Guerra de l'Iraq: diferència entre les revisions

'''La Guerra de l'Iraq''': també coneguda com a Segona [[Guerra del Golf]], Operació Llibertat Iraquiana, i Ocupació de l'[[Iraq]], va ser un conflicte que va començar el dijous [[20 de [[març]] de [[2003]], i va finalitzar el diumenge [[18 de [[desembre]] de [[2011]]. DesprésA dela finalitzarfi de la guerra, es va donar pas a una operació d'entrenament de les tropes iraquianes per combatre la insurgència i el [[terrorisme]]. Aquesta operació es va donar a conèixer com Operació Nova Matinada, i representa la continuació de la Guerra de l'Iraq, que s'inicia en organitzar els Estats Units una coalició multinacional per a la invasió de l'Iraq, estant composta per unitats de les forces armades dels mateixos [[Estats Units]], [[Regne Unit]], i contingents menors d'[[Espanya]], [[Austràlia]], [[Dinamarca]], [[Polònia]] i altres països.

Després de la invasió, el Grup de Recerca a l'Iraq va arribar a la conclusió que l'Iraq havia acabat els seus programes per desenvolupar aquestes armes el [[1991]], i no hi havia cap en el moment de la invasió, però que tenien la intenció de reprendre la producció sempre que s'aixequessin les sancionessancions. Alguns funcionaris dels Estats Units van afirmar que [[Saddam Hussein]] i [[Al-Qaida]] havien estat cooperantcooperat, però no hi ha proves que existeixi una relació de col·laboració.

Altres raons per a la invasió per part dels funcionaris incloïen les preocupacions sobre el suport financer de l'Iraq per a les famílies de terroristes suïcides palestins, violacions dels [[drets humans]] per part del [[govern]] iraquià, propagació de la [[democràcia]], les reserves de [[petroli]] de l'Iraq, encara que aquest últim ha estat negat per altres funcionaris.

El cost financer de la guerra ha estat estimat en més de £ 4.500 milions (9.000 milions de [[Dòlar dels Estats Units|dòlars]]) per al [[Regne Unit]], i més de 845.000$ dòlars milions als Estats Units, amb el cost total per a l'[[economia]] d'aquest últim estimada entre 3 i 5 bilionsmilions de milons. Algunes de les nacions que van integrar la coalició van començar a retirar les seves forces com a conseqüència d'una opinió pública desfavorable, i el progressiu augment d'efectius iraquians per assumir la responsabilitat de la seguretat.

Després de la primera [[Guerra del Golf]] de [[1991]], la [[Resolució 687 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides|Resolució 687]] del [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides]] va ordenar posar fi als programes de desenvolupament iraquià d'[[Arma química|armes químiques]], [[Arma biològica|biològiques]], [[Arma nuclear|nuclears]], i míssils de llarg abast, així com que fos destruït l'arsenal existent, en virtut de la Comissió Especial de Control de les [[Nacions Unides]].

Els inspectors d'armes de les [[Organització de les Nacions Unides|Nacions Unides]] a l'Iraq van poder verificar la destrucció d'una gran quantitat d'armes de destrucció massiva, però les qüestions de fons segueixen sense resoldre.

Després que la Comissió Especial va sortir de l'Iraq el [[1998]], a causa de la imminent acció militar per part dels Estats Units, i el Regne Unit. Poc després que els inspectors es van retirar, els Estats Units i el Regne Unit van posar en marxa l'[[Operació Guineu del Desert]], des del dimecres 16 fins al dissabte 19 de [[desembre]] de [[1998]], per tal de danyar la capacitat militar iraquiana.

Van ser quatre dies de bombardejos sobre [[Bagdad]] i altres punts estratègics del país [[àrab]], en què es van destruir arsenals, instal·lacions i sistemes de defensa. A més de la inspecció del [[Forma de govern|règim]], els Estats Units i el Regne Unit (juntament amb [[França]] fins a [[1998]]) van participar en un baix nivell de conflicte amb l'Iraq, i a fer complir les zones de prohibició de vols entre el nord i el sud de l'espai aeri iraquià.

