José María Forqué Galindo: diferència entre les revisions

De jove es va traslladar a [[Madrid]], on va estudiar arquitectura. Allí, les seves inquietuds teatrals en l'àmbit universitari el van conduir a interessar-se pel cinema després de la seva col·laboració amb [[Pedro Lazaga]] a ''[[María Morena (pel·lícula)|María Morena]]'' en [[1951]]. La seva primera pel·lícula com a director i guionista va ser ''[[Niebla y sol]],'' del mateix any. En [[1955]] codirigí amb [[José Antonio Nieves Conde]] ''[[La legión del silencio]]'', que va suposar una de les més importants contribucions espanyoles al clima ideològic de la [[guerra freda]].

 

 

Aquesta pel·lícula explorava el bandolerismo andalús del segle XIX. Comença plantejant el tema de la colonització i la lluita de classes de la [[Andalusia]] minera d'aquesta època, esquitxat per nocions pròpies dels anys 1950, com el del «compromís». Però el desenvolupament d'aquestes premisses hauria estat inviable al cinema de l'Espanya de [[1957]], per la qual cosa es produeix un lliscament cap a les passions humanes i el seu tema es canalitza com el clàssic gènere de les pel·lícules de bandolers. El final, que entronca amb el tema del bandit generós, arrenca al film els seus moments més dramàtics, desembocant en una actualització de la paràbola del «bon lladre», deixant enrere l'inicial alè de rebels socials que caracteritzava el seu pla inicial.