Serialisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
ola k ace |
||
Línia 4:
El terme “serialisme integral” fa referència a l'ús de les sèries dodecafòniques originals respecte de paràmetres musicals diversos (ritme, altura, dinàmiques…), encara que a Europa s’ha emprat diversos termes com serialisme general o múltiple per tal de diferenciar-se de l'estil dodecafònic.
Compositors com [[Arnold Schönberg]], [[Anton Webern]], [[Alban Berg]], [[Pierre Boulez]], [[Luigi Nono]], [[Karlheinz Stockhausen]], [[Milton Babbitt]], [[Elisabeth Luytens]] i [[Jean Barraqué]] fan servir aquesta tècnica en gran part de les seves obres. Altres autors com [[Luciano Berio]], [[Béla Bartók]], [[Benjamin Britten]], [[John Cage]], [[Aaron Copland]], [[Olivier Messiaen]], [[Ruth Crawford Seeger]], [[Dmitri Xostakóvitx]] i [[Ígor Stravinski]] l’utilitzen només en algunes obres completes o fins i tot en alguna part d'aquestes holi guis.
== Origen Dodecafònic ==
| |||