Euro: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 21:
L'euro és la segona [[moneda de reserva]] més gran i la segona moneda més canviada al món després del [[dòlar dels Estats Units]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Bank for International Settlements|títol=Foreign exchange and derivatives market activity in 2007|lloc=Basilea, Suïssa|any=2007|isbn=92-9131-750-0|url=http://www.bis.org/publ/rpfxf07t.pdf|consulta=1 gener 2014|capítol=Triennial Central Bank Survey 2007|llengua=anglès|format=pdf|mes=desembre}}</ref> El novembre del [[2008]], amb més de 751 bilions d'euros en circulació, era la moneda amb un [[Unitat monetària de valor més alt|valor més alt]] en circulació al món, en haver superat el dòlar estatunidenc.<ref>{{ref-web|url=http://www.ecb.int/stats/euro/circulation/html/index.en.html |títol=Banknotes and coins circulation |consulta=1 de gener de 2009 |autor = [[Banc Central Europeu]] |data=16 de desembre de 2008}} {{ref-web|url=http://www.x-rates.com/cgi-bin/hlookup.cgi |títol=Historic exchange rates|consulta=1 de gener de 2009}} (en anglès)</ref><ref>{{ref-web|cognom= Atkins |nom= Ralph |títol= Euro notes cash in to overtake dollar |editor= [[Financial Times]] |data=27 de desembre de 2006 |url = http://www.ft.com/cms/s/18338034-95ec-11db-9976-0000779e2340.html |consulta=4 de maig de 2007}} (en anglès)</ref>
 
El nom d'''euro'' va ser oficialment adoptat el [[16 de desembre]] del [[1995]].<ref name="madrid1995">{{ref-web|url=http://www.europarl.europa.eu/summits/mad1_en.htm |títol=Madrid European Council (12/95): Conclusions |editor=Parlament Europeu |consulta=14 de febrer de 2009}} (en anglès)</ref> L'euro va ser introduït als mercats financers mundials com a moneda de comptabilitat l'[[1 de gener]] del [[1999]], en substitució de l'anterior ''unitat monetària europea'', l'[[ecu]], en termes paritaris. Les [[moneda (peça de metall)|monedes]] i els [[bitllets]] d'euro entraren en circulació l'1el 1r de gener del [[2002]].
 
L'any [[2002]] fou guardonat, de forma simbòlica, amb el [[Premi Internacional Carlemany]] per la seva tasca a favor de la integració i la unió europees.
Línia 110:
[[Fitxer:USD-EUR 1999-.png|thumb|Evolució de la cotització de l'euro respecte al [[dòlar dels Estats Units]] del [[1999]] al 2006]]
 
El primer pas en la introducció de la nova moneda es va donar oficialment l'[[1el 1r de gener]] de [[1999]], quan van deixar d'existir com a sistemes independents les monedes dels onze Estats de la Unió que es van acollir al pla de la moneda única, l'anomenada [[eurozona|zona euro]]: [[Alemanya]], [[Àustria]], [[Bèlgica]], [[Espanya]], [[Finlàndia]], [[França]], [[Irlanda]], [[Itàlia]], [[Luxemburg]], els [[Països Baixos]] i [[Portugal]]. [[Andorra]], per la seva part, també va adoptar l'euro. L'1El 1r de gener del 2001 s'hi va incorporar [[Grècia]]. Això no obstant, a causa del període necessari per fabricar els nous bitllets i monedes, les antigues monedes estatals, malgrat haver perdut la cotització oficial en el mercat de divises, van romandre com a mitjà de pagament fins aal l'11r de gener del [[2002]], quan van ser reemplaçades per bitllets i monedes d'euro. Els nous bitllets i monedes van tenir un període de coexistència amb les predecessors monedes estatals fins que van ser retirades definitivament de la circulació. Aquest període de coexistència va tenir diferents calendaris als estats que van adoptar l'euro.<ref>Anteriorment, a manera de prova pilot, els dies 1, 2 i 3 d'octubre del [[1998]] es va endegar un programa patrocinat per la Unió Europea, anomenat ''Euro Màlaga'', a la barriada [[màlaga|malaguenya]] de Churriana, per posar en funcionament aquesta moneda. Durant aquells dies, Churriana es va convertir en el primer lloc d'Europa a funcionar amb euros.</ref>
 
[[Dinamarca]], el [[Regne Unit]] i [[Suècia]] no han adoptat la moneda única. Dinamarca va rebutjar l'euro en un referèndum portat a terme el [[28 de setembre]] del 2000, amb una participació del 86% i on el 53,1 per cent dels votants es van manifestar contra l'adopció de la nova moneda europea. El referèndum suec del [[14 de setembre]] del [[2003]], dies després de l'assassinat de la ministra [[Anna Lindh]], impulsora de l'adopció de l'euro, va acabar amb poc més del 56% de l'electorat votant-hi en contra. La qüestió quedava així posposada almenys durant cinc anys, transcorreguts els quals es podria repetir el [[referèndum]].
 
L'1El 1r de gener del 2002,desde des de la vesprada,va ser el primer dia de circulació de la nova moneda europea, 1 euro es va canviar per 0,9038 [[dòlar dels Estats Units|dòlars]]. El juliol del 2002 l'euro va sobrepassar la paritat amb el dòlar en el mercat de divises per primera vegada des de febrer del 2000, i s'ha mantingut en aquesta situació. El [[15 de juliol]] del [[2008]] l'euro va assolir el seu valor màxim fins al moment, amb una taxa de canvi d'1,5990 dòlars per euro.
 
