Viquipèdia

Madrid: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
tgg9767,
Línia 1:
{{polisèmia}}
{{Infotaula geografia política}}
f
'''Madrid''' és la capital d'[[Espanya]] i de la [[Comunitat de Madrid]]. Amb una població de 3.273.049 habitants<ref name="ine">{{ref-web |títol=Instituto nacional de Estadística |url=http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Madrid&x=0&y=0 |consulta=16/6/2011}}</ref> (2010) és la ciutat més poblada de la [[península Ibèrica]] i d'Espanya, i la tercera de la [[Unió Europea]], darrere de [[Berlín]] i [[Londres]]. La seva [[àrea metropolitana de Madrid|àrea metropolitana]], amb 6.043.031 segons AUDES,<ref name="AUDES">{{ref-web |url=http://alarcos.inf-cr.uclm.es/per/fruiz/audes5/|títol=AUDES: Áreas urbanas de España|publicació=AUDES|data=2008}}</ref> és la tercera més poblada de la Unió Europea, darrere de la de [[Àrea metropolitana de París|París]] i [[Àrea metropolitana de Londres|Londres]].<ref>{{ref-web |url=http://www.demographia.com/db-worldua.pdf|títol=World Urban Areas: Population & Density|editor=Wendell Cox|consulta= 10 d'agost de 2008|format=PDF|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-web |autor=[[Eurostat]]|url=http://www.urbanaudit.org/DataAccessed.aspx|títol=Urban Audit database|consulta= 12 de març de 2009|data=2004|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-web |autor=Thomas Brinkoff|url=http://www.citypopulation.de/world/Agglomerations.html|títol=Principal Agglomerations of the World|consulta= 12 de març de 2009|data=2009|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació|autor=Naciones Unidas - Departamento de Asuntos Económicos y Sociales|url=http://www.un.org/esa/population/publications/wup2007/2007WUP_Highlights_web.pdf|títol=World Urbanization Prospects (2007 revision)|data=2008|cita=Tabla A.12. Datos de 2007.|llengua=anglès}}</ref>
 
Com a capital de l'Estat, Madrid alberga les seus del [[Govern d'Espanya]], el [[Congrés dels Diputats|Congrés]] i el [[Senat d'Espanya|Senat]], els ministeris, i les principals institucions i organismes oficials, així com la residència oficial dels [[Rei d'Espanya|reis d'Espanya]].<ref>[http://www.turismomadrid.es/ESPA/NATU/pagina/NATUespaciosNatusMontepardo.htm Turisme Madrid,] El Palau Reial de Madrid. </ref> En el vessant econòmic, Madrid és un important centre financer i industrial, acull el principal mercat de valors del país, de nombroses empreses nacionals i algunes de les més grans corporacions del món. En el vessant internacional, acull la seu mundial de l'[[Organització Mundial del Turisme]] (OMT) i organitza la fira [[FITUR]]. Madrid és també un important centre cultural i compta amb tres museus referents internacionals: el [[Museu del Prado]], el [[Museu Thyssen-Bornemisza]] i el [[Museu Reina Sofia]].
 
Reconquerit per [[Alfons VI de Lleó]] el [[1083]] dels musulmans, la vila fou designada el [[1561]] com seu de les corts de [[Felip II d'Espanya|Felip II]], sent la primera capital permanent de la [[Monarquia d'Espanya|Monarquia Hispànica]]. Des de llavors, excepte en breus períodes entre el 1601 i el 1606 en què la [[Capitalitat de Valladolid|capitalitat fou temporalment de Valladolid]], Madrid ha estat la capital d'Espanya i seu del govern, exceptuant durant el trasllat del govern de la república a [[València]] i després a [[Barcelona]] durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] (1936-1939).
 
