Diferència entre revisions de la pàgina «Regne de Toledo»

16 octets eliminats ,  fa 9 mesos
cap resum d'edició
(Es retira la imatge Blank.png perquè l'administrador Taivo l'ha esborrada de Commons pel següent motiu: Broken redirect (G2).)
{{other uses|Regne de Toledo (Corona de Castella)}}
{{vegeu|el regne visigot de Toledo|taifa de Toledo}}
{{Estat_desaparegut
|status= Regne
|forma_de_govern = [[Monarquia]]
| era = [[Edatalta edat mitjana]]
|any_inici = 507
|any_fi = 725
|date_pre = [[507]]
|esdeveniment_fi = [[Invasió musulmana d'Hispània]]
|data_fi = [[721]]
|p1 = Regne de Tolosa
|bandera_p1 =
|s1 = Califat omeia
|religió = [[Arrianisme]] ([[507]] - [[589]]) <br>[[Cristianisme]] ([[589]] - [[721]])
|idioma = [[poble got|got]]
|moneda = [[tremís]]
}}
El '''regneRegne de Toledo''' fou el regne dels [[visigots]] a [[Hispània]] successor del [[Regne de Tolosa]]. El període a considerar va des del [[507]] fins aproximadament el [[725]], tot i que en els primers temps la capital fou a [[Barcelona]], i en els darrers a [[Narbona]] i altres ciutats de [[Septimània]] (després de la invasió àrab del 711).
 
==Història del Regne de Toledo==
Se sap que els vestits de les dones estaven recollits en les dues espatlles amb fíbules cap a sota, i un cinturó de cuir en la cintura. L'estil d'aquestes fíbules va ser evolucionant. Els homes usaven cinturons amb sivelles del tipus anomenat got (usades per visigots i ostrogodos) ovals amb el clavell adornat en la seva base, estil que també va anar evolucionant, sorgint altres tipus de sivelles.
 
D'acord amb el principi d'''hospitalitas'', a cada magnat got li corresponien dos terços de cada ''fundus'' (hisenda). No es podia apoderar del terç que romania en mans del propietari. Aquests dos terços es repartien entre els servidors: Bucelbucel·laris i Saionssaions. Es creu que aquestes propietats concedides als magnats visigots, estaven exemptes d'impostos; per això no estava permès als gots apropiar-se d'altres terres de "romans" doncs amb això provocaven pèrdues al Tresor. En canvi probablement si estaven subjectes a impostos aquelles altres propietats adquirides per visigots diferents de les concedides a dos terços. Probablement la recaptació dels impostos corresponents a aquestes altres terres estava en mans dels mateixos ''Exactoresexactores'' que recaptaven els impostos entre la població "romana".
 
===Categories socials a la justícia ===
Les penes variaven entre un home ric i un pobre (era el jutge qui determinava l'estatus social de cadascun), sent molt més dures per als pobres que per als rics. També distingien entre els delictes d'un home lliure (ric o pobre) i els d'un esclau. Entre els homes lliures es distingien els ''maiores'' i ''honestiores'' (rics) dels ''inferiores'' i/o ''humiliores'' (pobres). Les penes més dures eren per als esclaus, després per als inferiors i finalment per als majors o ''honestiores''.
 
Al principi era una divisió entre rics i pobres, però progressivament sol van ser considerats ''maiores'' els ''[[Dux visigot|dux]]'', els ''[[comte|comites]]'' i els ''[[gardinggardingi]]s'', que eren uns cortesans pròxims al rei), quedant fora de tal consideració social els ''Thiufadi'' (caps militars), per la qual cosa la classe dels ''maiores'' podríem dir que va quedar reservada a una espècie d'aristocràcia, mentre per sota d'ella es trobaven els inferiors en una escala molt àmplia, en el punt més alt del qual es trobaven notables visigots rics.
 
Les persones notables (''digna idoneaque persona'') rebien sovint càstigs tous (per exemple exili) i/o confiscació de propietats, però els pobres (''indigna et pauperior persona'') que no tenien res que pogués ser expropiat, rebien forts càstigs, sovint vinculats a treballs forçats. Especialment greus eren les sancions de certs delictes quan els cometia un agent d'una propietat reial.
 
