Santa Maria de Valldonzella: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article
Modificada referència
Línia 31:
Els monestirs cistercencs de [[Santa Maria de Valldaura]] i de Santa Maria de Valldonzella, tenen un inici i història semblant. Ambdós s'incorporen a l'Orde del Cister vers el [[1237]]. Tenen el mateix tipus d'espai i entorn: una petita església [[romànica]] i una masia a tocar, situades en una petita vall estreta rodejada de bosc, amb riera i font i allunyada d'altres hàbitats.
 
L'ermita de Santa Margarida, origen del monestir de Valldonzella, és una petita església romànica exactament igual a la de Valldaura i al costat d'una masia, situada en una vall boscosa de la [[serra de Collserola]], coneguda encara com a [[Torre de Santa Margarida]]. Pertanyia i pertany a la parròquia de [[Santa Creu d'Olorda]], depenent del [[bisbat de Barcelona]], on molt a prop, el bisbe Berenguer de Palou que va cedir el terreny per la casa l'ermita de Valldonzella, tenia i encara existeix la torre coneguda com ''la Torre del Bisbe'' juntament amb una altra masia, en el límit dels termes de [[Sant Feliu de Llobregat]] i [[Sant Just Desvern]].<ref name="Obiols">[httphttps://www.tdx.cbuc.escat/TESIS_UBhandle/AVAILABLE10803/TDX-0419106-093302//05.MOB_DONES_ORDE_CISTER.pdf2064 OBIOLS BOU, Montserrat. ''El monacat femení en la Catalunya medieval: Santa Maria de Valldaura (1241-1399).'']</ref>
 
Però no és fins al [[4 de novembre]] de [[1237]] quan hom té constància de la fundació del monestir cistercenc. Entre les dues dates esmentades hi ha notícies de la incorporació de diverses dones a la comunitat, de la que no s'especifica la regla que seguia. La primera comunitat era formada per [[Berenguera de Cervera]] amb 11 monges.<ref>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0069207.xml?s.q=Valldonzella#.U3yFW-Rg-9E|consulta=21 maig 2014|títol=monestir de Velldonzella|obra=Enciclopèdia Catalana}}</ref>