|
* [[Abbé Vogler]] (músic, teòric i compositor)
A l’anyL’any 1775, Paradis estava actuant com a cantant i pianista en diversos concerts i salons vienesos. Allà s’encarregà de diversos treballs, sobretotcom ara un concert d'orgue per [[Antonio Salieri]] el 1773 (al qual li falta el segon moviment); un concert per a piano en Si b major (probablement núm. 18, K.456) de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] el 1784 i un concert per a piano de Joseph Haydn (HXVIII: 4), el qual, possiblement, va ser estrenat a París el 1784, encara que sembla haver estat compost en la dècada de 1770 (el manuscrit original ha desaparegut)
* un concert d'orgue per [[Antonio Salieri]] el 1773 (al qual li falta el segon moviment);
* un concert per a piano en Si b major (probablement núm. 18, K.456) de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] el 1784;
* un concert per a piano de Joseph Haydn (HXVIII: 4), el qual, possiblement, va ser estrenat a París el 1784, encara que sembla haver estat compost en la dècada de 1770 (el manuscrit original ha desaparegut)
Així i tot, apareixen dubtes i preguntes referents al K.456;. enEn veure la seva forma de tocar el piano, Mozart va quedar molt impressionat i es va comprometre a escriure-li un concert per a piano perquè ella pogués interpretar en un dels seus concerts de París. Malauradament, el treball no va arribar a temps i, pel que sembla, Paradis mai va tenir el plaer d’interpretard'interpretar-lalo. De tota manera, de [[Ruth Halliwell]] de la família Mozart, ''Four Lives in a Social Context'', llegim:«No és segur de quin concert es tracta. Leopold [en una carta de Viena] simplement el va descriure a Nannerl com un "gloriós concert" i va dir que havia estat escrit per a Maria Theresia von Paradis a París. La seva descripció suggereix que ni ell ni Nannerl sabien que, si això era així, es tractava d’un de posterior que el K.453, el qual semblava ser el més recent que ells tenien a Salzburg en aquesta data.»
En qualsevol cas, Paradis tenia una excel·lent memòria i una audició excepcionalment precisa. Es coneix que va aprendre més de 60 concerts de cor, així com un gran repertori de solista i obres religioses. No obstant això, Paradis no es va quedar a Viena. El 1783, es va embarcar en un llarg viatge cap a París i Londres, acompanyada per la seva mare i el seu llibretista [[Johann Riedinger]], que va inventar una taula de composició per a ella. ▼
''No és segur de quin concert es tracta. Leopold [en una carta de Viena] simplement el va descriure a Nannerl com un "gloriós concert" i va dir que havia estat escrit per a Maria Theresia von Paradis a París. La seva descripció suggereix que ni ell ni Nannerl sabien que, si això era així, es tractava d’un de posterior que el K.453, el qual semblava ser el més recent que ells tenien a Salzburg en aquesta data.''
En qualsevol cas, Paradis tenia una excel·lent memòria i una audició excepcionalment precisa. Es coneix que va aprendre més de 60 concerts de cor, així com un gran repertori de solista i obres religioses.
▲No obstant això, Paradis no es va quedar a Viena. El 1783, es va embarcar en un llarg viatge cap a París i Londres, acompanyada per la seva mare i el seu llibretista [[Johann Riedinger]], que va inventar una taula de composició per a ella.
A l'agost d'aquest any van visitar Mozart a Salzburg (tot i que el diari de Nannerl sembla situar aquesta reunió al setembre). També va viatjar a Frankfurt, a altres ciutats alemanyes, fins i tot a Suïssa. Finalment va arribar a París el març de 1784. Allà feu el seu primer concert al Concert Spirituel. També va contribuir amb el projecte de [[Valentin Haüy]] ("el pare i apòstol dels cecs") a establir la primera escola per a cecs, que es va obrir el 1785.
Poc després, a finalsla darreria de 1784, va viatjar a Londres, on treballà durant els següents mesos a la cort de Carlton House (la casa del príncep de Gal·les). A la nova ciutat, també va interpretar concerts professionals al Hannover Square, entre altres llocs. Va interpretar fugues de [[Georg Friedrich Händel|Handel]] per al rei George III, i més tard va acompanyar el príncep de Gal·les com a violoncel·lista. No obstant això, els seus concerts van perdre importància en estar menys ben rebuts i atesos a Londres que a París. Per aquest fet, va continuar la seva gira per Europa occidental (incloent-hi Hamburg, on va conèixer [[Carl Philipp Emanuel Bach]]), i després de passar per Berlín i Praga, va acabar de tornada a Viena el 1786.
Així i tot, va fer alguns concerts en els estats italians i Rússia, però no va sortir res d'ells. Finalment va tornar a Praga el 1797 per a la producció de l'òpera ''Rinaldo und Alcina''. Mentre estava de gira de concerts per Europa, ella va escriure ''Morgenlied eines Mannes armen'' entre 1784 i 1786, un lied. Va ser publicat el 1784 per l'editor de música alemanya i tipògraf, Gottlieb Emanuel Breitkopf de Leipzig, com a part de la col·lecció de dotze cançons que més tard es convertirien en els treballs més coneguts de la compositora.
Després del fracàs de l'òpera ''Rinaldo und Alcina'' de 1797, va canviar la seva forma de vida, ara dedicant-la a l'ensenyament. El 1808, va fundar la seva pròpia escola de música per a noies a Viena, on va ser professora de cant, piano i teoria musical. A més, la sèrie de concerts que organitzava cada diumenge a la seva escola va atreure molts membres de la societat vienesa.
Així doncs, encara que va continuar component fins a almenys el 1813, l'ensenyança s'havia convertit enesdevingut la seva principal activitat musical fins a la seva mort, el 1824.
==Llista d’obres{{CN|data=març de 2017}}==
|