=== Llaços de sang i querelles generacionals ===
Se sap que al [[segle IV]] els llaços de sang constituïen la base de la societat visigoda, però a mesura que van transcórrer els anys (i els segles) aquests llaços de sang van ser perdent importància, i sembla que al [[segle VI]] comptaven ben poc (o res) davant la Llei. Però es creu que entre els particulars seguien tenint importància; amb tot tenim exemples en temps de KhindasvintoKhindasvint (mitjans del [[segle VII]]) que un home no es prenia la molèstia de perseguir a l'assassí d'un dels seus parents, i que aquell que ho fes no comptava amb el suport de la Llei, sent l'Estat qui assumia la seguretat de les propietats i les vides, i no els parents. Els parents de les víctimes podien ser compensats pels danys i perjudicis soferts, però no els corresponia a ells decidir-ho; els parents no tenien ni drets ni deures en cas de delicte, i el culpable s'enfrontava sol a la seva responsabilitat.
 
Les querelles no podien heretar-se generació rere generació (com ocorria antigament).
Entre [[Gesaleic]] i [[Liuva I]] ([[507]]- [[573]]) només es coneix una Llei publicada per [[Teudis]] el [[24 de novembre]] del [[546]] que determinava els costos i despeses dels litigants, sens dubte romans (doncs la llei estava adreçada als governadors provincials romans). La Llei va ser inclosa en el Breviari d'Alaric. Aquesta llei fixava un màxim per als pagaments (''suffragia'' o ''commoda'') que els litigants feien abans de veure's la causa. Si els pagaments no sobrepassaven el màxim fixat no es considerava possible l'existència de suborn, però si el màxim era sobrepassat es podia considerar suborn, especialment posat el cas que s'hagués dictat una sentència injusta. L'import màxim no podia sobrepassar el valor del bé que havia originat el plet. La part perdedora havia de pagar les despeses i costes, despeses de l'Executor, així com les despeses dels testimonis, i, si el jutge així ho estimava, la part perdedora havia de reemborsar a la part guanyadora els pagaments que aquesta hagués efectuat al jutge.
 
La modificació més important la constitueix el [[Codi de Leovigild]], que tracta diversos aspectes, tots els quals no són coneguts. S'ignora la data de la seva publicació, encara que és probable que ja estigués en vigor el [[582]]. Vegeu [[Codi de Leovigild]].
 
== Qüestions polítiques i administratives ==
S'ha de distingir per a les qüestions polítiques, els diversos regnats, i dins d'ells allò que afectava només a la població visigoda, allò que afectava a la població anomenada "romana", és a dir als habitants més o menys romanitzats (de molt diversos orígens) de la Península, i finalment allò que era comú a ambdós. Es creu que els visigots van establir un sistema polític que no estava basat en el territori sinó en la nacionalitat. En un mateix territori convivien dos Estats (amb un sol rei), cadascun amb les seves lleis diferenciades (emanades del rei), sent els ciutadans subjectes d'un o un altre no per raó de lloc, sinó per la seva nacionalitat. L'exemple contemporani més semblant ha estat el de l'"[[apartheid]]" a Sud-àfrica: tres parlaments legislaven per a tres comunitats diferents (blancs, mestissos i indis) i els sud-africans s'acollien a una o una altra llei en funció de la seva raça, independentment de la província, districte o ciutat de residència.
 
== PoliticaPolítica religiosa ==
Característica dels visigots va ser una notable [[tolerància religiosa|tolerància en matèria religiosa]]. Les poblacions locals podien practicar la seva religió sense que existissin pressions o persecucions. La política religiosa va tenir dues fases: el [[període arrià visigot]], que suposa una imposició de la dominació germànica sobre les poblacions locals més o menys romanitzades; i el [[període catòlic visigot]], amb el qual s'inicia una certa simbiosi entre visigots i romanitzats.
 
== Referències ==
 
{{ORDENA:Regne De Toledo}}
[[Categoria:Regnes visigots|Toledo]]
[[Categoria:Hispània Visigoda]]
219.987

modificacions