Jueus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut canviat per «{{Grup humà | group = Jueus<br/> ''יהודים (Yehudim)'' | image = Jews2.png | caption = | poptime = ''' 14,310,500''' (any 2015)<ref>[http://www.jewishdataba...». Etiquetes: Substitució editor visual |
m Revertides les edicions de 88.20.45.32. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 8:
| rels = [[Judaisme]]
| related =
}}
Els '''jueus''' (en [[hebreu]]: יְהוּדִים, ''Yëhûdim''; i en [[jiddisch]]: ייִד, ''Yid''), també coneguts com a '''poble jueu''' són una [[nació]] i un grup etnoreligiós que es van originar en els [[Tribus d'Israel|israelites]] o hebreus de l'antic proper orient. L'etnicitat, nacionalitat i religió jueva està estretament interrelacionada, ja que el [[judaisme]] és la confessió religiosa tradicional de la nació jueva.<ref>[http://www.law.louisville.edu/library/collections/brandeis/node/234 "The Jewish Problem: How To Solve It"]. [[Louis D. Brandeis]], "Jews are a distinctive nationality of which every Jew, whatever his country, his station or shade of belief, is necessarily a member" (April 25, 1915), [[University of Louisville]] [[Louis D. Brandeis School of Law]] </ref><ref>[http://books.google.cat/books?id=pPcOAAAAYAAJ&pg=PA3&lpg=PA3&dq=%22jewish+nation%22+people&source=bl&ots=mwcd98d6Hx&sig=snSbv5ryENiSr-a9Kkfc4Ycs7h4&hl=ca&ei=A0o2SvmeI-PBtwed0qj5Dg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=33 "A history of the Jewish nation: from the earliest times to the present day"]. Palmer, Edward Henry. 1875. [[D. Lothrop & Co.]] </ref><ref>[http://press.princeton.edu/einstein/materials/jewish_nationality.pdf "How I Became a Zionist"]. "The Collected Papers of [[Albert Einstein]], Vol. 7: Berlin Years". "The Jewish Nation is a living fact". June 21, 1921). Princeton University Press </ref> Al llarg del temps s'ha assimilat als conversos a la fe judaica i que no pertanyien al poble o nació jueva i han passat a formar part d'aquest grup humà.
Els membres del poble jueu s'anomenen ells mateixos ''am yisrael'' o ''poble d'Israel''.
El nombre total de jueus és controvertit en gran part per raó de la comptabilització o no dels fills de matrimonis mixtos. Hi ha uns 13 milions<ref name="Annual">[http://jppi.org.il/ ''Annual Assessment''], ''Jewish People policy Planning Institute'', 2007, p. 15</ref> de jueus. 5.393.000 viuen a [[Israel]]<ref name="Annual"/> i 5.275.000 als [[Estats Units]].<ref name="Annual"/> Altres estats amb presència important de jueus són [[França]] (490.000<ref name="Annual"/>), [[Canadà]] (374.000<ref name="Annual"/>), el [[Regne Unit]] (295.000<ref name="Annual"/>), [[Rússia]] (225.000<ref name="Annual"/>), [[Argentina]] (184.000<ref name="Annual"/>), [[Alemanya]] (120.000<ref name="Annual"/>), [[Austràlia]] (104.000<ref name="Annual"/>) i el [[Brasil]] (96.000<ref name="Annual"/>). A l'[[Estat espanyol]] hi ha uns 12.000 jueus.<ref name="jewish pop">[http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/Judaism/jewpop.html ''The Jewish Population of the World (2010)''] ''Jewish Virtual Library''</ref>
El nom de ''jueu'' (יהודי - ''yëhûdí'' en [[hebreu]]) deriva del nom de la [[província]] romana de [[Judea]] hereva del [[Regne de Judà]] després del retorn de l'exili de [[Babilònia]]. Aquest nom al seu torn prové del patriarca bíblic "Yehudà" = ''Judà'' fill de [[Jacob]] que va donar lloc a la [[tribu de Judà]] d'on sortí la dinastia real d'Israel que establí la capital a [[Jerusalem]].
