Guerra dels Trenta Anys: diferència entre les revisions

La [[Reforma Protestant]] fou una sèrie de moviments religiosos que van sorgir el [[segle XVI]], amb la intenció de renovar l'[[Església Catòlica]] a l'[[Europa]] Occidental. Tot i que la intenció inicial era la renovació, els moviments van acabar amb l'escissió dels grups reformistes i amb l'establiment de noves institucions, principalment, el [[luteranisme]], el [[calvinisme]] i l'[[anabaptisme]]. La crisi del protestantisme s'allargà fins a principis del [[segle XVII]].

 

 

Els hongaresos es revoltaren a Hongria i [[Bohèmia]] contra Rodolf II amb el suport dels [[Imperi otomà|otomans]], i aquest va demanar al seu germà que signés la [[Tractat de Viena (1606)|Pau de Viena]] el [[1606]], cosa que va suposar l'augment de poder de la noblesa hongaresa i la llibertat de culte en l'Hongria protestant. Els càrrecs públics i el control de les finances deixaren d'estar en mans dels alemanys, i els nobles aconseguiren una legislació anti-camperola atorgant una submissió total dels camperols. Després de la signatura de pau, Mateu va aconseguir el [[1608]] que la [[Dieta (assemblea)|Dieta]] destituís a Rodolf com rei per ser-ho ell. Rodolf II va ser obligat a cedir [[regne d'Hongria|Hongria]], Àustria i [[Moràvia]] i les terres austríaques, tot i que conservava Bohèmia, l'Alta i la Baixa [[Lusàcia]] i [[Silèsia]] al seu germà Mateu.

[[Fitxer:Joseph Heintz d. Ä. 003.jpg|thumb|Ferran II, Sacre Emperador Romà i [[Rei de Bohèmia]]. La seva intolerància de la causa protestant, va ser la primera causa de la guerra]]

 

 

En [[1618]] la destrucció de dues esglésies protestants, ordenada pels representants de l'emperador a Praga, va provocar la rebel·lió dels nobles txecs que s'apoderin del palau real i va tenir lloc la [[defenestració de Praga]], en la que dos ministres imperials i el seu secretari van ser llançats per una finestra de palau, tot i que sense greus danys per a ells. Després els nobles revoltats es van apoderar de la ciutat amb el suport de la població, van expulsar als jesuïtes i van iniciar converses amb l'emperador amb la intenció de salvaguardar els seus privilegis. Després de la revolta de Praga, van seguir mesos de tibants negociacions i preparatius militars entre els nobles txecs i el vell emperador Mateu. La mort d'aquest va precipitar els esdeveniments.

Al mateix temps que els terços provinents de Flandes envaïen el baix Palatinat, altres dos contingents de tropes obrien dos fronts, un a Lusàcia i altre al sud de Bohèmia, intentant obrir-se camí cap a Praga. En la [[batalla de la Muntanya Blanca]], el novembre de [[1620]], les tropes imperials van obtenir una ràpida victòria sobre l'exèrcit del rei de Bohèmia, que va fugir davant a l'atac enemic. Les conseqüències de la victòria imperial van ser molt importants, els nobles txecs a més de perdre els seus privilegis polítics i part de les seves possessions van sofrir una dura repressió, ja que calvinistes i luterans van ser obligats a abjurar de la seva fe o exiliar-se i els territoris de la Corona de Bohèmia van passar a la Casa d'Àustria. Espanya, en canvi de la seva ajuda, va obtenir una part del Palatinat i va ocupar la [[Valtellina]], zona de passada entre les possessions italianes i els territoris d'Àustria, a través de Suïssa.

 

 

=== Intervenció danesa ===