Renat I: diferència entre les revisions

'''Renat I''', dit '''''el Bo''''' (en [[occità]] ''lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn''; [[Angers]], [[Regne de França]], [[16 de juliol]] de [[1409]] – [[Ais de Provença]], [[1480]]) fou [[Ducat de Lorena|duc de Lorena]] ([[1431]] – [[1453]]), [[comte de Provença]] i [[duc d'Anjou]] ([[1434]] – 1480), [[rei de Nàpols]] i [[rei de Sicília|de Sicília]] ([[1435]] – [[1442]]), [[rei titular de Jerusalem]] ([[1435]] – 1480) i [[comte de Barcelona]] ([[1466]] – [[1472]]).

 

Descendent dels [[Bel·lònides|Bel.lònides]] i de la [[Llista de comtes de Provença|Casa de Provença]] fou nat el [[1409]], fou el tercer fill de [[Lluís II de Provença]] i de [[Violant d'Aragó i de Bar|Violant d'Aragó]], i per tant nét de [[Joan I d'Aragó]]. Fou germà de [[Lluís III de Provença]] i de [[Maria d'Anjou i d'Aragó|Maria d'Anjou]], casada amb [[Carles VII de França]].

El [[1420]] es casà amb [[Isabel de Lorena]], filla del duc [[Carles II de Lorena]]. D'aquest matrimoni tinguerendeu fills:

Es casà novament el [[10 de setembre]] de [[1454]] a [[Angers]] amb [[Joana de Laval]]. D'aquest matrimoni no tingueren fills.

 

A la mort del seu pare, el [[1417]], els seus germans juntament amb el seu cunyat i futur Carles VII de França, foren els guardians dels territoris del pare sota la gran influència de la seva mare. Així Lluís III va esdevenir comte de Provença i rei titular de Nàpols, aconseguint de la reina [[Joana II de Nàpols]], el seu reconeixement com a hereu.

 

El [[1434]] a la mort de [[Lluís III de Provença|Lluís III]] sense hereus, Renat fou designat successor del [[comtat de Provença]] i a la mort de la reina Joana II l'any següent, hereu del [[Regne de Nàpols]].

 

[[Fitxer:Tarascon Castle (waterfall).jpg|thumb|esquerra|Castell de Renat I a [[Tarascó]], [[Provença]]]]

El [[1421]] [[Alfons el Magnànim]] havia aconseguit de part de la reina Joana II de Nàpols el seu reconeixement com a hereu universal a falta de descendència directa.

 

{{Reis de Sicília}}

{{Autoritat}}