Juan Román Riquelme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m #QQ18: Estandaritzant sintaxi de fitxer obsoleta |
m #viquiestirada |
||
Línia 32:
{{MedallaOr|[[Jocs Olímpics d'estiu 2008|Pequín 2008]] | [[futbol als Jocs Olímpics d'estiu 2008|Futbol masculí]] }}
{{FiMedaller}}
'''Juan Román Riquelme''' és un [[futbolista]] [[argentina|argentí]]. Va nàixer el [[24 de juny]] de [[1978]] a [[Buenos Aires]] ([[Argentina]])
Va ser part del seleccionat juvenil sub-20 d'{{sel|especial=sub20|Argentina}}, amb el qual va guanyar el [[Campionat Sud-americà Sub-20 de 1997|Sud-americà Sub-20 de 1997]] i el [[Copa Mundial de Futbol Juvenil de 1997|Mundial Juvenil de 1997]]. L'any 1997 va debutar amb la [[Selecció de futbol d'Argentina|selecció d'Argentina]].
Va ser part d'una de les etapes més glorioses en la història de Boca Juniors, club al que deu els seus majors èxits i reconeixements. Entre ells destaquen cinc títols de lliga ([[Torneig Apertura 1998 (Argentina)|Apertura 1998]], [[Torneig Obertura 2000 (Argentina)|Apertura 2000]], [[Torneig Clausura 1999 (Argentina)|Clausura 1999]], [[Torneig Obertura 2008 (Argentina)|Apertura 2008]] i [[Torneig Apertura 2011 (Argentina)|Apertura 2011]]), tres [[Copa Libertadores|Copes Libertadores]] ([[Copa Libertadores 2000|2000]], [[Copa Libertadores 2001|2001]], [[Copa Libertadores 2007|2007]]), la [[Copa Intercontinental 2000]] i la [[Recopa Sud-americana 2008]].
Va ser distingit com el [[Futbolista americà de l'any|futbolista de l'any a Sud-amèrica]] de l'any 2001, el [[Premi Don Balon]] al millor jugador estranger de [[Primera Divisió d'Espanya|La Lliga Espanyola]] en la [[Primera Divisió d'Espanya 2004/05|temporada 2004-05]], i com el millor futbolista de la Libertadores 2007. Creditor d'innombrables premis en la seva carrera esportiva, és recordat com el màxim ídol de la institució xeneize.<ref>{{ref_web |url=http://www.infobae.com/2011/07/02/591068-un-riquelme-como-nunca-se-lo-vio-agradecio-lagrimas-la-estatua|títol=http://www.infobae.com/2011/07/02/591068-un-riquelme-como-nunca-se-lo-vio-agradecio-lagrimas-la-estatua }}</ref>
En 18 anys de carrera professional, Riquelme va fer 174 gols i va donar 247 assistències.<ref>{{ref_web|url=http://www.marca.com/2015/11/18/futbol/futbol_internacional/argentina/1447869205.html|títol=Riquelme, 18 anys de futbol.|editorial=marca.com|consulta=5 de novembre de 2016}}</ref><ref>{{ref_web|url=http://www.infobae.com/2015/01/25/1622978-la-carrera-riquelme-numeros-cuatro-equipos-y-13-titulos-18-anos/|títol=La carrera de Riquelme en nombres.|editorial=infobae.com|consulta=5 de novembre de 2016}}</ref>
== Trajectòria ==
=== Divisions inferiors ===
Va néixer el 24 de juny de 1978 en una família humil i és el més gran d'onze germans dels quals ell i el seu germà Cristian van dedicar la seva vida al futbol. El seu naixement, curiosament, va tenir lloc un dia abans de la primera conquesta argentina en una [[Copa Mundial de Futbol]].
De nen va començar a relacionar la seva vida amb el món futbolístic, sent partícip en diferents jocs realitzats en nens de la localitat de [[San Fernando (Buenos Aires)|San Fernando]], on va destacar jugant per diferents associacions i clubs de barri, fins que finalment va arribar l'oportunitat de provar-se en el seu primer club, la [[Asociación Atlética Argentinos Juniors]]. Aquesta institució, situada al barri de [[La Paternal (Buenos Aires)|La Paternal]], convocaria a prova al jove futbolista quedant finalment fitxat per a les seves divisions inferiors. Al principi va exercir com a migcampista central, no obstant això les exigències que proposava el club feien que no aconseguís guanyar la titularitat.