== Història ==
{{AP|Història de Madrid}}
{{VT|Història de la Comunitat de Madrid}}
=== Prehistòria ===
Existeixen restes arqueològiques que proven l'existència d'assentaments humans al voltant d'[[Arganda del Rey]] en les terrasses del riu Manzanares al lloc que avui ocupa la ciutat.<ref> {{ref-web |títol = La prehistòria de Madrid|url = http://www.nova.es/~jlb/mad_es04.htm |consulta = 13.03.2007}} </ref><ref> {{Ref-llibre
| autor = Santonja, Manuel; López Martínez, Nieves i Pérez-González, Alfredo
| títol = Ocupacions achelenses a la vall del Jarama (Arganda, Madrid)
| any = 1980
| editorial = Diputació provincial de Madrid
| isbn = 84-500-3554-6
}} </ref>
 
=== Època romana i visigoda ===
La conquesta, colonització i pacificació romana de la península Ibèrica dura gairebé 200 anys, des de la [[Segona Guerra Púnica]] fins al [[27 aC]] en el qual completen la pacificació del nord del territori i ho divideixen en tres províncies.<ref> {{ref-web |títol = La Presència de Roma|url = http://www.sispain.org/spanish/history/roman.html |obra = http://www.sispain.org/|consulta = 13.03.2007}} </ref> La regió que actualment ocupa Madrid es va situar a la [[Tarraconense]].
 
Si bé és possible que durant el període romà el territori de Madrid no constituís més que una regió rural, beneficiada per la situació de cruïlla de camins i la riquesa natural, també hi ha proves de la possible existència d'una instal·lació urbana entorn del carrer de Segòvia i la ribera del [[riu Manzanares]]. Recentment s'ha trobat una antiga basílica visigòtica al voltant de l'església de [[Mare de Déu de l'Almudena|Santa Maria de l'Almudena]].<ref> {{ref-publicació |autor = Fernández Palacios, Fernando|títol = El Madrid antic en època romana|any = 2004|publicació = Estudis de Prehistòria i Arqueologia Madrileñas|volum =|nom= 13|id =}} </ref> La presència d'una població estable a Madrid estaria sostinguda per les dues necròpolis visigodes a l'antiga colònia del Comte de Vallellano - passeig d'Extremadura, al costat de la [[Casa de Campo]] - i ''tetuan de les Victorias''. Dins del centre medieval es va trobar una làpida força deteriorada amb la llegenda «MIN.N. BOKATUS. INDIGNVS. PRS. IMO / ET TERTIO. REGNO. DOMNO. RVD. / MI. REGVM. ERA DCCXXXV», mai completada, i interpretada de manera diversa, però que podria indicar la presència de població estable ja al [[segle VII]].
 
=== Època musulmana ===
[[Fitxer: Madrid Iglesia de San Nicolas.jpg|thumb|L'[[església de Sant Nicolau de Bari]] o ''los Servitas'' és la més antiga de Madrid, sense comptar el desaparegut edifici que hauria en el lloc de l'actual [[Catedral de l'Almudena de Madrid|Catedral de la Almudena]]. La torre-campanar, d'[[art mudèjar|estil mudèjar]], encara conserva l'estructura original del [[segle XII]], encara que rematada per un [[chapitel]] [[barroc]].<ref> Dades sobre l'església accessibles a [http://www.madridhistorico.com/seccion7_enciclopedia/index_enciclopedia.php?id=I&idinformacion=724&pag=1 Madrid històric]. </ref>]]
Tanmateix, la primera constància de l'existència d'una instl·lació estable data de l'època musulmana.<ref name="Madrid islàmic"> {{ref-web |títol = Madrid islàmic|url = http://www.nova.es/~jlb/mad_es08.htm |consulta = 20.03.2007}} </ref> En la segona meitat del [[segle IX]], l'[[emir]] de [[Còrdova]] [[Muhàmmad I]] ([[852]]-[[886]]) construeix<ref> Així ho consigna el geògraf àrab del segle XV [[al-Himyari]], que en la seva obra ''El llibre del jardí perfumat sobre les notícies dels països'' (''Kitab Al Rawda al mi'tar'') descriu: {{cita|Madrid, ciutat notable d'Al-Àndalus, que va ser edificada per l'emir Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman.}}</ref> una fortalesa en un promontori al costat del riu (en el lloc que avui ocupa el [[Palau Reial de Madrid|Palau Reial]]) amb el propòsit de vigilar els passos de la [[serra de Guadarrama]] i ser punt de partida de ''[[ràtzies]]'' contra els regnes cristians del nord.<ref name="Madrid islàmic" /> Al costat de la fortalesa es va desenvolupar un petit raval. Aquesta població va rebre el nom de ''Majrit'' (''Magerit'' en la seva forma castellanitzada), el significat no és clar, però sembla l'híbrid de dos topònims molt semblants: un d'europeu [[mossàrab]], ''matrice'', amb el significat de "font", i un altre [[àrab]], ''majrà'', que significa llit d'un riu. Ambdós al·ludeixen a l'abundància de rierols i aigües subterrànies del lloc. D'aquest període, coneguts a partir dels diversos treballs arqueològics desenvolupats en la ciutat a partir de [[1975]], es conserven algunes restes: la [[muralla musulmana de Madrid|muralla àrab de la Cuesta de la Vega]], la [[Torre de los Huesos (Madrid)|talaia de la plaça d'Oriente]] i els vestigis d'un viatge d'aigua de la Plaça dels Carros. A Madrid va néixer el [[segle X]] [[Màslama al-Majrití]], anomenat "l'Euclides andalusí", notable astrònom i fundador d'una escola matemàtica a Còrdova.<ref> {{ref-web |títol = Maslama de Madrid|url = http://www.ejepeatonal.com/article354.html |consulta = 20.03.2007}} </ref>
 
