadernador de llibres, en què treballà després durant tota la seva vida.
 
Des d'aquesta perspectiva es pot observar les seves conviccions sobre la vida i la mort tal com l'entengué l'apòstol [[Pau de Tars]] a la Carta als Filipencs, on morir és un guany, però viure per servir a l'Església, així com adverteix els seus deixebles de viure la vida cristiana com la bona i vertadera batalla de la fe.<ref>{{Harvnb|Pettegree|2004|p=222}}</ref>
 
 
El seu nom figura al Calendari de Sants Luterans, commemorat el 26 de maig,<ref>[http://www.churchofengland.org/media/41151/tandscalendar.pdf Calendario de la Iglesia de Inglaterra]</ref> i el 28 de maig per l'Església Episcopal d'EE.{{esd}}UU).<ref>{{cita web|url=http://satucket.com/lectionary/john_calvin.htm|título=John Calvin |obra=satucket.com|fechaacceso=13 de septiembre de 2015}}</ref><br />
 
== Referències ==