Revisió del 15:32, 10 març 2019 modifica Maaku-kun (discussió \| contribucions) 2 edits Nous apartats: "História" i "Evolució", en total s'han afegit 1.024 paraules contant títols Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 19:41, 10 març 2019 modifica desfés Ramonpintor1 (discussió \| contribucions) 141 edits m accents i imatges Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 18: En la pràctica, eliminar el tradicional descans dominical es va revelar com una tasca difícil, prenent-se sovint el diumenge i el nou dia de descans. Finalment, el [[1940]], la vella setmana de set dies va ser restaurada. == ~~História~~Història == [[Fitxer:Sovnarkom-Gregorian-Calendar-Decree-izo39.jpg\|esquerra\|miniatura\|Decret de 1918 adoptant el "Calendari europeu de l'oest" (cliqueu per veure una traducció en anglès) ]] === Calendari gregorià === El calendari gregorià va ser implementat a Rússia el 14 de febrer del 1918 deixant anar les "Julian dates" del 1 al 13 de febrer del 1918 d'acord amb un decret de Sovnarkom signat el 24 de gener de 1918 (Julian) per Vladimir Lenin. El decret requeria de que la data juliana estigués escrita entre parèntesis després de la data gregoriana fins al 1 de juliol de 1918. Tots els exemples supervivents dels calendaris físics del 1929-1940 mostren les longituds mensuals del calendari gregorià (com les que apareixen aquí). La majoria dels calendaris mostren tots els dies d'un any gregorià com una graella amb set files o columnes per a la tradicional setmana de set dies amb el diumenge primer. [[Fitxer:Soviet calendar 1931 pocket.jpg\|miniatura\|Calendari de butxaca soviètic, 1931. Numerats cinc dies laborables setmanals excloent cinc dies de festa nacional]] El calendari de butxaca de 1931 que es mostra aquí és un extrany exemple que exclou els cinc dies festius nacionals, permetent que els 360 dies restants del calendari gregorià es mostrin com una quadrícula amb cinc files anomenades I-V per cada dia de la setmana de cinc dies. Linha 30 ⟶ 31: Poc després de la revolució russa, el primer govern soviétic de Lenin va decratar l'absència del calendari julià a favor del calendari gregorià, que ja s'sutilitzava a pràcticament tota Europa. Aquest canvio va suposar que després del dia 1 de febrer de 1918 (segons l'antic calendari) seguís el 13 de febrer, suprimint del conteig oficial de dias a les onze jornades entre ambdues dates. El calendari gregorià va implicar que la URSS mantingués un sistema de dates igual a la resta d'Europa, ~~pero~~però al 1929 l'economista ~~soviétic~~soviètic '''Yuri Larin''' va ~~proposarque~~proposar que es "racionalitzés" el calendari a la Unió ~~Soviétic~~Soviètica, ~~alegant~~al·legant que era dolorós per a la economia nacional que existís un mateix dia de descans per a ~~toda~~tota la classe obrera, ~~postulannt~~postulant la necessitat de fixar ~~diess~~dies de descans "diferenciats" per a obtenir una major productivitat a menors costos, ~~siguent~~següent que amb una reforma del calendari la URSS sempre tindria treballadors en actiu, en algun sector de la economia, tots els dies de l'any. La proposta de Larin va ser aproc¡vada per el gobierno soviétic i desde el dia 1 d'octubre de 1929, es va começar a utilitzar una versió més "racionalitzada" del calendari. En aquesta versió, el calendari gregorià estava dividit en dotze messos, cada mes tenia apenas 30 dies, i els 5 dies restants s'afegirien entre cada trimestre, pero sense ser part de cap més ni a cap setmana. Aquests dies eren:

Calendari revolucionari soviètic: diferència entre les revisions