{| class="wikitable sortable" style="float: right; margin: 0 0 1em 1em;"
Línia 246:
El [[16 de juny]] del 2006, els caps d'Estat i de Govern dels Vint-i-cinc van aprovar la proposta de la Comissió Europea de l'entrada d'[[Eslovènia]] a l'euro per a l'[[1 de gener]] del [[2007]]. Des d'aquella data, Eslovènia encunyà l'euro amb la seva pròpia cara estatal, que representa paisatges i herois nacionals. La moneda d'un euro, per exemple, recull la figura de [[Primož Trubar]], autor del primer llibre imprès a Eslovènia al [[segle XVI]].
 
A la cimera del [[21 de juny|21]] i [[22 de juny]] del 2007, els caps d'Estat i de Govern van tornar a aprovar l'entrada de dos estats més a l'eurozona: [[República de Malta|Malta]] i [[Xipre]], per aal l'11r de gener del [[2008]]. El [[8 de juliol]] del 2008, els ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea van aprovar l'entrada d'[[Eslovàquia]] a l'eurozona a partir dedel l'11r de gener del 2009.
 
Pel que fa als [[països bàltics]], el [[16 de juny]] del [[2010]] el [[Parlament Europeu]] va aprovar l'entrada d'[[Estònia]] a l'euro a partir dedel l'11r de gener del [[2011]]. El [[9 de juliol]] de [[2013]], el Consell ECOFIN va aprovar l'entrada a l'euro de [[Letònia]] a partir dedel l'11r de gener del [[2014]].<ref>{{ref-web|cognom=Latvijas Banka|url=http://m.bank.lv/en/for-media/press-releases/on-the-irrevocably-fixed-exchange-rate-of-the-lats-to-the-euro/8619|consulta=1 gener 2014|títol=On the irrevocably fixed exchange rate of the lats to the euro|data=9 juliol 2013|llengua=anglès}}</ref> El [[23 de juliol]] de 2014, el Consell va aprovar l'entrada a l'euro de [[Lituània]] a partir dedel l'11r de gener de [[2015]].<ref>{{ref-web|url=http://www.consilium.europa.eu/uedocs/cms_data/docs/pressdata/en/ecofin/144125.pdf |títol=Lithuania to adopt euro |consulta= 31 de desembre de 2014 |editor=Council of the European Union|llengua=anglès}}</ref>
 
S'espera que, segons es vagin consolidant les economies dels nous estats incorporats en les últimes ampliacions, aquests països vagin unint-se a la zona euro gradualment.
Línia 284:
</div></div>
 
S'anomena ''[[Zona euro|Eurozona]]'' (o ''zona euro'') el conjunt dels Estats que han adoptat oficialment la moneda única; altres estats com [[Andorra]], [[Mònaco]], [[San Marino]] i el [[Vaticà]] també han decidit fer servir l'euro. Territoris d'ultramar d'alguns dels estats de l'Eurozona, com la [[Guaiana Francesa]], l'[[illa de la Reunió]], [[Saint-Pierre i Miquelon]] i [[Martinica]], també usen l'euro.
 
Mònaco, San Marino i el Vaticà usen l'euro en virtut d'acords signats amb membres de la Unió Europea (Itàlia en el cas de San Marino i el Vaticà; França en el cas de Mònaco).
 
Andorra, [[Montenegro]] i [[Kosovo]] també usaven monedes que van ser reemplaçades per l'euro (el franc francès i la pesseta espanyola en el cas d'Andorra, i el marc alemany en el cas de Montenegro i Kosovo). Han adoptat ara l'euro com la seva moneda ''de facto'', sense haver signat cap acord legal amb la UE que explícitament els permeti fer-ho. A l'octubre del [[2004]], Andorra va començar a negociar un acord monetari amb la UE que li permetrà emetre monedes d'euro tal com fan actualment Mònaco, San Marino i el Vaticà, a partir dedel l'11r de gener del 2012.<ref>[http://www.euro-anwaerter.de/anwaerter.html Visió general de la futura Eurozona] (en alemany)</ref>
 
Moltes de les monedes estrangeres que tenien un tipus de canvi fix respecte a les anteriors monedes europees van passar a tenir-lo respecte a l'euro. Per exemple, l'[[escut de Cap Verd]], que estava lligat a l'escut portuguès, té ara el tipus de canvi fix respecte a l'euro. El mateix va passar amb el [[franc CFA]], el [[franc CFP]] i el [[franc de les Comores]], lligats al franc francès, i el [[marc convertible]] de [[Bòsnia i Hercegovina]], lligat al marc alemany, ara lligats a l'euro. L'euro és àmpliament acceptat a [[Cap Verd]] de manera informal, i el novembre del 2004, durant una reunió a Portugal, el primer ministre de Cap Verd va considerar formalment acceptar l'euro com una de les monedes del país. També el [[Timor Oriental]] va continuar utilitzant l'escut portuguès com a moneda de curs legal el 1999, quan l'escut ja estava integrat oficialment dins l'euro. No es va arribar a usar la nova moneda europea, però, ja que va ser el dòlar nord-americà que s'acabaria introduint com l'única moneda de curs legal al territori timorès.