Segons la tradició jueva, els orígens jueus són traçats des dels patriarques bíblics, [[Abraham]], [[Isaac]] i [[Jacob]], al segon mil·lenni aC. Actualment els jueus gaudeixen d'autonomia política a l'estat d'[[Israel]], un estat localitzat en el lloc que ells consideren la seva llar d'origen, la [[Terra d'Israel]]. Aquesta es defineix a si mateixa com un estat jueu en les seves fonamentals, i és l'únic estat del món en què els jueus constitueixen una majoria de la població. A més a més, els jueus també han gaudit d'autonomia política dues vegades més durant la seva història antiga. La primera fou del 1350<ref>''Ancient Canaan and Israel: an introduction''. Golden, Jonathan M. (2009). Oxford University Press US.</ref> al 586 aC, a l'època dels [[Llibre dels Jutges|Jutges]], durant la monarquia unida i la monarquia dividida dels regnes d'[[Regne d'Israel|Israel]] i [[Regne de Judà|Judà]], que es va acabar amb la destrucció del [[Temple de Salomó]]. La segona vegada fou el període del Regne d'[[Asmoneus]], entre el 140 i el 37 aC des de la destrucció del Temple de Salomó, la [[diàspora]] jueva ha estat la llar de la majoria dels jueus.<ref>Johnson (1987), p. 82.</ref> Excepte en l'estat modern d'Israel, els jueus han estat una minoria en tots els països en què han viscut i tot sovint han patit persecucions al llarg de la història, cosa que ha provocat canvis en la seva població segons les èpoques.
Pel que fa a la consideració religiosa d'un jueu aquest és qui viu sota els costums del Regne de Judà dictats per Déu (déu únic, [[monoteisme]]) al [[profeta]] [[Moisès]] i consignades segons la radició religiosa a la [[Pentateuc|Torà]] i la llei oral recollida sobretot al [[Talmud de Babilònia|Talmud]].
Des de l'antiguitat la [[diàspora]] repartí els jueus en gran part del món molts d'ells adoptaren la llengua dels països on es trobaven però no pas els costums ni la religió.
== Etimologia ==
El terme ''jueu'' (hebreu: יהודי/''Yehudí'') procedeix de [[Judà (fill de Jacob)|Judà]] (o ''Yehudà'', en hebreu, que era un dels fills del patriarca bíblic [[Jacob]]). Judà (o la seva variant grega ''Judea'') designava també a una [[Regne de Judà|entitat política]] que va existir a la regió oriental del [[Mediterrani]], almenys des de mil anys abans de l'[[Era Comuna]] i fins un segle després. Els habitants de [[Judea]] eren els ''jueus'', terme que després es va anar ampliant també als que havien emigrat des de Judea i als seus descendents. En català, el terme ''jueu'' procedeix del llatí ''judaeus'', al seu torn derivat del grec ''Ioudaios'' (Ἰουδαῖος). Existeix equivalència etimològica en altres llengües, per exemple, ''Jude'' en alemany, ''juif'' en francès, ''judío'' en castellà, ''Jew'' en anglès, ''xudeu'' en gallec, ''chodigo'' en aragonès, ''fot'' en danès, ''zsidó'' en hongarès, etc. La paraula ''Jueu'' ('Lloa l'Etern') no apareix a la [[Torah]] (els 5 llibres de Moshéh), sinó que apareix en la resta dels llibres del [[Tanakh]], no vol dir que la paraula ''Iehudi/Jueu'' ('Lloa l'Etern') sigui pejorativa davant la paraula ''ivrí/Hebreu''.
== Jueus i judaisme ==
Fins al [[segle XVIII]], els vocables ''jueus'' i ''[[judaisme]]'' eren pràcticament sinònims. No obstant això, l'arribada de la [[Haskalà]] ([[La Il·lustració|il·lustració]] jueva) va suposar un canvi radical en la mentalitat de molts jueus que es van veure a si mateixos com a membres d'un mateix poble, però separats de la tradicional adhesió a la fe judaica.
[[Fitxer:AnneFrank dHont.jpg | thumb | 200px | right | [[Anna Frank]] era jueva. El seu [[Diari d'Anna Frank|diari]] relata la història de la seva vida a [[Amsterdam]] durant la persecució dels jueus de la [[Segona Guerra Mundial]]. Va morir a l'[[Holocaust]].]]
== Identitat jueva ==
Generalment, l'ús del terme ''jueu'' s'utilitza per referir-se a tres grups: els que tenen orígens ètnics jueus, aquells que practiquen el [[judaisme]] i aquells que s'identifiquen com a tals per la seva identificació cultural i històrica. L'[[halacà]], la llei jueva, dóna una altra definició de la identitat jueva. D'acord amb la legislació jueva, jueu és aquell que: a) és fill de mare jueva (llei que deriva del passatge de [[Deuteronomi]] 7:1-5)<ref> [http://www.iglesia.net / bíblia / llibres / deuteronomio.html # cap7 Deuteronomi 7:1-5]. </ref> o b) la persona que es converteix formalment al judaisme sota la supervisió halàjica d'un reconegut Bet Din (tall jueu) presidida per tres ''dayan im'' (jutges). Aquest procés de conversió està desenvolupat en textos legals jueus, com ara el Talmud, el [[Xulhan Arukh]] i les interpretacions de l'[[Judaisme ortodox|ortodòxia rabínica]].