Aquestes zones van ser creades després de la guerra del [[Golf Pèrsic]] per protegir el [[Kurdistan]] iraquià al nord i les zones del sud [[Xiisme|xiïta]], i van ser vistes pel govern iraquià com una violació de la seva sobirania. La defensa aèria iraquiana i les patrulles aèries nord-americanes i britàniques van intercanviar trets amb regularitat durant 6sis anys.

A lL'abril de [[2001]], el gabinetgovern de [[George Walker Bush|Bush]] va donar el seu acord per utilitzar la intervenció militar a l'Iraq, perquè es va considerar una influència desestabilitzadora per al flux de [[petroli]] als mercats internacionals d'[[Orient Mitjà]]. Els [[Neoconservadorisme|neoconservadors]] als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] van demanar que es promogués un [[cop d'estat]] molt abans dels [[Atemptats de l'11 de setembre de 2001|atacs de l'11 de setembre]], amb l'esperança que un nou govern fes servir, "«el petroli de l'Iraq per destruir el cartell de l'[[Organització de Països Exportadors de Petroli|OPEP]] a través d'un augment massiu de la producció per sobre de les quotes de la [[Organització de Països Exportadors de Petroli|OPEP]]. "Aquests plans van ser abandonats poc després de la invasió perquè l'ex-director de la [[Shell Oil Company]], que havia estat acusat de la seva aplicació, es va negar a participar en indústria petroliera iraquiana, ja que la [[privatització]] podria haver donat lloc a l'exclusió de les empreses dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], a diferència del ministeri estatal del [[petroli]].

Aproximadament un any abans de l'[[Operació Llibertat per a l'Iraq]], els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] van iniciar al sud de l'[[Operació Focus]] com un canvi en la seva [[estratègia]] de resposta, augmentant el nombre global de les missions i la selecció d'objectius en totes les zones de prohibició de vols amb la finalitat de pertorbar l'estructura de comandament militar a l'[[Iraq]]. El pes de les bombes llançades sobre l'Iraq va augmentar arribant a un màxim de pre-guerra de 54,6 [[Tona (unitat)|tones]] al [[setembre]] de l'any [[2002]].

El dijous 22 de [[maig]] de [[2003]] el [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides]] va votar 14-0 a favor de l'aprovació de la [[resolució]] presentada per donar el poder de governar l'[[Iraq]] i d'utilitzar els seus recursos petrolers per a la [[reconstrucció]] del [[país]] als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] i [[Regne Unit]]. La resolució 1483 va acabar amb gairebé 13 anys de sancions econòmiques originalment imposades després de la invasió iraquiana a [[Kuwait]] el [[1990]]. la resolució aprova que el [[Secretari General de l'ONU|secretari general de l'ONU]], [[Kofi Annan]], envieu un representant especial a treballar amb els administradors dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] i [[Gran Bretanya]] en la reconstrucció, l'[[ajuda humanitària]] i la creació d'un nou [[govern]].

[[Colin Powell]] presenta un model d'[[àntrax]] davant el [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides|Consell de Seguretat de l'ONU]]. La resolució va crear un nou programa de fons per al [[desenvolupament]] de l'Iraq a través del qual es manejaran els recursos obtinguts de l'explotació del [[petroli]]. Els fons seran usats pels Estats Units i la Gran Bretanya per reconstruir el país, activitat que serà supervisada per una nova Junta Consultiva composta per EUA i institucions financeres internacionals.

Començarà la seva existència amb un dipòsit de mil milions de [[Dòlar|dòlars]], fons transferits del compte "«petroli per aliments"» dels Estats Units. El programa "«petroli per aliments"» seràva ser eliminat progressivament durant un període de sis mesos. La resolució requereix una revisió cada any, pas requerit per [[Alemanya]] i [[França]]. [[República Àrab Siriana|Síria]], l'únic país àrab representat en el consell, va estar absent de la reunió.

George W. Bush, president dels Estats Units, va recalcar que la invasió de l'Iraq no va ser d'ocupació sinó de "«alliberament"». A mitjansmitjan d'aquest mes Bush va dir que el govern democràtic iraquià seria establert "tan aviat es pugui". Abans de la invasió Bush va prometre un traspàs ràpid del poder a un govern democràtic, començant per la redacció d'una constitució iraquiana.