Regne de Toledo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
{{vegeu|el regne visigot de Toledo|taifa de Toledo}}
{{Estat_desaparegut
Linha 6 ⟶ 5:
|status= Regne
|forma_de_govern = [[Monarquia]]
| era = [[
|any_inici = 507
|any_fi = 725
Linha 12 ⟶ 11:
|date_pre = [[507]]
|esdeveniment_fi = [[Invasió musulmana d'Hispània]]
|data_fi = [[721]]
|p1 = Regne de Tolosa
|bandera_p1 =
|s1 = Califat omeia
Linha 26 ⟶ 25:
|religió = [[Arrianisme]] ([[507]] - [[589]]) <br>[[Cristianisme]] ([[589]] - [[721]])
|idioma = [[poble got|got]]
|moneda = [[tremís]]
}}
El '''
==Història del Regne de Toledo==
Linha 87 ⟶ 86:
Se sap que els vestits de les dones estaven recollits en les dues espatlles amb fíbules cap a sota, i un cinturó de cuir en la cintura. L'estil d'aquestes fíbules va ser evolucionant. Els homes usaven cinturons amb sivelles del tipus anomenat got (usades per visigots i ostrogodos) ovals amb el clavell adornat en la seva base, estil que també va anar evolucionant, sorgint altres tipus de sivelles.
D'acord amb el principi d'''hospitalitas'', a cada magnat got li corresponien dos terços de cada ''fundus'' (hisenda). No es podia apoderar del terç que romania en mans del propietari. Aquests dos terços es repartien entre els servidors:
===Categories socials a la justícia
Les penes variaven entre un home ric i un pobre (era el jutge qui determinava l'estatus social de cadascun), sent molt més dures per als pobres que per als rics. També distingien entre els delictes d'un home lliure (ric o pobre) i els d'un esclau. Entre els homes lliures es distingien els ''maiores'' i ''honestiores'' (rics) dels ''inferiores'' i/o ''humiliores'' (pobres). Les penes més dures eren per als esclaus, després per als inferiors i finalment per als majors o ''honestiores''.
Al principi era una divisió entre rics i pobres, però progressivament sol van ser considerats ''maiores'' els ''[[Dux visigot|dux]]'', els ''[[comte|comites]]'' i els ''[[
Les persones notables (''digna idoneaque persona'') rebien sovint càstigs tous (per exemple exili) i/o confiscació de propietats, però els pobres (''indigna et pauperior persona'') que no tenien res que pogués ser expropiat, rebien forts càstigs, sovint vinculats a treballs forçats. Especialment greus eren les sancions de certs delictes quan els cometia un agent d'una propietat reial.
Linha 124 ⟶ 123:
=== Llaços de sang i querelles generacionals ===
Se sap que al [[segle IV]] els llaços de sang constituïen la base de la societat visigoda, però a mesura que van transcórrer els anys (i els segles) aquests llaços de sang van ser perdent importància, i sembla que al [[segle VI]] comptaven ben poc (o res) davant la Llei. Però es creu que entre els particulars seguien tenint importància; amb tot tenim exemples en temps de
Les querelles no podien heretar-se generació rere generació (com ocorria antigament).
Linha 308 ⟶ 307:
Entre [[Gesaleic]] i [[Liuva I]] ([[507]]- [[573]]) només es coneix una Llei publicada per [[Teudis]] el [[24 de novembre]] del [[546]] que determinava els costos i despeses dels litigants, sens dubte romans (doncs la llei estava adreçada als governadors provincials romans). La Llei va ser inclosa en el Breviari d'Alaric. Aquesta llei fixava un màxim per als pagaments (''suffragia'' o ''commoda'') que els litigants feien abans de veure's la causa. Si els pagaments no sobrepassaven el màxim fixat no es considerava possible l'existència de suborn, però si el màxim era sobrepassat es podia considerar suborn, especialment posat el cas que s'hagués dictat una sentència injusta. L'import màxim no podia sobrepassar el valor del bé que havia originat el plet. La part perdedora havia de pagar les despeses i costes, despeses de l'Executor, així com les despeses dels testimonis, i, si el jutge així ho estimava, la part perdedora havia de reemborsar a la part guanyadora els pagaments que aquesta hagués efectuat al jutge.
La modificació més important la constitueix el [[Codi de Leovigild]], que tracta diversos aspectes, tots els quals no són coneguts. S'ignora la data de la seva publicació, encara que és probable que ja estigués en vigor el [[582]].
== Qüestions polítiques i administratives ==
S'ha de distingir per a les qüestions polítiques, els diversos regnats, i dins d'ells allò que afectava només a la població visigoda, allò que afectava a la població anomenada "romana", és a dir als habitants més o menys romanitzats (de molt diversos orígens) de la Península, i finalment allò que era comú a ambdós. Es creu que els visigots van establir un sistema polític que no estava basat en el territori sinó en la nacionalitat. En un mateix territori convivien dos Estats (amb un sol rei), cadascun amb les seves lleis diferenciades (emanades del rei), sent els ciutadans subjectes d'un o un altre no per raó de lloc, sinó per la seva nacionalitat. L'exemple contemporani més semblant ha estat el de l'"[[apartheid]]" a Sud-àfrica: tres parlaments legislaven per a tres comunitats diferents (blancs, mestissos i indis) i els sud-africans s'acollien a una o una altra llei en funció de la seva raça, independentment de la província, districte o ciutat de residència.
==
Característica dels visigots va ser una notable [[tolerància religiosa|tolerància en matèria religiosa]]. Les poblacions locals podien practicar la seva religió sense que existissin pressions o persecucions. La política religiosa va tenir dues fases: el [[període arrià visigot]], que suposa una imposició de la dominació germànica sobre les poblacions locals més o menys romanitzades; i el
== Referències ==
Linha 327 ⟶ 326:
{{ORDENA:Regne De Toledo}}
[[Categoria:Regnes visigots|Toledo]]
[[Categoria:Hispània Visigoda]]
| |||