La seva carrera esportiva va seguir a Argentinos Juniors fins a l'any 1996, quan en una operació aconsellada pel llavors entrenador [[Carlos Salvador Bilardo]], el president del [[Club Atlético Boca Juniors]], [[Mauricio Macri]], va establir la compra de diversos jugadors de les divisions inferiors d'Argentinos Juniors, entre els quals figurava Riquelme.<ref>{{ref_web |url=http://canchallena.lanacion.com.ar/1763224-anecdotas-de-juan-roman-riquelme-y-sus-dt-la-primera-charla-con-carlos-bilardo-y-el-dia-que-van-gaal-lo-esperaba-con-una-pila-de-videos |títol=Anècdotes de Juan Román Riquelme i els seus DT: la primera xerrada amb Carlos Bilardo i el dia que Van Gaal l'esperava amb una pila de vídeos |consulta=26 de gener de 2015}}</ref> D'aquesta forma, el migcampista va fer peu en el club que l'acabaria de posar en els primers plànols del futbol mundial.
=== Boca Juniors (1996-2002) ===
La seva arribada al club va ser tota una prova de foc que va acabar sobreposant sense sobresalts, guanyant-se la consideració de Carlos Bilardo, qui va preparar el seu debut en el Torneig Apertura de 1996. En efecte, el debut oficial de Juan Román Riquelme, es va donar el 10 de novembre de 1996, quan va ser posat com a titular enfront del [[Club Atlético Unión (Santa Fe)|Club Atlètic Unió]] en l'estadi de [[Estadi Alberto J. Armando|La Bombonera]].<ref>{{ref_web|url=http://www.clarin.com/deportes/riquelme_0_731327025.html|títol=Riquelme, renovació milionària i dos partits en sis mesos|consulta=2 de març de 2011}}</ref> El partit va acabar tancant amb un marcador de 2:0 a favor del conjunt de Boca, des d'aquest mateix dia el seu cognom va ser corejat per [[Estadi Alberto J. Armando|La Bombonera]],<ref>{{ref_web|url=https://www.infobae.com/2012/11/09/680505-el-nino-riquelme-debutaba-boca-y-maradona-tenia-su-merecido-homenaje/|títol=Riquelme primera ovació|consulta=31 de maig de 2018}}</ref> el que fou un primer pas, aviat fou una idolatria i una relació de molt afecte entre l'afició i el jugador. Tretze dies després del seu debut, Riquelme va aconseguir marcar el seu primer gol en el futbol de Primera Divisió, en convertir el sisè gol d'una golejada propinada per Boca Juniors a [[Club Atlético Huracán|Huracán]]. D'aquesta forma, Riquelme inaugurava la seva collita personal en els marcadors de cada partit.<ref>{{ref_web |url=http://www.clarin.com/deportes/futbol/boca-juniors/carrera-marcada-idas-vueltas_0_1291671191.html |títol=Una carrera marcada per les alegries en blava i groc |consulta=26 de gener de 2015}}</ref>
Després d'haver debutat l'any 1996, Riquelme va iniciar en Boca Juniors una llarga travessia per aconseguir acabar amb una ratxa sense campionats des de 1992. Després dels pobres resultats obtinguts en la temporada 1996-97, [[Carlos Bilardo]] va renunciar a la direcció tècnica del club sent succeït per [[Héctor Veira]]. Si be Boca va aconseguir a demostrar certa millorança en el seu nivell futbolístic, aconseguint el subcampionat de l'Apertura 1997, les participacions de Riquelme van minvar producte de la poca confiança que li brindava l'entrenador de torn. Després del campionat [[Torneig Clausura 1998 (Argentina)|Clausura de 1998]], Veira va abandonar l'equip sent reemplaçat primerament per [[Carlos María García Cambón]] (qui va tancar el campionat amb tres victòries consecutives) i més tard per [[Carlos Bianchi]].