En un article recent<ref>''Madrit, amb te'' del 30.11.2017 al Diari de Girona http://www.diaridegirona.cat/opinio/2017/11/30/madrit/882274.html</ref> [[Jordi Álvarez]] descarta per falses les propostes fetes fins ara i proposa una tesi etimològica més creïble: ''(...) també ens han volgut fer creure que a Madrit hi ha restes romanes i àrabs, a sota del Palacio Real, que mai han estat excavades i, per tant, ningú mai no les ha vist. Un filòleg va estirar l'etimologia per fer venir Madrit del llatí Matrice i de l'àrab Mayrit, amb les variants Magerit, Magderit o Maijirit, tot suggerint que Mare i Matriu s'amagaven en els noms antics. Quan el filòleg es va retirar, va confessar que s'ho havia inventat però que alguna veritat hi havia.'' i ''I de qui va ser la idea de fer Madrit capital? El conseller del rei [[Ferran el Catòlic|Ferran]] era el gironí [[Joan_Margarit_i_Pau|Margarit]]. I per l'origen del topònim Madrit, el filòleg ens suggeria Magerit, Magderit o Maijirit.''
 
''Majrit'' apareix esmentada molt poques vegades pels historiadors àrabs, ja que tan sols era una simple fortalesa de frontera (''taghri''). [[Ramir II de Lleó]] la va atacar el [[932]];<ref> Segons l'historiador cristià Sampiro </ref> el [[936]] un grup de pobladors de ''Majrit'' van fer una incursió a territori cristià i a la tornada foren massacrats pels enemics.<ref> Ibn Hayyan </ref> El ''[[hàjib]]'' [[Almansor]] en la seva campanya del [[977]] contra la fortalesa de [[la Muela]] es va trobar a ''Majrit'' amb el governador de [[Medinaceli]], el general [[Ghàlib ibn Abd-ar-Rahman as-Siqlabí|Ghàlib]].<ref> Ibn Idhari </ref> A 1676, l'esclau d'un venedor de perfums, de nom [[Al-Fassí]], es va revoltar a ''Majrit'' pretenent ser el ''[[mahdí]]''; fou atacat i mort; és possible que l'aixecament fos de tendència [[fatimita]]<ref> J. Oliver Asin </ref> però també podria ser que volgués fer-se reconèixer com a fill de l'efímer califa de Còrdova [[Muhàmmad II al-Mahdí]] (1009) i la rebel·lió hauria estat en temps de [[Muhàmmad III al-Mustakfí]] (1024-1025). De vers [[1023]]/[[1030]] ençà ''Majrit'' devia estar en mans dels [[Banu Dhi l-Nun]] de [[Santaver]], que van governar la [[taifa de Toledo]].
 