Però a més d'aquesta definició ortodoxa hi ha altres definicions, com les dels corrents reformistes, reconstruccionistes i liberals, que afirmen que és jueu aquell que té un pare jueu (en el sentit genèric, és a dir, un pare o una mare). L'humanisme jueu afirma que és jueu "qui se sent jueu" sense importar si té ascendència jueva o si fa una conversió religiosa.
=== Per conversió ===
Si bé el [[judaisme]] no fomenta la [[conversió]] i al llarg de la història no es coneixen casos on el poble jueu hagi sotmès a un altre per convertir-lo, aquesta està prevista. Per fer-ho cal tenir un estudi ampli sobre la [[Pentateuc|Torà]], capacitat per un ''Moré'' (Mestre). Els filtres per a la conversió al judaisme, tot i que varien segons les diferents corrents, solen ser molt exigents, ja que es busca per part dels rabins que la conversió sigui sincera i sense motivacions ulteriors.
En el passat hi va haver exemples de conversions en massa al judaisme, com és el cas del poble de [[Samària]], que sense ser descendents de [[Jacob]] en un sentit físic van abraçar el judaisme encara que mai van perdre del tot les seves creences i costums, per la qual cosa els jueus de [[Jerusalem]] mai els van veure amb total grat. Un altre cas de conversió en massa és la dels genets [[parts]].
=== Pèrdua de la condició de jueu ===
Quant a la pèrdua del judaisme, d'acord amb la llei jueva (''[[Halacà]]''), no hi ha manera de perdre el judaisme. Qui neix jueu o es converteix, no perd la seva condició de jueu fins i tot després de cometre un dels tres pitjors pecats: [[paganisme]], [[assassinat]] o aberracions sexuals. Malgrat això la llei jueva va utilitzar una altra arma contra pecadors de major escala: expulsar de la [[comunitat]] ("L'[[herem]]" o "El [[Nidui]]"). El poder de separar de la comunitat es remunta a les primeres èpoques bíbliques, però es va començar a usar en forma sistemàtica durant l'època talmúdica al [[Segon Temple de Jerusalem]], i es va continuar el seu ús durant l'era moderna. [[Baruch Spinoza]], [[Uriel da Costa]] són alguns dels jueus més importants que van ser depurats. [[Karl Marx|Marx]] i [[Freud]] van viure una cosa semblant. Cal citar que, d'acord amb la [[llei jueva]], existeixen camins per ser acceptat novament en la comunitat, i això marca el fet que, segons aquesta, no existeix pèrdua de la judeitat.
== Subdivisions actuals dels jueus ==
El poble jueu no té aspectes morfològics específics. Els jueus són un poble d'origen semita que no es distingeix anatòmicament de la resta de pobles de l'[[Orient Mitjà]] (libanesos, [[àrabs]], etc.) ni dels mediterranis en general. En la diàspora els jueus van agafar alguns trets dels pobles on s'havien instal·lat per la qual cosa la diversitat genètica va augmentar.
=== Asquenazites ===
{{AP|Asquenazites}}
''Aixkenaz'' és el nom donat a [[Alemanya]] pels jueus i aixkenazí («alemany») és el nom que rebien els jueus d'Alemanya. Es va usar després per descriure als jueus provinents d'[[Europa]] de manera general. El seu idioma és el [[jiddisch]], que és un dialecte germànic amb influència hebrea i eslava. Viuen principalment a [[Alemanya]], [[Polònia]], [[Ucraïna]] i [[Rússia]]. No són jueus asquenazites els que tenen arrels en els següents països d'[[Europa]]: la [[península Ibèrica]] i regions d'[[Itàlia]], [[Grècia]], [[Turquia]], els [[Balcans]], [[Anglaterra]], els [[Països Baixos]] i [[França]].
Els jueus asquenazites van adoptar les interpretacions de les ''[[mitsvot]]'' de les escoles rabíniques d'Israel, i els ''jueus orientals'', les de les escoles babilòniques.
