Antoni Añón i Cortiella: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode |
Cap resum de modificació |
||
Línia 15:
'''Antoni Añón i Cortiella''' ([[Xerta]], [[1825|13/06/1825]] - [[1919]]), de professió [[farmacèutic]], Añón va esdevenir l’iniciador ebrenc més important de la [[Renaixença (catalana)|Renaixença]]. Home d'il·lustració vasta i "patriarca del catalanisme" com l'anomenà l'insigne [[Àngel Guimerà]].<ref>Menasanch i Martí, Núria. "Trobat el testament perdut d'Antoni Añón i Cortiella" https://www2.uned.es/ca-tortosa/Biblioteca_Digital/Biblio/Nuria_Menasanch/El%20testament...pdf</ref> Era un polifacètic perquè dominava igualment literatura, poesia o música. De la seva obra i vida es desprèn que era tot un savi a l'estil de l'època i també un gran científic en botànica.
No va deixar mai de tindre present la seua ascendència aragonesa per part del seu pare,
"No estranyi vostè que firmi a la castellana. Ho dec fer així per a no alterar la propietat del meu apellit aragonés".<ref>Añón i Cortiella, A. Epistolari de Francesc Mestre i Noè. Carpeta A. Llegat família Mestre i Menasanch</ref>
La seua mare era la també xertolina Rosa Cortiella i Giner
Seguint los passos del seu pare, entre 1841 i 1844 estudià dos anys de filosofia al Seminari i un altre any al col·legi d’Humanitats de Tortosa, continuant amb el batxiller en filosofia el 1845. Llicenciat en farmàcia a Barcelona el 1850, llicenciant-se el 1853. El seu fort eren les assignatures de Química i botànica, sense oblidar la història farmacèutica. Va continuar amb la farmàcia de Xerta anteriorment regentada pel seu pare fins a la seua jubilació el 1882 quan la va traspassar al senyor Manuel Sabater.
Entra en contacte amb la científica catalanista [[Enriqueta Ferrús i Ribes]]
Antoni Añón
A la dècada de [[1860]] va ser fundador, junt amb el músic [[Enric Camó]], d'una societat coral musical a [[Tortosa]] anomenada ''la Joventut Dertosense''. Als 30 anys, Añón, serà el responsable de la fundació d’un Orfeó format per quaranta hòmens a Xerta, una banda composta per una trentena de músics i una companyia amateur de teatre formada per més de cinquanta persones. Relacionat, per amistat, amb el musicòleg tortosí [[Felip Pedrell i Sabaté|Felip Pedrell]], en diverses ocasions estes obres anaven acompanyades de creacions originals del propi Pedrell que componia per a l’ocasió. Com a director de teatre, estrena l’obra: ''Tribulacions!,'' música expressa de Felip Pedrell. En 1887, commemorant la gran riuada de 1787, compongué en català-tortosí un Himne a tres parts, cantat per un cor compost d’hòmens, dones i minyons, amb lletra de Lluís Bernis titulat "Cant xertolí". També produeix una composició musical amb la col·laboració de [[Lluís Roca i Florejachs]].
Apassionat també de la història, Añón entra en el arxius municipals amb la força d’un cicló. Añón començarà a catalogar l’arxiu i a portar a la llum importantíssima informació de Xerta, població que havia patit tant durant la [[Guerra dels Segadors]] a mans de les tropes espanyoles. Remenant pel ric arxiu de la
Añón entra en contacte amb Francesc Mestre i Noè el 1887, degut al festeig i posterior casament
El 1888 és un dels 2601 catalans que signa el Missatge a la Reina Regent Maria Cristina, on es demana l’autonomia de Catalunya. En ell, es defensa la sobirania de la nació catalana enquadrada en un model confederal, on Catalunya ha de recuperar les llibertats perdudes.
Línia 41:
Delegat per la Unió Catalanista a la històrica Assemblea de 1892, que creà les [[Bases de Manresa]], assistirà també a les assemblees de la [[Unió Catalanista]] de 1901, i 1904, així com a l’Assemblea de Tarragona de 1912.
Va ser un entusiasta redactor del primer rotatiu escrit en català a la capital del Baix Ebre al tombant del segle: ''La Veu de Tortosa'', a les pàgines del qual va publicar destacats estudis històrics sobre la comarca, i en el seu paper de proselitista catalanista va escriure nombrosos articles que reflectien els seus anhels de recuperació de la dignitat catalana. Seva és la frase: ''Catalanisme és la reivindicació de lo molt que ens van anar robant amb la insídia, el perjuri i la infàmia''. Provada la lleialtat del poble de Xerta a Catalunya durant la Guerra del Segadors, lluita perquè desapareguen les paumes i la corona
Entre alguns dels seus treballs històrics, trobem de l'any 1910 la publicació de: ''Dos documents comentats prou i de sobra interessants perquè siguen coneguts de tot xertolí''. Aquest llibret conté dos importants documents relacionats amb la història de Xerta. Un es tracta de la fundació de la parròquia de Xerta el 1325, quan es va separar de la parròquia del Castell de Paüls i l'altre parla sobre els Reials Privilegis de les Aigües de Xerta, concedits pel rei [[Pere III el Cerimoniós]] el [[1383]]. Aquesta recopilació recull una informació important de la vila de Xerta que Antoni Añón va anar a buscar tant a l'Arxiu Episcopal de [[Tortosa]] com a l'[[Arxiu Històric de Catalunya]], a més de fer unes breus reflexions personals de cada document.
Va morir a Xerta l'any 1919.
L'any [[1930]], li van dedicar un carrer == Referències ==
| |||