=== Conquesta cristiana ===
Amb la caiguda del regne taifa de Toledo en mans d'[[Alfons VI de Lleó]], la ciutat va ser presa per les forces cristianes el [[1085]] sense resistència, probablement mitjançant capitulació.<ref> A l'Enciclopèdia de l'Islam M. J. Rubiera de Epalza assenyala que hauria caigut a mans d'Alfons VI de Castella una mica abans que Toledo, el [[1083]] </ref> La ciutat i el seu raval varen quedar integrats en el [[regne de Castella]] com a territoris reials. Els cristians substitueixen els musulmans a l'ocupació de la part central de la ciutat, quedant els barris perifèrics o [[Raval (urbanisme)|ravals]], que el període anterior eren habitats per una comunitat [[mudèjar]], com a [[moreria]].<ref> hi va haver mudèjars a Majrit fins al 1610 </ref> També va existir un [[call]] entorn del qual seria més tard el barri de [[Lavapiés]].<ref> {{ref-web |títol = barri de Lavapiés|url = http://www.guiadeviaje.net/espana/madrid-lavapies.html |data = 20.03.2007}} </ref> Durant el següent segle, Madrid segueix rebent embats dels nous poders musulmans de la península, els [[almoràvits]], que va incendiar la ciutat el [[1109]]<ref> en la campanya dita de Talavera de l'emir almoràvit ASli ibn Taxfín </ref> i els [[almohades]], que la sotmeten a setge el [[1197]]. La victòria cristiana de [[batalla de Las Navas de Tolosa|les Navas de Tolosa]] allunya definitivament la influència musulmana del centre de la península.
 
D'aquesta època procedeixen dos destacats fets religiosos que marquen el desenvolupament de la personalitat del cristianisme popular de Madrid: el descobriment de la imatge de la [[Mare de Déu de l'Almudena]] i la "miraculosa" vida de sant [[Isidre el Llaurador]], que més tard seria canonitzat.<ref> {{ref-web |títol = Sant Isidre llaurador|url = http://www.agustinos-es.org/santos/mayo/SIsidro.htm |consulta = 20/03 / 2007}} </ref> La ciutat va prosperant i rep el títol de [[vila]] el 1123.<ref> {{ref-web |títol = Història de Barcelona|url = http://www.sevillainfo.com/madrid/historia.php |consulta = 20.03.2007}} </ref> Seguint l'esquema repoblador habitual a Castella, Madrid es constitueix en ''concejo'', cap de la ''[[Comunidades de Villa y Tierra|comunidad de villa i tierra]]'' de Madrid. El govern de la ciutat recau en tots els madrilenys amb el rang de veïns reunits en [[consell obert]] fins que el [[1346]], el rei [[Alfons XI de Castella|Alfons XI]] implanta el [[regiment]], en el qual només els representants de l'oligarquia local, els regidors, governen la ciutat. El [[1152]], el rei [[Alfons VII de Castella|Alfons VII]] va establir els límits de la comunitat de vila i terra, entre els rius [[riu Guadarrama|Guadarrama]] i [[Jarama]]. El [[1188]], una representació de Madrid participa per primera vegada a les [[Corts de Castella]]. El [[1202]], [[Alfons VIII de Castella|Alfons VIII]] li va atorgar el seu primer fur municipal, que regulava el funcionament del consell, i les competències van ser ampliades en el [[1222]] per [[Ferran III de Castella|Ferran III el Sant]].
 