=== Jueus sefardites ===
{{AP|Sefardites}}
''[[Sefarad]]'' és el nom hebreu per a la península Ibèrica (Espanya i Portugal). ''Sefardí'' és la paraula per designar els jueus d'[[Espanya]] i [[Portugal]]. Van fer grans contribucions a la cultura ibèrica, però van ser expulsats per motius religiosos d'Espanya el [[1492]], per ordre dels [[Reis Catòlics]]. Als descendents d'aquests jueus se'ls va seguir anomenant [[sefardites]], sefaradites o sefardites, sense importar en quina part del món hagin nascut. El seu idioma és el [[judeocastellà]] o ladí, que és un dialecte del [[castellà]]. Molts d'aquests jueus expulsats van acabar acompanyant als conqueridors al Nou Món, instal·lant-se a [[Mèxic]], [[Sud-amèrica]] i [[Puerto Rico]].
El [[1924]] el general [[Primo de Rivera]] va concedir la ciutadania espanyola als jueus sefardites per "raons històriques", la qual cosa va salvar moltes vides durant la [[Segona Guerra Mundial]]. Un cas molt clar va ser el del cònsol [[Ángel Sanz Briz]], que va salvar a milers de jueus de l'[[Holocaust]] a [[Hongria]], dient que els jueus sefardites eren ciutadans espanyols i per tant tenien suport total del seu govern, encara que per salvar vides es va fer passar a molts no-sefardites per sefardites.
El [[1991]] el Museu de l'Holocaust Yad Vashem d'Israel va distingir la seva acció i va reconèixer als seus hereus el títol de "Just entre les Nacions", inscrivint el seu nom en el memorial de l'[[Holocaust]]. El [[1994]] el govern hongarès li va concedir a títol pòstum la Creu de l'Orde del Mèrit de la República Hongaresa. Va ser el primer diplomàtic espanyol que va aparèixer en un segell de correus d'Espanya.
=== Jueus mizrahim ===
{{AP|Jueus mizrahim}}
'''Jueus mizrahim''' és el nom donat a les comunitats jueves que van immigrar dels països de l'[[Orient Mitjà]], notablement del [[Iemen]], l'[[Iraq]] i l'[[Iran]]. Molts els denominen erròniament ''sefaradim'' dins del mateix [[Israel]], encara que res tenen a veure amb la [[península Ibèrica]].
El terme correcte per denominar-los en hebreu és ''edot hamizraj'' (comunitats de l'Orient). Prenen la seva interpretació dels preceptes de les escoles rabíniques de [[Babilònia]]. Són els jueus del [[món àrab]] i [[Iran|iranià]].
* '''[[Asquenazites]]''': jueus provinents d'Europa oriental, de llengua jiddisch.
* '''[[Sefardites]]''': provinents de la península Ibèrica (''Sefarad''), de llengua catalana, castellana, portuguesa, etc.
* '''[[Mizrahim]]''': orientals (de l'Orient Mitjà), de llengua judeo-àrab, persa, etc.
* [[Qartveli Ebraeli]]
* [[Juhurim]]
* [[Krymtxaks]]
* [[Caraïtes]] o Karaïm
* [[Jueus d'Armènia]]
* [[Jueus de Kaifeng]]
* [[Abayudaya]]
* [[Beta Israel]]
* [[Casa d'Israel]]
* [[Lemba]]
* [[Jueus de Rusape]]
* [[Bene Israel]]
* [[Jueus de Cochin]]
* [[Bene Ephraim]]
* '''Grups actualment extints''': [[chuts]]
* '''Grups conversos recentment''': [[Jueus de San Nicandro]], [[subbotniks]], [[Bnai Moixé]], [[jueus de Veracruz]].
Vegeu també: [[jueus mallorquins]], [[xuetes]].
== Llengües jueves ==
{{AP |hebreu}}
[[Fitxer: BYwork.jpg | thumb|[[Eliezer Ben Yehuda]] ]]
Tradicionalment, es coneix com a [[hebreu]] la [[llengua litúrgica]] del [[judaisme]] (també conegut com a ''lashon ha-kodesh'', 'llengua santa'), el llenguatge en què el [[Tanakh]] va ser escrit, la parla dels jueus durant segles i, juntament amb l'[[idioma àrab|àrab]], és un dels dos idiomes oficials de l'Estat d'[[Israel]].
