Cranc dels cocoters: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m tipografia |
|||
Línia 49:
|exemplar= |data=1975 |pàgines= | doi= | url= }}</ref>
[[Thomas Hale Streets]] tractà aquest comportament el [[1877]], dubtant que el cranc pogués escalar arbres per arribar a les nous.<ref name = streets1877>Streets (1877)</ref> A la dècada del 1980, Holger Rumpf fou capaç de confirmar les observacions de Streets, observant i
Els crancs dels cocoters viuen en solitari en caus subterranis i fissures en les roques, depenent del terreny. Excaven els seus propis caus en sorra o sòls sense cohesió. Durant el dia, l'animal roman ocult, per protegir-se de depredadors i reduir la pèrdua d'aigua per la calor. Els caus dels crancs contenen unes fibres molt fines però fortes de la bajoca de coco que els animals utilitzen com estratificació; aquestes fibres eren recollides pels habitants locals que desitjaven el material per treballs manuals.<ref name = streets1877 /> Mentre reposen al cau, els crancs dels cocoters en tanquen l'entrada amb una de les seves urpes per crear-hi el microclima humit que requereixen els seus òrgans respiratoris. Tot i això, els crancs poden sortir de dia si les condicions meteorològiques són favorables —és a dir, amb pluja o amb una humitat elevada—, i així poden respirar amb més facilitat. L'alta densitat de població també els empeny a sortir de dia, potser per aconseguir un avantatge en la recerca d'aliment. Viuen exclusivament a la terra, i alguns se'ls ha trobat fins a sis quilòmetres del mar.
Els crancs dels cocoters viuen en regions des de l'[[oceà Índic]] fins al [[Oceà Pacífic|Pacífic]] central. L'[[Illa Christmas]] de l'oceà Índic té la població més gran i més ben conservada. Altres poblacions de l'oceà Índic són les de les [[Seychelles]], especialment [[Aldabra]],<ref name="Grubb">Grubb (1971)</ref> les [[illes Glorioses]], [[Astove]], l'[[Illa d'Assumpció]], i [[Cosmoledo]], però el cranc està [[extint]] a les illes centrals. També habiten en algunes de les [[illes Andaman]] i [[illes Nicobar|Nicobar]] al [[Golf de Bengala]]. N'hi ha molts a les [[illes Chagos]], també conegudes com a Territoris Britànics de l'Oceà Índic.<ref name="Barnett">Barnett ''et al''. (1999)</ref> En aquestes illes està prohibit caçar-los o consumir-los, amb multes de fins a 1.500 [[lliura esterlina|lliures]] (aproximadament 1.900 [[euro|€]]<ref>[http://www.xe.com/pca/ Xe.com. A data del 25 de juliol del 2008]</ref>) A [[Maurici]] i [[Rodrigues (illa)|Rodrigues]], els crancs dels cocoters estan extints.<ref name = redlist>Eldredge (1996)</ref>
Al Pacífic, la seva difusió s'anà coneixent gradualment. [[Charles Darwin]] creia que només es trobava en «una única illa de corall al nord de les [[illes de la Societat]]».<ref name = streets1877 /> En realitat, el cranc té una difusió molt més ampla, tot i que certament no és abundant en totes les illes del Pacífic en què viu.<ref name = streets1877 /> N'existeixen grans poblacions a les [[illes Cook]], especialment a [[Pukapuka]], [[Suwarrow]], [[Mangaia]], [[Takutea]], [[Mauke]], [[Atiu]] i [[Palmerston]]. Aquestes illes es troben a prop del límit oriental de la seva distribució, igual que les [[illes de la Línia]], on el cranc és especialment comú a [[Teraina]], amb els seus [[Abundàntia|abundants]] boscs de cocoters,<ref name = streets1877 /> i l'[[Illa Carolina]].
Com que els adults no poden nedar, els crancs dels cocoters deuen haver colonitzat les illes al llarg del temps mitjançant les larves, que sí que poden nedar. Tanmateix, a causa de les grans distàncies entre les illes, alguns investigadors creuen que un estadi larval de quatre setmanes no és suficient per recórrer la distància, i assumeixen que crancs dels cocoters joves arribaren a altres illes sobre troncs i altres restes flotants.<ref>[http://www.coconutcrab.co.uk CoconutCrab.co.uk]</ref>
| |||