Aquest entrenador va arribar al club intentant renovar les seves estructures de cara a l'obtenció del campionat que ja feia sis anys se li negava a Boca. Una d'aquestes idees, estava en l'atac, on finalment va acabar formant un trident ofensiu molt temut en aquesta època. A més de retornar-li la titularitat a Riquelme, no solament li va deixar l'ús de la samarreta número 10, també li va donar la responsabilitat de comandar a l'equip i de proveir als davanters [[Guillermo Barros Schelotto]] i [[Martín Palermo]]. La seguretat d'[[Óscar Eduardo Córdoba|Óscar Còrdoba]], la sòlida defensa capitanejada per [[Hugo Ibarra]] i [[Jorge Bermúdez]] al costat de [[Walter Samuel]] i [[Rodolfo Arruabarrena]], sumada al ferri mitgcamp integrat per [[Diego Cagna]], [[Mauricio Serna]] i [[José Basualdo]] més el trident Román-Guillermo-Palermo, va acabar donant-li a Boca el títol del [[Torneig Apertura 1998 (Argentina)|Torneig Apertura 1998]], deixant enrere la sequera de sis anys. En la taula de posicions es van situar amb quaranta-cinc punts, traient-li nou de diferència al subcampió [[Club de Gimnasia y Esgrima La Plata]].<ref>{{ref_web|url=http://www.promiedos.com.ar/torneo.php?torneo=apertura1998|títol=Mitjanes del Torneig Obertura 1998|editorial=Promedios.com|consulta=12 de setembre de 2016}}</ref> Aquest va ser el primer títol en la trajectòria esportiva de Riquelme.
L'any 1999 va tornar a mostrar un equip sòlid malgrat alguns canvis en l'alineació, ja sigui per lesions o per vendes de jugadors. Riquelme va mantenir el seu lloc i posició dins de l'equip, repetint el mateix esquema guanyador del torneig anterior, guanyant la seva segona corona consecutiva en obtenir el [[Torneig Clausura 1999 (Argentina)|Torneig Clausura 1999]], en el qual Riquelme va anotar set gols. Aquest bicampeonat assolit amb Boca, no solament va enriquir el seu palmarès personal, sinó que el va portar directament al seu primer gran desafiament internacional, la [[Copa Libertadores 2000]], instància a la qual Boca retornava després de sis anys. En aquesta competència van arribar a la final. La final es va produir el 21 de juny, en el [[Estadi Cícero Pompeu de Toledo]] de [[São Paulo]] i després d'una igualtat en el resultat global de 2:2, Boca es va imposar en definició per penals al [[Sociedade Esportiva Palmeiras|Palmeiras]] en la final i va obtenir el certamen després de vint-i-dos anys.<ref>{{ref_web|url=http://pasoyvoyabuscar.blogspot.com.ar/2011/10/seccion-memorias-boca-campeon-de-la.html|títol=Boca campió de la Libertadores 2000|editorial=Pas i vaig a buscar|consulta=12 de setembre de 2016}}</ref>
Boca va disputar el 12 de novembre de 2000 en [[Japó]] la [[Copa Intercontinental 2000|Copa Intercontinental]], enfrontant a [[Reial Madrid Club de Futbol|Reial Madrid]]. Riquelme va destacar des del principi i va col·laborar amb el triomf de Boca per 2:1, amb una assistència a Palermo de més de cinquanta metres.<ref>{{ref_web|url=http://www.javierbrizuela.com/el-dia-que-riquelme-es-presento-al-món|títol=Copa Intercontinental 2000: el dia que Riquelme es va presentar al món|editorial=La petjada del temps|autor=Javier Brizuela|consulta=12 de setembre de 2016}}</ref> L'any 2001 Boca es va alçar novament amb la Copa Libertadores d'aquest any en imposar-se per penals al [[Cruz Azul Futbol Club|Cruz Azul]] de [[Mèxic]] a [[Estadi Alberto J. Armando|La Bombonera]]. Encara es recorda la imperial actuació del "Torero" en la tornada de les semifinals enfront de Palmeiras 2(2:2)3 en l'antic estadi [[Estadi Palestra Itália|Parc Antàrtica]]. A més, en aquesta ocasió, Riquelme va rebre el premi al «Millor Jugador de la Final de la Copa Libertadores».<ref>{{ref_web|url=http://www.diariopopular.com.ar/notas/122036-momentos-historicos-riquelme-boca|títol=Moments històrics de Riquelme en Boca|editorial=Diari Popular|data=5 de juliol de 2012|consulta=12 de setembre de 2016}}</ref>
El 10 de novembre de 2001 va participar en La Bombonera del partit acomiadada de [[Diego Armando Maradona]], fins i tot Maradona li va regalar la seva samarreta a Riquelme, i va usar la 10 de Boca Juniors amb les sigles «Román» en l'esquena. Va finalitzar l'any amb el reconeixement de la premsa llatinoamericana, que ho va consagrar com «[[Annex:Futbolista de l'any a Sud-amèrica|Futbolista sud-americà de l'any]]».<ref>{{ref_web|url=http://www.rsssf.com/miscellaneous/sam-poy.html|títol=South American Coach and Player of the Year|editorial=Goals in International Matches|consulta=12 de setembre de 2016}}</ref>
== Referències ==
| |||