Tot i el suport madrileny a [[Pere I de Castella|Pere I]], posteriorment els sobirans de la casa de [[Casa de Trastàmara|Trastàmara]] residiria amb freqüència a la vila a causa de l'abundància i qualitat dels seus vedats de caça, a la qual són molt aficionats. Abans fins i tot, ja el ''llibre de Monteria'' d'[[Alfons XI de Castella|Alfons XI]] anotava: «''Madrid, un bon lloc de porc i ós''», i possiblement d'aquesta característica derivava l'escut que les hosts madrilenyes van portar a la [[batalla de Las Navas de Tolosa|batalla de les Navas de Tolosa]].<ref name="escudo"> {{ref-web |títol = Escut d'Madrd|url = http://www.sitographics.com/enciclog/provincias/source/30.html |data = 20.03.2007}} </ref> Posteriorment, un prolongat plet entre l'Ajuntament i l'Església, va acabar amb un acord de repartiment de pastures per a aquesta i peus d'arbre per aquell, i amb això un arbre va ser incorporat a l'escut al costat de l'[[ursidae|ós]] o óssa i les set estrelles de la [[Óssa Major|constel·lació homònima]].<ref name="escudo" /> La identificació l'arbre amb l'[[Arbutus|arboç]] és més fosca, més enllà de l'homofonia amb el nom de la ciutat. És habitual anomenar a Madrid ''la ciutat de l'ós i l'arboç''.
 
=== Madrid dels Àustries ===
Amb l'arribada a Castella del rei [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]] el [[1520]], Madrid s'uneix a la [[Revolta de les Comunitats de Castella|Revolta de les Comunitats]] en contra del rei amb el seu regidor [[Juan de Zapata]] al capdavant.<ref> {{ref-web |títol = Comuneros de Castella|url = http://www.revcyl.com/reportajes/Comuneros%20de%20Castilla.html |consulta = 20.03.2007}} </ref> Però després de la derrota dels comuners a [[batalla de Villalar|Villalar]], Madrid és assetjada i ocupada per les tropes reials.
 
Per reial cèdula de 8 de maig de 1561, [[Felip II de Castella|Felip II]] ordena el trasllat de la cort des de [[Toledo]] a Madrid, les formalitats d'aquest canvi són les pròpies de la tradició medieval i de les lleis de Castella: el rei passava a viure a Madrid, no necessàriament de manera permanent, i amb ell anava la cort. Però aquella cort del sobirà més poderós del món ja no era una petita cort feudal, sinó un gran aparell polític de cortesans, militars, buròcrates i servents acompanyats de l'enorme bagatge que això requeria, per la qual cosa una operació formalment rutinària era a la pràctica de gran calat. Felip II ja no traslladaria mai més la cort al llarg del seu regnat, cosa, però, que no va suposar que la capitalitat fos fixada jurídicament, sinó que fou una realitat fàctica, com ho posa de manifest el trasllat que el seu fill, [[Felip III de Castella|Felip III]], feu a [[Valladolid]] entre [[1601]] i [[1606]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Aranda Pérez |nom=Francisco José |títol=Actas de la Reunión Científica de la Fundación Española de Historia Moderna (Madrid, 2-4 de junio de 2004) |url=http://books.google.cat/books?id=kvU-22-T1lYC&pg=PA846&dq=madrid+corte+valladolid+1606&hl=ca&sa=X&ei=eTDWUJbPF46XhQem9IGoBA&ved=0CEkQ6AEwBA#v=onepage&q=madrid%20corte%20valladolid%201606&f=false |llengua=castellà |editorial=Univ de Castilla La Mancha |data=2004 |pàgines=p.846 |isbn=8484272966}}</ref> sense que això tampoc anés acompanyat d'un estatut especial.<ref name="Citar"> {{ref-web |títol = Tot començà el 1561|url = http://digital.csic.es/bitstream/10261/29745/1/Todo_empez%C3%B3_en_1561.pdf|consulta= 7.10.2012 }} </ref>
 
En tot cas, aquest fet seria decisiu per l'evolució de la ciutat i faria que els avatars de la monarquia, en major o menor mesura, influïssin en el seu destí. la cort, la capitalitat, ''de facto'' primer i ''de iure'' més tard, serà consubstancial a Madrid des de llavors. Una famosa expressió indicava aquesta identitat: «''només Madrid és cort''», la qual cosa, de manera conceptista, també s'entenia l'inrevés: «''Madrid és'' '''només''' cort''».<ref > Deleito i Piñuela, José (1968)''Només Madrid és cort: (la capital de dos mons sota Felip IV)''. Madrid, Espasa-Calpe. </ref>
 