Tal com el coneixem avui, l'hebreu (o hebreu modern) és fruit de l'obra del lingüista [[Eliezer Ben Yehuda]] que va arribar a Palestina el [[1881]] i va reviure un llenguatge que únicament s'utilitzava en els serveis religiosos jueus, car durant més de setze segles va quedar en desús.<ref> Parfitt, T. V. "The Use of Hebrew in Palestine 1800-1822." Journal of Semitic Studies, 1972. </ref>
D'altra banda, en la majoria dels casos, allà on s'assentaven en la diàspora, els jueus desenvolupaven un llenguatge propi consistent en la barreja de vocables nadius i hebreus. Així, el [[judeocastellà|ladí]] dels jueus de la [[península Ibèrica]] o el [[jiddisch]] dels jueus de l'Europa Central. Altres idiomes menors són el [[idioma judeo-arameu|judeo-arameu]], [[idioma judeo-persa|judeo-persa]] o [[idioma judeo-àrab|judeo-àrab]].
== Població ==
Abans de la [[Segona Guerra Mundial]] la població jueva del món era d'aproximadament 18 milions. L'[[Holocaust]] va reduir aquest nombre en uns 6 milions. Avui s'estima que hi ha un nombre aproximat de 15 milions de jueus<ref> [http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/Judaism/jewpop.html The Jewish Population of the World (2006)]. </ref> que habiten en 134 països.<ref> Per a una exposició detallada sobre la història de la població jueva per país, vegeu: ''El poble jueu'', Nicholas de Lange. </ref>
=== Zones amb població considerable ===
Les xifres donades a continuació representen estimacions mínimes de la població jueva mundial, un 0,2 per cent de la població mundial total. Les zones urbanes que concentren la major població jueva estan a [[Israel]] i als [[Estats Units]].
=== Israel ===
{{AP | Israel}}
[[Israel]] és l'únic país del món on els jueus constitueixen la majoria de la població. Israel es va independitzar del [[Mandat Britànic de Palestina]] el [[14 de maig]] de [[1948]]. Des de llavors, la població jueva a Israel ha augmentat en prop d'un milió de persones per dècada, entre immigrants i nascuts israelians, en el que ha suposat un dels canvis poblacionals més importants del poble jueu durant 2.000 anys.
Durant els seixanta anys d'existència d'Israel, han emigrat jueus de diferents països: supervivents de l'[[Holocaust]], jueus [[sefardites]], jueus [[mizrají]]s, jueus perses, jueus del Iemen, de l'Índia, [[Beta Israel|jueus etíops]], jueus de Sud-àfrica, etc. A la dècada de 1990 prop d'un milió i mig de jueus van arribar a Israel procedents de l'extinta [[Unió Soviètica]].
=== Diàspora ===
{{AP | Diàspora}}
Actualment la major comunitat jueva de la diàspora es troba als [[Estats Units]], amb prop de 5,2 milions de jueus. En tota Amèrica hi ha grans comunitats jueves, sent extenses les de l'[[Argentina]], el [[Brasil]], [[Canadà]], [[Xile]] i més petites a [[Colòmbia]], [[Costa Rica]], [[Mèxic]],<ref> http://www.museojudiomexico.com.mx/museojudiomexico/ </ref> [[Panamà]], el [[Perú]], [[Uruguai]], [[Veneçuela]] i altres països.
A l'[[Europa Occidental]] la major comunitat jueva es troba a [[França]] amb uns 500.000 jueus aproximadament, la majoria d'ells o els seus descendents procedents de [[països àrabs]] d'[[Àfrica del Nord]], com [[Algèria]], [[Marroc]] o [[Tunísia]]. Al [[Regne Unit]] hi viuen prop de 265.000 jueus. A l'Europa de l'Est hi habiten al voltant de 400.000 jueus, a [[Rússia]] (si bé existeixen dades estimatives més altes) i desenes de milers en països de l'antic [[Bloc soviètic]].
Els països àrabs d'Àfrica del Nord i de l'[[Orient Mitjà]] tenien el [[1945]] una població jueva de prop de 900.000 habitants.<ref Name="jewishvirtuallibrary"> [http://www.jewishvirtuallibrary.org/ jsource / History / jewref.html ''Jewish Refugees from Arab Countries'', Jaqueline Shields]. </ref> Després de la independència d'Israel, la majoria dels jueus d'aquests països, com a conseqüència de la persecució a la qual es van veure sotmesos i a causa de factors econòmics i culturals, van emigrar a [[Israel]], [[Amèrica del Nord]] i [[Europa]] en la dècada dels 1950. Avui en dia, prop de 8.000 jueus segueixen vivint en aquests països, la majoria al Marroc i Tunísia. Cas especial és el de l'[[Iran]], país no àrab però musulmà, que té una població de poc més de 10.000 jueus enfront dels 100.000 que posseïa abans de la revolució islàmica de 1979.
