Avi: diferència entre les revisions

'''Avis''' és el sobrenom amb el qual els [[fill]]s designen el [[pare]] i la [[mare]] dels seus pares, sent respectivament anomenats '''avi''' i '''àvia.''' Al [[País Valencià]], el sobrenom usat és '''iaios'''<ref>{{Ref-web|url=http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=iaio|títol=iaio|consulta=|llengua=|obra=Diccionari normatiu valencià|editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua|data=}}</ref> (respectivament anomenats '''iaio''' i '''iaia'''). Els avis formen part important de la [[família extensa]] o de consanguinitat. En les cultures tradicionals, els avis han tingut un rol clar amb relació a la cura dels envers els nens. Això ha tendit a desaparèixer en el desenvolupament de la [[família nuclear]].

 

El paper dels avis als nostres dies, on la majoria de tots dos pares treballen, és passar a cuidar dels seus néts, amb el que s'ajuda a mantenir la història familiar oral, acostumen a ser els que expliquen als seus néts tradicions i jocs antics i també com a reforç escolar.<ref>{{ref-llibre|títol=De profesión abuelo:ser abuelos hoy|cognom=Bernard Mainar|nom= Juan Antonio|editorial=Grao|any=2012|isbn=9788499804279|pàgines=pp.98-99}}</ref> La Dra. Gloria Ferrero ha assenyalat que el rol de la abuelitat es vincula amb «la funció de la transmissió del coneixement generacional, del passat, els orígens», alhora que, en mantenir una relació amb els néts menys tensa per les relacions d'autoritat que aquests mantenen amb els seus pares, els avis estan en millors condicions d'«escoltar, comprendre i sostenir els seus néts de vegades que els seus pares no poden fer-ho...» Juguen d'aquest mode un paper essencial al procés de «transmissió intergeneracional», procés lligat estretament al de la construcció de la identitat.<ref>{{ref-web|títol = La abuelidad como transmisión simbólica|cognom= Ferrero|nom= Gloria Adriana|editor= Psico-Mujer |url=http://psico-mujer.com.ar/articulos/articuloscientificos/la-abuelidad.htm|consulta = 11 de desembre de 2013}}</ref> En els casos en els quals els pares no poden fer-se'n càrrec adequat dels seus fills, els avis poden tenir el paper de mantenidors o tutors, per això des de 1998 l'ONG «Missatgers de la Pau» celebra'n cada 26 de juliol el Dia de l'avi.