Xarq al-Àndalus: diferència entre les revisions

===El Xarq durant l'Emirat de Cordova===

La major part de la conquesta musulmana de la península ibèrica es va dur a terme mitjançant tractats, com és el cas de l'anomenat pacte de Teodomir (Tudmir per als àrabs), un noble visigot i senyor d'extenses terres al voltant de Oriola. Teodomiro va reconèixer la sobirania musulmana i es va avenir a pagar tributs a canvi de mantenir les seves propietats.

Des de l'inici del domini musulmà al voltant dels anys 711-718, els territoris de la península foren units sota un sol poder, el de l'[[Emirat de Còrdova]], aquest un valiat de [[Damasc]]. Aquest emirat durà fins al 756, quan va esdevenir un emirat semiindependent sota els [[dinastia Omeia|omeies]] i governat per [[Abd-ar-Rahman I]]. Aquest tindria domini sobre gran part de la península, i en aquest moment el Xarq arribà fins al [[Pallars Sobirà]] i el [[riu Cardener]], compartint una frontera amb la [[Marca Hispànica]] establerta per [[Carlemany]] i els [[francs]] l'any 795. És al 929 i sota [[Abd-ar-Rahman III]] que l'emirat es transformà en [[califat]], concretament el [[Califat de Còrdova]], amb una frontera més o menys igual que la que havia establert Carlemany dos segles abans.