Epifenomen: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «Un '''epifenomen''' (del grec ἐπί 'sobre' i Φαινόμενoν 'fenomen') en filosofia és un fenomen secundari que acompanya o segueix un fenome...».
 
Línia 5:
== En metafísica ==
 
El problema dels epifenòmens sol ser un contraexemple de les teories de la [[causalitat]] i s'identifica amb situacions en què un esdeveniment E és causat (o es diu que és causat) per un esdeveniment C, que també causa (o es diu que causa) un esdeveniment F. Per exemple, si fem una anàlisi contrafactual hipotètica simplificada de causalitat que el significat de les proposicions sobre relacions causals entre dos esdeveniments A i B pot explicar-se en termes de condicionals contrafàctics de la forma 'si A no hagués passat, llavors B no hauria passat'. Si suposem que C causa necessàriament E i que C té necessàriament un epifenomen F; llavors tenim que si E no hagués passat, llavors F tampoc no hauria passat. Però d'acord amb l'anàlisi contrafactual de la causalitat, la proposició que existeix una dependència causal de F sobre E és vertadera; és a dir, des d'aquest punt de vista, E causa F. Atès que això no està en línia amb la forma en què habitualment es parla de la causalitat (no es diria que E causa F), una anàlisi contrafactual sembla ser insuficient.
 
== En filosofia de la ment i psicologia ==
 
Un epifenomen pot ser un efecte de fenòmens primaris, però no pot afectar un fenomen primari. En [[filosofia de la ment]], l'epifenomenalisme és la visió que els fenòmens mentals són epifenòmens en el sentit que poden ser causats per fenòmens físics, però no poden causar fenòmens físics. En l'epifenomenalisme fort, els epifenòmens que són fenòmens mentals només poden ser causats per fenòmens físics, no per altres fenòmens mentals. En l'epifenomenalisme feble, els epifenòmens que són fenòmens mentals poden ser causats tant per fenòmens físics com per altres fenòmens mentals, però els fenòmens mentals no poden ser la causa de cap fenomen físic.
 
El món físic opera independentment del món mental en l'epifenomenalisme. El món mental existeix com un univers paral·lel derivat del món físic, afectat pel món físic (i per altres epifenòmens en l'epifenomenalisme feble), però no pot tenir un efecte en el món físic. Les versions instrumentalistes de l'epifenomenalisme permeten que alguns fenòmens mentals causin fenòmens físics, quan aquests fenòmens mentals poden ser estrictament analitzables com resums de fenòmens físics, preservant la causalitat del món físic per ser estrictament analitzable per altres fenòmens físics.<ref>Richard Taylor, (1963). ''Metaphysics''. 1ª edición. Eaglewood Cliffs, Prentice-Hall.</ref>
 
== Referències ==