|
[[Leonardo de Pisa]] popularitza el sistema de numeració indi, amb el zero, i crea l'anomenada [[successió de Fibonacci]]. [[Ibn an-Nafís]] descriu el sistema de circulació menor de la sang. [[Petrus Peregrinus|Petrus Peregrinus de Maricourt]] explica com funciona el [[magnetisme]] i afirma que els pols magnètics no poden donar-se aïllats, un fet cabdal per a la física i cosmologia contemporànies. S'inventa la [[filigrana (paper)]], que va ser molt usada com a mètode de seguretat en els bitllets bancaris.
UNS DELS TEXTOS MÉS FAMOSOS VA SER PRESONERS DEL MAR I WIGETTA WILLYREX VA PORTAR A JAUME I A LA TOMBA AMB UN FURESTAL ESPLENDID
== Art, cultura i pensament ==
[[Innocenci III]], considerat el papa més poderós de l'edat mitjana, convoca el [[concili del Laterà IV]], que aprova una sèrie de lleis contra els heretges i infidels. Algunes d'elles reforcen la croada contra el [[catarisme]], molt present a França, i d'altres busquen separar jueus i musulmans de la vida pública, per exemple amb distintius externs com l'estrella groga, símbol de l'antisemitisme. Es va produir la fundació dels franciscans i posteriorment les clarisses per part de [[Francesc d'Assís]], un monjo que propugnava una vida austera i en harmonia amb la natura per als religiosos. Dins aquest orde destaca l'aportació d'[[Antoni de Pàdua]].
[[Alfons X el Savi]] destaca com una de les figures més rellevants de la cultura del segle XIII. Va promocionar l'[[escola de traductors de Toledo]], que traslladava al llatí les obres del món jueu i musulmà (i a través d'elles, molts clàssics grecollatins que s'havien perdut a Occident). També va afavorir la compilació d'assajos, com el ''[[Libro de los juegos]]'' o la ''[[Grande e general estoria]]'', sobre disciplines ben diverses. Va impulsar la normativització del castellà i l'activitat científica, com proven les taules sobre estrelles. Ell mateix era un creador que va compaginar la tasca política amb l'escriptura.
La literatura de l'època està marcada pels poemes trobadorescos, però sobretot pels cantars de gesta. Van continuar apareixent relats de la matèria de Bretanya centrats en els diversos cavallers artúrics. Una de les històries de més renom va ser la que narrava els amors de Tristany i Isolda, una de les [[parelles desgraciades]] cèlebres de la literatura. Es compilen els [[Tripitaka Koreana]], uns blocs gravats de literatura budista. També dins la literatura religiosa, es recullen les vides dels sants més venerats en la ''[[Llegenda àuria]]''. La ''Vita Nuova'' de Dant inaugura una nova manera d'entendre la poesia i el llibre de viatges de [[Marco Polo]] serà el germen de la [[novel·la d'aventures]].
El segle XIII és el segle de [[Ramon Llull]], escriptor català i filòsof. Destaca per la seva prolixa obra en diversos idiomes, ja que volia convèncer els infidels per a la conversió. ''Blanquerna'' o el ''Llibre de les meravelles'' són els seus escrits més reeixits, mentre que la seva ''[[Ars magna]]'' volia recollir els fonaments de la lògica per aplicar-los a la teologia i servir de vehicle de comunicació entre cultures.
[[Tomàs d'Aquino]] es considera el pensador més important de l'[[escolàstica]]. En la seva ''[[Summa Teològica]]'' va afirmar que es podia raonar la teologia i va resumir els fonaments de la filosofia cristiana medieval, que influirien durant segles en les universitats. Un altre filòsof escolàstic rellevant és [[Joan Duns Escot]].
Es va crear el [[motet]], forma musical que perviuria amb variants fins ben entrat el segle XVIII. S'escriuen las ''[[Cantigas de Santa María]]'', les composicions de poesia cantada més rellevants del període. L'[[art gòtic]] es torna l'estil arquitectònic més conreat al continent europeu.
{{Commonscat}}
[[Categoria:Segle XIII| ]]
| 