Nazisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 157:
Així les demandes (per menors costos) dels industrials es van enfrontar amb la necessitat de la legitimació del règim, dotant de cert benestar als treballadors. Aquests objectius contraposats porten a l'adopció de mesures d'increment de productivitat, provisió de productes populars (de baix cost) i algunes mesures de benestar públiques. Exemples d'aquestes polítiques es troben en les competències nacionals de destresa en l'ofici, el llançament de [[Volkswagen]] -l'acte del poble- i l'establiment de "centres de vacances populars".
 
Aquestes mesures de “benestar” han estat denominades per alguns com un “[[estat del benestar]] nazi”, finançat a través del “botí de guerra”. El règim nazi considerava la propietat del fisc i els ciutadans dels països conquerits com a propietat de l'estat alemany, la qual cosa va permetre mantenir - per als “membres de la raça superior”- baixos nivells d'impostos i alts nivells de consum fins i tot durant la guerra mateixa. Per exemple, tot i que al començament de la guerra Hitler va establir un impost de guerra -50% de tots els salaris- solament el 4% dels alemanys ho va pagar. Per mantenir aquesta situació, el règim va recórrer a l'espoliació i al robatori organitzat des de l'estat a nivell industrial, primer dels comunistes, gitanos i jueus alemanys, posteriorment dels països ocupats. El 70% dels ingressos de l'estat alemany durant la guerra va venir de l'espoliació, confiscacions i robatoris als països ocupats, algunes de les empreses de les quals van arribar a haver de pagar un impost del 112% dels seus guanys per a un “fons de lluita contra el bolxevisme”.<ref>Götz Aly: Hitler’s Beneficiaries: Plunder, Racial War, and the Nazi Welfare State, New York: Metropolitan Books.</ref>No es molt bo
 
== Política d'higiene racial ==