[[Fitxer: Aleppo-Jewish201914.jpg | thumb | right| Casament jueu a [[Alep]], [[Síria]] (1914) ]]
[[Fitxer: Moses Mendelson P7160073.JPG | thumb| [[Moses Mendelssohn]], fundador de la [[Haskalà]] o Il·lustració jueva.]]
Fora d'[[Europa]], [[Àsia]] i [[Amèrica]] existeixen comunitats jueves considerables a [[Austràlia]] i [[Sud-àfrica]].
=== Canvis poblacionals: assimilació ===
Ja a l'[[Antiga Grècia]] hi va haver jueus que es van [[Assimilació|assimilar]] amb la societat no jueva que els envoltava. Aquesta assimilació, que podia ser per la força o per lliure elecció, consistia, bàsicament, a deixar de practicar el [[judaisme]] i rebutjar la identitat jueva. Algunes comunitats jueves (com la de [[Kaifeng]], [[Xina]], han desaparegut completament a causa de l'assimilació. No obstant això, com a conseqüència de les persecucions a les quals es van veure sotmesos els jueus durant la major part del mil·lenni passat en què se'ls prohibia integrar-se amb la societat no jueva, l'assimilació no era un fenomen alarmant dins del poble jueu. L'arribada de la Haskalà al segle XVIII i la consegüent emancipació dels jueus a Europa i Amèrica al segle següent va canviar la situació, el que va permetre a nombrosos jueus participar i ser part de la societat secular.
Això, juntament amb el naixement de corrents jueus allunyades de l'ortodòxia tradicional, com el [[reformisme]], molt menys exigents quant a la interpretació de la [[Pentateuc|Torà]], ha tingut com a resultat un augment considerable de l'assimilació, la principal característica és el matrimoni mixt, és a dir, jueus que han contret matrimoni amb no jueus. Als [[Estats Units]], on resideix la comunitat jueva més nombrosa després d'Israel, hi ha prop d'un 50% de matrimonis mixtos.<ref> [Http://www.ujc.org/local_includes/downloads/4606.pdf ''The National Jewish Population Survey 2000-01. Strength, Challenge and Diversity in the American Jewish Population'']. </ref> Ja que, segons la llei jueva, per ser jueu s'ha de tenir mare jueva, la majoria dels fills d'aquests matrimonis deixen de ser jueus. A més, perden tant la idea de pertinença a un col·lectiu concret (jueu) com les tradicions religioses dels seus progenitors. Això provoca un descens considerable en la població jueva. N'hi ha que denominen aquest fenomen com l'"Holocaust blanc".
=== Canvis poblacionals: persecucions ===
Al llarg de la història, nombrosos conqueridors, imperis i nacions han oprimit als jueus o han intentat eliminar-los completament. Els mètodes emprats han anat des de la mera expulsió fins al [[genocidi]]. Els exemples més representatius: les persecucions de l'[[Imperi Romà]], les [[Croades]], les expulsions de jueus a Espanya, [[Portugal]], [[Anglaterra]], [[França]], [[Alemanya]] i altres països, les massacres de jueus a [[Ucraïna]] pels [[cosacs]] de Bohdan Chmielnicki, els [[pogrom]]s a [[Rússia]] i, sobretot, l'[[Holocaust]], en què van ser assassinats sis milions de jueus, entre ells un milió i mig de nens. D'acord amb [[James Carroll]], "els jueus representaven el 10% de la població total de l'[[Imperi Romà]] (...) avui haurien de ser aproximadament 200 milions".<ref> James Carrol,'' Constantine Sword'' ISBN 0 - 395-77927-8 p.26. </ref>
== Història dels jueus ==
{{AP|Història dels jueus|Holocaust|antisemitisme|sionisme}}
[[Fitxer:Jewish Girls of the Caucasus, 1913.jpg|thumb|Jueves mizrahim ]]
El llibre bíblic del [[Gènesi]] explica que el patriarca [[Abraham]] sortí (d'[[Ur]]?) per mantenir la pau dins del clan dels ''Ivrim'' ([[Apuru]]?)i es dirigí cap al nord. [[Abraham]] és l'origen del [[judaisme]], però també de l'[[islam]] i del [[cristianisme]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Campo |nom=Juan Eduardo |títol=Encyclopedia of Islam |url=http://books.google.cat/books?id=OZbyz_Hr-eIC&pg=PA141&dq=abraham+islam+christian&hl=ca&sa=X&ei=4h90Ub3tAZCy7Aa2oYGADg&ved=0CDoQ6AEwAjgU#v=onepage&q=abraham%20islam%20christian&f=false |llengua=anglès |editorial=Infobase Publishing |data=2009 |pàgines=141 |isbn=1438126964}}</ref>
D'aquí en endavant el poble jueu mantindrà, com a principal originalitat ideològica entre la resta de pobles, la contínua intervenció divina en la història humana ([[hierofania]]) això inclourà des de la conquesta assíria de [[Jerusalem]], els exilis, les secessions polítiques i fins i tot l'[[Holocaust]].
