Menor Estranger No Acompanyat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Informació de Història, faltes d'ortografia i afegir apartat del sistema de protecció a la infància |
Apartat de història |
||
Línia 14:
Des de finals de la dècada de 1990, va augmentar l'arribada dels MENA a l'[[Estat Espanyol]]{{sfn|Markez|Pastor|2010|p=71}} i a altres països de la Unió Europea. Encara que, fins a 1998 aquesta situació no es va donar a conèixer al territori Català, a conseqüència de diversos articles que van aparèixer en la premsa i que donaven visibilitat en la situació que es trobaven alguns joves al carrer. No obstant això, l'educador Vicenç Galea i Montero afirmava que l'existència dels joves menors estrangers pels carrers de Barcelona existia fins a la segona meitat de la dècada de 1980.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Empez|nom=Núria|títol=Dejadnos crecer|url=|edició=1|llengua=castellà|data=setembre de 2014|editorial=virus|lloc=Barcelona|pàgines=123|isbn=978-84-92559-56-5}}</ref> Aquest esdeveniment implica per als països acollidors problemes ètics i polítics, ja que el sistema de protecció es pot veure en problemes.<ref name="bravo">{{ref-publicació |cognom=Bravo |nom=Amaia |títol=Menores extranjeros no acompañados en España: necesidades y modelos de intervención |publicació=Psychosocial Intervention |data=abril 2017 |pàgines=55–62 |volum=26 |exemplar=1 |doi=10.1016/j.psi.2015.12.001 |coautors=Santos-González, Iriana}}</ref> Podem afirmar que l'arribada massiva de menors estrangers no acompanyats al nostre país durant els últims 20 anys ha suposat un repte per tots els sistemes de protecció, que s'han vist en la necessitat d'adaptar els seus procediments a les necessitats concretes d'aquests infants i adolescents.<ref name="Ref">{{Ref-publicació|cognom=Bravo|nom=Amaia|autor=|cognom2=Santos-González|nom2=Irina|article=Menores extranjeros no acompañados en España: necesidades y modelos de intervención|publicació=Psychosocial Intervention|llengua=català|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1132055915000599|volum=26|exemplar=1|data=23/02/2019|pàgines=55-62|doi=10.1016/j.psi.2015.12.001|issn=1132-0559}}</ref>
A Espanya, el
Dins dels motius que comporten als menors sortir sense cap supervisió dels seus països d'origen trobem situacions de desestructuració familiar, pobresa, desprotecció institucional, guerres, violències, falta d'oportunitats, [[Catàstrofe natural|catàstrofes naturals]] i situacions generalitzades dels drets humans.<ref>{{Ref-web|url=https://www.accem.es/vulnerables/menores-extranjeros-no-acompanados-mena/|títol=Menores extranjeros no acompanyados|consulta=08/03/2019|llengua=castellà|editor=Accem|data=}}</ref>
En Espanya, la majoria dels MENA resideixen en centres d'acollida, on les seves necessitats bàsiques són cobertes. Els MENA són identificats i registrats al ''Registro de Menores Extranjeros No Acompañados RMENA-2'', amb finalitat exclusivament identificativa. Aquest registre és gestionat per la Direcció General de la Policia en coordinació amb la [[Fiscalia General de l'Estat]]. Però hem de saber diferenciar en el moment que tenim un suposat menor indocumentat quins són els passos a seguir per tal d'esbrinar una edat aproximada. Quan el jurista no disposa d'un document que li permeti acreditar aquesta edat cronològica per a poder valorar l'edat legal d'un supòsit menor, sol·licita una prova mèdica per a poder tenir una estimació d'aquesta. Però el metge que realitza aquesta prova, realment no pot donar al jurista una estimació d'aquesta edat legal sinó simplement la seva edat biològica. L'edat biològica malgrat ser edat, no defineix un concepte cronològic, sinó que es defineix per la identificació per part d'un explorador d'una sèrie de fites dins del procés de maduració i desenvolupament d'un ésser humà que s'aconsegueixen habitualment a una determinada edat cronològica en un grup de població determinat, és a dir, mitjançant unes proves mèdiques es pot esbrinar de manera aproximada segons les fites aconseguides en el seu desenvolupament, quina edat pot tenir el jove, sigui menor o no. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Defensor del Pueblo|nom=|títol=¿Menores o Adultos? Procedimientos para la determinación de la edad.|url=|edició=1|llengua=castellà|data=|editorial=Cyan, Proyectos Editoriales, S.A.|lloc=Madrid|pàgines=36-37|isbn=978-84-87182-65-5}}</ref>
Entre les comunitats autònomes<ref name="Ref"/> hi ha hagut sempre una falta de coordinació i de comunicació en aquest tema, les quals provoquen una falta de rigor en les xifres que s'obtenen dels menors a tot l'Estat Espanyol. La xifra més alta registrada va ser al 2004, on es va quantificar una quantitat de 9117. A partir dels anys següents, la xifra ha anat baixant per raons econòmiques de l'Estat, i per tant ja per a l'any 2012 la xifra ja havia baixat fins als 2319, segons el Ministeri de d'Ocupació i de Seguretat Social.
Linha 28 ⟶ 30:
El perfil del menor estranger no acompanyat que ve a Espanya sol ser el d'un jove d'entre 15 i 18 anys del Marroc, Algèria, Mali, Nigèria i la República de Guinea que ve a trobar feina i viure-hi, per trobar-se amb un sistema de protecció superior al del seu país d'origen.{{sfn|Fuentes Sánchez|2014|p=107}}
<br />
| |||