Revisió del 00:57, 11 març 2019 modifica Jomvo (discussió \| contribucions) Autopatrullats 3.436 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 00:27, 3 abr 2019 modifica desfés Jaumellecha (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 149.094 edits m →‎Característiques de les ones Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 11: Aquest últim (orbitals) és el tipus de les ones oceàniques, les quals es produeixen a la interfície [[atmosfera terrestre\|atmosfera]]/[[oceà]]. També ho són les ones internes, les quals es formen a la interfície de dues masses d'aigua de diferent [[densitat]]. Quan veiem viatjar les ones, sembla com si un conjunt de crestes d'aigua es ~~moguessen~~moguessin al llarg de la superfície, però aquest moviment lineal és una il·lusió. En realitat, el que està viatjant és energia que va ser produïda per una pertorbació en la superfície, i la transmissió d'aquesta energia es fa mitjançant un moviment cíclic de la matèria. Si ens fixem en un objecte surant en l'aigua, quan una ona travessa la superfície l'objecte es mou d'una forma circular. Això és, les partícules transmeten l'energia d'unes a les altres movent-se en cercles, però al final han tornat a la posició inicial; el diàmetre d'aquests cercles és l'alçària de l'ona. Això és un cas ideal, perquè en realitat sí que hi ha un cert avançament de l'aigua (i dels objectes que hi suren) en la direcció de les ones, perquè els cercles esmentats són oberts; tot i això, l'avançament no és ni de llarg el que ens sembla quan observem la propagació de les crestes. Així doncs, les ones formen òrbites obertes i, com veurem més endavant, aquest procés és la causa dels corrents marins superficials produïts pel vent. Línia 23: La velocitat de les ones es calcula en m/sg i és: C=L/T. Com que el més fàcil de calcular sempre és el període, la velocitat la podem trobar amb la següent fórmula, sempre que el moviment ~~siga~~sigui circular: C (m/s)=gT/2; on g és l'[[acceleració de la gravetat]] i T el [[Període d'oscil·lació\|període]]. En profunditat, el [[moviment circular]] de les partícules és més lent, i per això els cercles són cada volta més xicotets (minva el diàmetre); a una profunditat de L/9 el diàmetre és la meitat que en superfície i a una profunditat de la meitat de la longitud d'ona (L/2) el moviment és nul. Les ones que viatgen per zones amb profunditats d'aigua superiors a L/2 les anomenem ones d'aigües profundes. Aquestes no es veuen afectades pel fons i la velocitat es calcula com hem vist abans. Línia 207: == Vegeu també == * [[Escala Douglas]]. [[Nombre d'Iribarren]]. [[Sotsobre]]. * [[Tetràpode (estructura)]].

Ona marina: diferència entre les revisions