La [[diàspora]] comportà des dels seus inicis més llunyans (ja des dels antics egipcis) l'[[antisemitisme]] (terme que es va utilitzar des de la seva creació). Per motius religiosos, era habitual que des de les esglésies es cridés a atacar els [[call]]s, i socials (en molts països per exemple, els jueus tenien prohibit el treballar en nombroses feines, permetent-se'ls només treballar com prestadors) implicaven que els jueus despertessin grans animadversions entre la població general que acabaven en successius [[pogrom]]s o expulsions.
[[Fitxer: Torah and jad.jpg|thumb|230px|Els rotllos de la [[Pentateuc|Torà]], oberts per a la seva lectura en públic a la [[sinagoga]].]]
La història jueva es remunta a les velles tradicions [[Bíblia|bíbliques]]. Quan l'[[arca de Noè]] va encallar al [[mont Ararat]], els fills de [[Noè]] ([[Sem (bíblic)|Sem]], [[Cam]] i [[Jafet]]) van donar origen, respectivament, als [[semites]] del [[Pròxim Orient]], als camites d'Àfrica i als jafetites de la resta del món.
[[Abraham]], pare dels jueus, en rebre de [[Jahvè]] l'ordre d'assentar-se en la terra de [[Canaan]], es va posar en camí immediatament, partint de la seva pàtria, [[Ur]], dels [[Caldea|caldeus]] ([[Mesopotàmia]]). Abraham, el seu fill [[Isaac]] i el seu nét [[Jacob]] van ser [[Pastor (ofici) |pastors]] [[nòmades]].
Els seus descendents es van veure empesos per la fam a la terra de [[Goixen]], al delta del riu [[Nil]]. Però el [[faraó]] d'[[Egipte]], veient que augmentaven incomparablement i es feien poderosos, els va reduir a l'esclavitud. Amb [[Moisès]] ungit com a líder i legislador, el poble triat per [[Déu]] es va dirigir cap a Canaan, la terra promesa.
La dramàtica marxa des d'Egipte a través del [[mar Roig]] i el pelegrinatge de 40 anys pel desert són fites importants en la història de la [[nació]] israelita. Els jueus, un cop conquerida la ciutat de [[Jericó]], es van establir a la zona agrícola de Canaan, terra de la qual en la [[Bíblia]] es diu que «rajava la llet i la mel».
Un cop establerts a Israel, la terra va ser dividida entre les dotze tribus: Aser, Neftalí, Manassès, Zabuló, Issacar, Gad, Efraïm, Dan, Benjamí, Rubén, Judà i Simeó. Amb el temps es va passar d'una [[teocràcia]] a una forma de govern [[monarquia|monàrquica]], sent els reis més famosos de l'època [[Saül]], [[David]] i el seu fill [[Salomó d'Israel]], amb la seva capital a [[Jerusalem]]. Després del regnat de Salomó, la nació es va dividir en dos regnes: el regne d'Israel al nord i el regne de [[Judea]] al sud. El regne d'Israel va ser conquerit pel rei assiri [[Sargon II]], al final del segle VIII abans de Crist. El regne de [[Judea]] va poder continuar durant un segle i mig, fins que l'any 586 abans de Crist va ser conquerit pels [[babilonis]], comandats per [[Nabucodonosor II]]. En aquest any es va destruir el primer temple, lloc central de l'activitat religiosa jueva de l'època. Molts dels jueus van ser bandejats d'Israel i van ser portats com esclaus a [[Babilònia]] (actual [[Iraq]]), la qual cosa constitueix la primera [[diàspora]] jueva. Durant l'exili a Babilònia, els jueus escriuen el que es coneix com el "Talmud de Babilònia" (Talmud Bavli), mentre que els jueus encara establerts a Judea escriuen el "Talmud de Jerusalem". Aquests dos manuscrits representen les primeres manifestacions de la [[Pentateuc|Torà]] en forma escrita, i el Talmud de Babilònia és l'utilitzat actualment per les comunitats jueves. La subsegüent conquesta de Babilònia a mans dels [[perses]] va permetre a molts jueus tornar a la seva terra natal després de 70 anys a l'exili babilònic. Es va construir un nou Segon Temple i es van restablir les antigues pràctiques.
