Menor Estranger No Acompanyat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Faltes d'ortografia |
|||
Línia 10:
Les [[Migració|migracions]] o moviments de tota la població han estat constants al llarg de tota la vida, atès que els humans, en ser [[Nòmada|nòmades]], han estat en continu moviment per tot el món. Fins i tot hem de tenir en compte que abans que els països tinguessin fronteres, els humans ja anaven de regió en regió en busca d'una vida millor i de noves oportunitats.<ref>{{Ref-tesi|cognom=Segura Lozano|nom=Clàudia|títol=La condició legal del menor estranger no acompanyat i la seva determinació de l'edat|url=http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/119723/1/TFG_Segura_Lozano_Cla%CC%80udia.pdf|llengua=català|data=2017/2018|universitat=Universitat de Barcelona|lloc=|pàgines=5}}</ref>
Des de finals de la dècada de 1990, va augmentar l'arribada dels MENA a l'[[Estat Espanyol]]{{sfn|Markez|Pastor|2010|p=71}} i a altres països de la Unió Europea. Encara que fins al 1998, aquesta situació no es va donar a conèixer al territori Català, i es va començar a parlar d'
Aquest esdeveniment implica per als països acollidors problemes ètics i polítics, ja que el sistema de protecció es pot veure en problemes.<ref name="bravo">{{ref-publicació |cognom=Bravo |nom=Amaia |títol=Menores extranjeros no acompañados en España: necesidades y modelos de intervención |publicació=Psychosocial Intervention |data=abril 2017 |pàgines=55–62 |volum=26 |exemplar=1 |doi=10.1016/j.psi.2015.12.001 |coautors=Santos-González, Iriana}}</ref> Podem afirmar que l'arribada massiva de menors estrangers no acompanyats al nostre país durant els últims 20 anys ha suposat un repte per tots els sistemes de protecció, que s'han vist en la necessitat d'adaptar els seus procediments a les necessitats concretes d'aquests infants i adolescents.<ref name="Ref">{{Ref-publicació|cognom=Bravo|nom=Amaia|autor=|cognom2=Santos-González|nom2=Irina|article=Menores extranjeros no acompañados en España: necesidades y modelos de intervención|publicació=Psychosocial Intervention|llengua=català|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1132055915000599|volum=26|exemplar=1|data=23/02/2019|pàgines=55-62|doi=10.1016/j.psi.2015.12.001|issn=1132-0559}}</ref>
Línia 22:
En Espanya, la majoria dels MENA resideixen en centres d'acollida, on les seves necessitats bàsiques queden cobertes. Aquests són identificats i registrats al ''Registro de Menores Extranjeros No Acompañados RMENA-2'', amb finalitat exclusivament identificativa. Aquest registre és gestionat per la Direcció General de la Policia en coordinació amb la [[Fiscalia General de l'Estat]]. Però hem de saber diferenciar, en el moment que tenim un suposat menor indocumentat, quins són els passos a seguir per tal d'esbrinar una edat aproximada. Quan el jurista no disposa d'un document que li permeti acreditar aquesta edat cronològica per a poder valorar l'edat legal d'un supòsit menor, sol·licita una prova mèdica per a poder tenir una estimació d'aquesta. Però el metge que realitza aquesta prova, realment no pot donar al jurista una estimació d'aquesta edat legal sinó simplement la seva edat biològica. L'edat biològica malgrat ser edat, no defineix un concepte cronològic, sinó que es defineix per la identificació per part d'un explorador d'una sèrie de fites dins del procés de desenvolupament i maduració d'un ésser humà que s'aconsegueixen habitualment a una determinada edat cronològica en un grup de població determinat. És a dir, mitjançant unes proves mèdiques es pot esbrinar de manera aproximada segons les fites aconseguides en el seu desenvolupament, quina edat pot tenir el jove, sigui menor o no.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Defensor del Pueblo|nom=|títol=¿Menores o Adultos? Procedimientos para la determinación de la edad.|url=|edició=1|llengua=castellà|data=|editorial=Cyan, Proyectos Editoriales, S.A.|lloc=Madrid|pàgines=36-37|isbn=978-84-87182-65-5}}</ref>
Un cop aquests joves arriben i es poden identificar, tenen una sèrie d'opcions per residir però que ells no poden decidir, sinó que es busca la millor solució per a cada cas. Un gran nombre acudeixen a centres residencials, on tenen uns tutors que s'encarreguen de vetllar pel seu benestar i per la seva protecció. En altres casos van a cases d'acollida, on les famílies d'aquestes acullen al nen o nena de manera temporal per tal que puguin gaudir d'una llar i de l'afecte que en aquestes es
Tot i això, existeixen joves que per qualsevol motiu no es posen o no s'aconsegueixen posar mai en contacte amb les institucions de protecció, i ,en conseqüència, no es troben a les estadístiques.<ref>{{ref-llibre |cognom=Jiménez |nom=Mercedes |títol=Buscarse la vida: análisis trasnacional de los procesos migratorios de los menores marroquíes no acompañados en Andalucía |lloc=Madrid |editorial=Ediciones SM |any=2003 |isbn=84-348-9826-8}}</ref>
== El sistema de protecció a la infància ==
Hem de tenir present que no totes les societats disposen d'un sistema de protecció a la infància. Es tracta d'una xarxa que depèn de l'Administració, i no tots els països gaudeixen d'una. Però sí que és cert que en aquells països on existeix una organització social formal, d'una manera o d'altre es troba la protecció i la cura alternativa per aquells infants que pateixen una manca familiar.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Empez|nom=Núria|títol=Dejadnos crecer|url=|edició=1|llengua=castellà|data=setembre de 2014|editorial=virus|lloc=Barcelona|pàgines=23-24|isbn=978-84-92559-56-5}}</ref>
En el transcurs de tota la història, els infants han sigut vists i tractats de diverses maneres. Per aquesta raó molts autors van fer un repàs per algunes concepcions que es tenien dels infants i els adolescents. A continuació
* '''Els infants invisibles o objectes'''
Línia 62:
Hi ha uns punts determinats al país on hi ha una major concentració d'arribada de MENAs, i aquests són les [[Illes Canàries]] i la zona sud de la península. Quan els joves creuen la frontera, la majoria són localitzats per els serveis d'emergència i de seguretat, mentre que els que es dirigeixen cap a l'interior sense ser identificats, acaben anant per si mateixos als serveis d'atenció a la infància. Asseguren ser menors d'edat.
Però aquest és un tema molt difícil de resoldre, el esbrinar l'edat que tenen els joves que hi arriben, per tant es va crear un procediment óptim per valorar l'edat dels possibles menors. Els principal problemes a l'hora de determinar l'edat del jove és quan no porten la seva documentació o s'ha descobert que aquesta
Aquest procediment varia segons les característiques dels menors, prevalent sempre el que posa al passaport, i a continuació les proves forenses. Només quan l'edat està determinada i assegurada, aquests passen als serveis de protecció i els acullen en cases d'urgència.
| |||