Renaixença: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Etapes: hola me llamo sewo |
m Revertides les edicions de 80.30.114.117. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 25:
* La creació d'institucions noves que empenyin la nova dinàmica literària (editorials, premsa…) i el reforçament de les institucions ja existents (Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona…).
=== Etapes ===
=== '[[Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís|Antoni de Capmany]], l'interès per normativitzar la llengua catalana i l'aparició d'una incipient intel·lectualitat d'origen popular ja es produeixen durant la [[Il·lustració]].<ref name="JM">[[Joaquim Molas i Batllori|Joaquim Molas]], ''Història de Catalunya'', Vol. V, Ed. Salvat, Barcelona, 1979, pàgs 177-191.</ref> Però el sentiment de catalanitat està molt afeblit després de la [[Guerra del Francès]], a causa del suport a l'Estat que ha fet fora l'invasor. Tot i això, hi ha dos noms que constaten no només l'ús de la llengua catalana, sinó la persistència d'aquest sentiment de catalanitat: [[Antoni Puig i Blanch]] i [[Josep Pau Ballot i Torres|Josep Pau Ballot]].<ref name="FS">[[Ferran Soldevila]], ''Història de Catalunya'', Barcelona, Editorial Alpha, 1963.</ref> Altrament, cal al·ludir a la tasca del mallorquí [[Josep de Togores i Sanglada]] ([[Comte d'Aiamans]]) que compongué poesies on es denota una influència romàntica notable.<ref>Poesies de Josep de Togores. Pàgines 213-223. {{mida|[http://books.google.cat/books?id=Ts0gaayXeEcC&pg=PA334&dq=Josep+de+Togores+Sanglada+poesies&hl=ca&ei=HpRVTciGHcyFhQfnjIGEDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CFEQ6AEwBg#v=onepage&q=Josep%20de%20Togores%20Sanglada%20poesies&f=false Google Llibres]}}</ref>===▼
La llengua catalana mai no havia perdut el seu ús social, però dos factors podien amenaçar la continuïtat del català com a llengua vehicular. El primer fou l'abandonament de les classe benestants de la llengua catalana com a llengua per a la cultura, feia més d'un segle que no era una llengua oficial. El segon la imminent voluntat estatal d'universalitzar alfabetització.
Els períodes que segueixen a continuació reflecteixen la realitat del principat. A València el fenomen de la Renaixença és més dissipat per manca d'una burgesia que el sustenti. A les illes cal destacar la figura de [[Marian Aguiló i Fuster|Marià Aguiló]].
==== Antecedents ====
▲
Josep Pau Ballot escriu la ''[[Gramatica y apología de la llengua cathalana]]'' entre 1810 i 1813. Aquesta obra és realitzada amb intenció patriòtica, divulgadora i incitadora a l'ús del català. En el capítol ''Origen de la llengua cathalana '', Ballot, aclareix: "per molts anys llengua de corts, la ques parlava en lo palaci, y molt apreciada del senyor rey don Jaume I i demes reys de Aragó".
| |||