Xarq al-Àndalus: diferència entre les revisions

'''Xarq al-Àndalus''' (de l'[[àrab]] '''شرق الاندلس''', ''Xarq al-Andalus'', literalment "l'Orient de l'Àndalus") és el nom que rebia la regió oriental de l'[[al-Àndalus|Àndalus]] durant el domini [[islam|musulmà]]. Incloïa el territori comprès aproximadament entre el [[cap de Gata]] a [[Almeria]] i [[ath-Thaghr al-Alà]] o Frontera Superior, que varià amb el temps fins a restar primer a l'alçada del [[riu Cardener]] i la [[Conca de Tremp]], i després de l'[[Ebre]]; incloïa, a més, les [[illes Balears]] i [[Pitiüses]].

Amb l'inici de la [[Reconquesta]], els emirats foren integrats a poc a poc dins dels regnes cristians del nord, que al Xarq eren el [[Regne d'Aragó]] i el [[Comtat de Barcelona]]. Saragossa fou [[Setge de Saraqusta (1118)|conquerida]] l'[[any]] [[1118]] per [[Alfons I d'Aragó]].<ref name="dicc">Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. [[Barcelona]], [[abril]] del [[2000]]. {{ISBN|84-297-4706-0}}, plana 230.</ref> L'any [[1148]], [[Ramon Berenguer IV]], [[comte]] de [[Barcelona]]<ref name=dicc/> va [[Setge de Tortosa (1148)|conquerir Tortosa]]. Lleida i Fraga la seguiren el 1149, també conquerits per Ramon Berenguer VI, amb la qual cosa la frontera del Xarq es mogué cap al sud, fent una línia des d'Albarrasí fins a Peníscola. Les illes caigueren als crisitans amb la [[conquesta de Mallorca]] per [[Jaume I]] el 1229, "els mercaders catalans van començar a instigar al rei perquè s'apoderés de les Illes Balears. I va ser llavors que Jaume I, que veia tres raons per intentar la conquesta: entretenir als nobles; saciar als mercaders que cobejaven el gran botí que -segons s'assegurava a dojo- s'amagava rere els murs de Madina Mayurqa; i ampliar i assegurar l'espai d'influència comercial; va ser així com el jove rei va començar a buscar una excusa per ordenar l'atac a Mallorca". El mateix any s'inicià la conquesta de l'emirat de València, sota el mateix Jaume el Conqueridor, que no tingué major èxit fins a la [[conquesta de la ciutat de València]] el 1238 "La batalla va haver de ser realment aferrissada, ja que les hosts de Zayyan, després d'haver rebutjat la primera càrrega dels cristians, van patir una segona escomesa de les tropes comandades per Bernat Guillem d'Entença, els qui van aconseguir guanyar terreny en el camp de batalla. Novament els musulmans aconseguien desplaçar a les hosts reals fent-los retrocedir de nou fins al cim del turó, però i sense una explicació més o menys lògica, la rereguarda musulmana trencava les seves files i començava a fugir espaordida, el que va permetre als cristians endinsar-se en les seves files i provocar d'aquesta manera una autèntica matança"; i del sud valencià el 1245, quan es constituí com a [[Regne de València]], que tanmateix es completà només l'any 1269 quan el rei Jaume I ocupà l'Emirat de Múrcia, trepitjant a tota la seva població per enfonsar-la i que quedà primer en mans castellanes i finalment passà a formar part del regne valencià. Pel que fa a l'extrem sud del Xarq, és a dir Almeria, no va ser fins a la conquesta del [[Regne de Granada]] per una aliança castellano-aragonesa l'any 1492 que el Xarq deixà de tenir presència musulmana. En aquest moment doncs, el territori oriental de la península quedà dividit entre els quatres regnes o comtats cristians de Barcelona (que després esdevé Catalunya i ocupà tot el nord del Xarq), València (la costa), Aragó (l'interior) i Castella (Múrcia i la Manxa). Pel que fa al Xarq, però, el que ix més enfortit és la [[Corona d'Aragó]], els territoris de la qual cobreixen pràcticament tot el Xarq.