Revisió del 12:42, 30 des 2018 modifica Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits afegeixo referències ← Edició anterior		Revisió del 11:21, 11 març 2019 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.280 edits m retoc Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 116: El [[1984]], la [[Primer Ministre del Regne Unit\|primera ministra britànica]] [[Margaret Thatcher]], símbol de l'oposició al [[comunisme]], visità Hongria, en el que es considerà una mostra de l'estovament del règim. Després de les reformes dins la [[Unió Soviètica]] i el fervor polític ~~en els~~als països socialistes europeus a ~~finals~~la segona meitat de la dècada dels anys vuitanta, els responsables del Partit dels Treballadors van decidir, el [[1988]], emprendre una sèrie de reformes econòmiques i agrícoles a Hongria. Conscients de la caiguda del règim marxista, van evitar la reforma [[nacionalisme\|nacionalista]] extrema impulsada per [[Slobodan Milošević]] a la [[República Federal Socialista de Iugoslàvia]] i van mirar cap a l'oest, apostant per l'alternança [[socialdemòcrata]]: perdre unes primeres eleccions multipartidistes i tornar després al poder. == Transició al multipartidisme i l'economia de mercat == Línia 123: L'any [[1988]] [[Imre Pozsgay]] (líder comunista reformador) substituí Kádár com a secretari general del Partit Comunista. El [[1989]] el Parlament aprovà un "paquet de democràcia", que reconeixia, entre altres coses, el pluralisme de sindicat; la llibertat d'associació, assemblea i premsa; una nova llei electoral i una revisió radical de la constitució. La [[Unió Soviètica]] va reduir la intervenció al país després de signar un acord l'abril de [[1989]] per retirar les forces soviètiques el juny de [[1991]]. La unitat nacional culminà el juny de [[1989]] quan el país va sepultar ~~-de~~–de ~~nou-~~nou– [[Imre Nagy]], els seus socis i, simbòlicament, les altres víctimes de la revolució de 1956. Cap a ~~finals~~final de l'estiu de [[1989]] es formà una taula rodona nacional amb presència dels nous partits, dels antics ja restablerts, el Comunista i altres grups socials per decidir els principals canvis en la constitució per preparar les eleccions lliures i la transició a un sistema polític democràtic. L'octubre del [[1989]], el partit comunista convocà el seu últim congrés i es reformà com a Partit Socialista Hongarès ([[Partit Socialista Hongarès\|MSZP]]). En una sessió històrica del [[16 d'octubre\|16]] al [[20 d'octubre]] de [[1989]], el Parlament aprovà la llei que assegura eleccions parlamentàries multipartitàries i una elecció presidencial directa. La legislació transformà la República Popular d'Hongria en la República d'[[Hongria]], garantint els [[drets humans]] i [[drets civils\|civils]], i establint una estructura instituconal que assegurava la separació dels poders legislatiu, judicial i executiu.

República Popular d'Hongria: diferència entre les revisions