Francesc Xavier de Borbó i Parma: diferència entre les revisions

=== Darrers anys ===

 

 

En els darrers anys de la seva vida, la disputa política entre els seus fills Carles Hug i Sixt Enric li van provocar grans preocupacions. Amb motiu dels [[Fets de Montejurra]] de 1976, segons [[Juan Balansó]], Francesc Xavier escrigué a la seva germana Enriqueta que tenien grans dificultats a Espanya on "els carlins s'han enfrontat als revolucionaris i hem tingut morts i ferits".<ref>{{ref-llibre|cognom=Balansó|nom=Juan|títol=La familia rival|pàgines=229|editorial=Planeta|any=1994|isbn=84-08-01247-9}}</ref> En un acte del Partit Carlí celebrat a Arbonne, intervindria públicament davant la premsa i davant d'uns cinc-cents militants carlins per reclamar que els assassinats no quedessin impuns.<ref>{{ref-notícia|cognom=Ceberio|nom=Jesús|títol=El Partido Carlista presentará querella contra los responsables de Montejurra|publicació=El País|url=http://elpais.com/diario/1976/06/01/espana/202428021_850215.html|data=01/06/1976}}</ref><ref>{{ref-llibre|títol=El pensamiento político de don Javier de Borbón Parma (1968-1977)|pàgines=123-124|lloc=Madrid|editorial=Ediciones Arcos|any=2006}}</ref> Amb motiu de l'edició del disc ''Partido Carlista'', en una sèrie dedicada a partits polítics al gener de 1977, va gravar una de les seves últimes declaracions polítiques.<ref>{{ref-llibre|títol=El pensamiento político de don Javier de Borbón Parma (1968-1977)|pàgines=125-126|lloc=Madrid|editorial=Ediciones Arcos|any=2006}}</ref>

 

 

Morí el [[7 de maig]] de [[1977]] a la seva residència suïssa de [[Coira]] a l'edat de 87 anys. Després de la seva mort se celebrarien tres funerals. El primer, de caràcter familiar, va ser celebrat l'11 de maig en Coira, lloc de la seva mort, sent presidit per Carles Hug com a nou Cap de la seva Casa. El taüt va ser cobert amb una bandera espanyola i una boina vermella. Després del funeral, les restes de Don Xavier van ser portades a l'abadia benedictina de Solesmes.<ref>{{ref-notícia|títol=Actos fúnebres en honor de Javier de Parma|publicació=El País|url=http://elpais.com/diario/1977/05/12/espana/232236005_850215.html|data=12/05/1977}}</ref> El segon funeral va ser organitzat pel Partit Carlí el 29 de maig a la catedral de Baiona, ja que encara seguia vigent l'ordre governamental d'expulsió de la Família Borbó Parma del territori espanyol.<ref>{{ref-llibre|títol=El pensamiento político de don Javier de Borbón Parma (1968-1977)|pàgina=141|lloc=Madrid|editorial=Ediciones Arcos|any=2006}}</ref> Al tercer funeral, celebrat a Madrid el 25 de juny a l'església de Sant Jeroni el Reial, van assistir-hi la vídua Magdalena de Borbó, i els seus fills, Sixt Enric i Maria Francesca. En representació del rei [[Joan Carles de Borbó|Joan Carles]] també va assistir el [[Carles de Borbó-Dues Sicílies (duc de Calàbria)|duc de Calàbria]].<ref>{{ref-notícia|títol=Sixto de Borbón asistió ayer en Madrid a un funeral por su padre, don Javier|publicació=El País|url=http://elpais.com/diario/1977/06/26/espana/236124012_850215.html|data=26/06/1977}}</ref><ref>{{ref-notícia|títol=Sixto Enrique de Borbón-Parma se pasea por Madrid. Oficialmente, estaba expulsado del país|publicació=Diario 16|url=http://linz.march.es/documento.asp?reg=r-15908|data=27/06/1977}}</ref>