Castell de Rocabertí: diferència entre les revisions

Segons el cronista [[Ramon Muntaner (cronista)|Ramon Muntaner]], el rei [[Jaume I]] fou convidat a sojornar-hi per [[Dalmau V de Rocabertí]].

 

El castell va tenir un paper important a la [[batalla del coll de Panissars]] ([[1285]]). L'any [[1462]], davant el perill d'una nova invasió francesa, encara fou fortificat i es bastiren dues torres als flancs de la muralla. Però aleshores ja estava en molt males condicions i és possible que hagués perdut la seva importància, que tampoc no va recuperar amb l'establiment de la frontera a la carena de [[serra de l'Albera|l'Albera]] arran del [[Tractat dels Pirineus]] el [[1659]].

 

 

==Llegendari==

En una llegenda que beu en les fonts d'[[Isop]], el castell de Rocabertí hauria estat habitat per [[simiot]]s, éssers fantàstics, mig persones i mig animals, amb grans pilositats que els cobrien tot el cos, llevat dels ulls i les dents. Un cert dia molt fred els simiots acolliren al castell un viatger, el qual es bufà els dits per escalfar-los davant la sorpresa d'aquells éssers, que desconeixien la utilitat d'aquesta pràctica. El seu rei ordenà que li fos servit un brou ben calent, i els simiots tornaren a sorprendre's quan el viatger bufà el líquid, ara per refredar-lo. La doble descoberta, aparentment contradictòria, convencé els simiots que el viatger havia de ser un bruixot i l'expulsaren del castell.

 

En una altra llegenda, el castell és habitat per [[goja|goges]], éssers mítics femenins amb atribucions màgiques positives o negatives, també anomenades [[dona d'aigua|dones d'aigua]] o [[fada|fades]]. Les de Rocabertí eren bones filadores, que afavorien els qui posseïssin o portessin el seu fil a condició que no en diguessin mal. Un cert dia una noia de [[la Jonquera]] en va trobar una fusada i s'enriquí venent el fil màgic, però la seva néta proferí un "voto aquest fil!" un dia que se li embolicà la troca i la fusada, el fil i fins les peces que hi havien estat cosides van fondre's i desaparèixer.

 

 

 

*[[Pere Català i Roca]], Miquel Oliva i Prat i [[Miquel Brasó i Vaqués]], "Castell de Requesens", dins ''Els castells catalans'', 7 vols., Barcelona, Rafael Dalmau, 1967-1979, vol. 2, pp. 435-447.

*P. Català i Roca, ''Legendes de castells catalans'', Barcelona, Rafael Dalmau, 1983.