[[Fitxer:Dibujo madrid 1562.JPG|thumb|center|888px|Vista de Madrid des de l'Oest, davant la Porta de la Vega, per [[Anton van der Wyngaerde]] (anomenat a Espanya ''«Antonio de las Viñas»'' ) el 1562, a qui Felip II va encarregar de recollir vistes de les seves ciutats. S'aprecia en primer pla les riberes del [[Riu Manzanares|Manzanares]], creuat pels antecessors del [[Pont de Segòvia]] (en primer terme), i el [[Pont de Toledo]] (més al sud, dreta), que es construirien en forma monumental anys més tard. L'edifici més destacat, al nord (esquerra), és el ''[[Real Alcázar de Madrid|Alcázar]]'', que forma part del circuit emmurallat i que patirà diversos incendis fins al definitiu del 1734 que ho destruirà gairebé completament, sent substituït per l'actual [[Palau Reial de Madrid|Palau Reial]]. Entre el caseriu es destaquen les torres de les esglésies (d'esquerra a dreta: Sant Gil, Sant Antoni, Santiago, Sant Salvador, Sant Miquel dels octoes, Sant Nicolau, Santa Maria, Sant Just, Sant Pere, la Capella del Bisbe, Sant Andreu i, extramurs, Sant Francesc), que no mostren encara el perfil de [[cúpula]] i [[chapitel]] que les caracteritzarà en els segles següents. Apareix, fora de les muralles i sobre el riu, una instal·lació artesanal dedicada al tractament de pells: les adoberies del Pozacho. La recent instal·lació de la cort va provocar l'augment de la pressió fiscal sobre els particulars mitjançant el gravamen de la [[regalia|regalia d'estança]], que va produir tota mena de resistències, entre les quals destacava la construcció de ''[[cases a la malícia]]''.<ref> Es poden consultar aquesta i altres vistes i plànols de Madrid (el de [[Frederic de Witt]] i el de [[Pedro Teixeira Albernaz|Pedro Texeira]]) en els segles XVI i XVII a [http://elmadridmedieval.jmcastellanos.com/Planos/planos00.htm aquesta pàgina web]. </ref>]]
 
Amb l'establiment de la cort a Madrid, la seva població comença a créixer de manera significativa, entre 1561 i 1571 passà de 7.500 a 33.000 habitants, població que incloïa als membres de la cort però també desheretats i buscaires de tot l'[[imperi espanyol|imperi]]. En un primer moment aquesta transformació no anà acompanyada d'una planificació urbana ni rebé el suport de la corona, més enllà de la construcció d'edificis del seu interès, sinó que el municipi hi va haver de fer front amb els seus escassos mitjans.<ref name="Citar"> {{ref-web|url=http://digital.csic.es/bitstream/10261/29745/1/Todo_empez%C3%B3_en_1561.pdf|títol=Tot començà el 1561|consulta=7.10.2012}} </ref>
 
En els regnats futurs els monarques s'anaren implicant en la seva transformació, en [[1625]], [[Felip IV d'Espanya|Felip IV]] enderrocà la muralla de la ciutat, ja sobrepassada i edificà la que serà la darrera tanca de Madrid. Aquesta tanca, construïda exclusivament per raons fiscals ''(impost de [[petage|Portazgo]])'' limitarà el creixement de la ciutat fins al [[segle XIX]]. Les tasques de govern se centralitzen al ''[[Real Alcázar de Madrid|Alcázar Reial]]'', conjunt d'edificacions situades en els terrenys que més endavant ocuparan el Palau Reial i la [[Plaça de l'Orient]]. Paral·lelament, s'augmenten la superfície d'un altre palau a l'extrem est de la ciutat, més enllà de la tanca. Es tracta del [[Casón del Buen Retiro]], començat a construir pels Reis Catòlics (que també van traslladar a les seves proximitats el [[monestir de los Jerònims]], (situat anteriorment prop del Manzanares, a la zona de l'Estació del Nord), del qual es conserven els seus [[jardins del Retiro|jardins]], el Saló del Regne i el Saló de Ball, conegut, aquest últim, com el [[Casón del Buen Retiro]] i utilitzat pel Museu del Prado.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Madrid»