La comunitat jueva d'Israel va ser dominada per diversos antics imperis. Els [[assiris]] van ser seguits pels [[babilonis]] i després pels [[perses]] fins a la conquesta per part dels [[grecs]]. És en aquesta època (cap al 170 aC) quan esclata una revolució encapçalada per [[Judes Macabeu]] ("martell", hasmoneu) que aconsegueix col·locar a tot el territori l'antic Israel novament sota domini jueu. El Regne hasmoneu de Judà va passar finalment a mans dels [[romans]].
És l'any 70 després de Crist quan esclata una nova rebel·lió i és destruït el [[Temple de Jerusalem|Segon Temple]]. Molts habitants jueus són venuts com a esclaus i escampats pels confins de l'[[Imperi Romà]], procés que es coneix com la "[[diàspora]]". La història de [[Masada]] demostra l'empenta dels soldats jueus de l'època. Nombroses comunitats jueves van florir a l'[[Imperi Sassànida]] i a l'[[Imperi Romà]].
A la primerenca [[edat mitjana]] el regne dels [[Khàzars]] (a l'estepa del [[Volga]]) va adoptar el [[judaisme]] com la seva religió oficial, però encara es discuteix l'abast d'aquesta conversió entre els pobles subjectes al khan Khàzar.
L'hegemonia del [[cristianisme]] a [[Europa]] va significar nombroses persecucions contra el poble jueu, les quals van derivar en freqüents i reiterades expulsions. Moltes comunitats van haver de viure en barris segregats anomenats [[gueto]]s, però també és cert que en altres períodes van gaudir de major tolerància, sense ser mai acceptats del tot.
Durant l'edat mitjana, per més que es busquessin mercaders de professió, no es trobava cap o més aviat es trobaven únicament jueus. Només ells, a partir de l'època carolíngia, practicaven amb regularitat el comerç, a tal punt que, en l'idioma d'aquell temps, les paraules ''judaeus'' i ''mercator'' eren gairebé sinònims. Uns quants es van establir al sud de [[França]], però la majoria venia dels països musulmans del [[Mediterrani]], des d'on es van traslladar, passant per [[Espanya]], a l'occident i al nord d'[[Europa]]. Tots ells eren radhanites, perpetus comerciants viatgers, gràcies als quals es va mantenir el contacte superficial amb les religions orientals.
El comerç a què es van dedicar va ser exclusivament d'espècies i teles precioses, que transportaven treballosament des de [[Síria]], [[Egipte]] i [[Bizanci]] fins a l'[[Imperi carolingi]]. Els mercaders jueus es dirigien a una clientela molt reduïda. Les utilitats que van realitzar van haver de ser molt importants, però s'ha de considerar que el seu paper econòmic no va arribar a ser transcendental.
En el món musulmà, malgrat alguns episodis de persecució i matances (sobretot en el primer segle d'expansió de l'[[Islam]]), els jueus van ser tolerats per ser un dels "Pobles del Llibre", a canvi del pagament d'importants tributs i de nombroses restriccions, arribant a ocupar en alguns casos alts llocs en l'administració califal tant a [[Damasc]] com a [[Bagdad]] i a [[Còrdova]]. No obstant això, que fossin tolerats no els va lliurar mai de la seva condició legal de [[dhimma]], la qual cosa els condemnava a nombroses discriminacions i a una situació de submissió.
Els jueus espanyols, coneguts com a [[sefardites]], van ser obligats a la conversió al [[cristianisme]] o van ser expulsats el [[1492]] del [[Regne de Castella]] i de la [[Corona d'Aragó]] mitjançant l'[[edicte de Granada]]. Molts van trobar refugi a l'[[Imperi Otomà]], fins i tot avui en dia viuen en ciutats com [[Istanbul]] o [[Esmirna]] jueus sefardites que conserven el [[judeocastellà]] medieval com la seva llengua.
No va existir un altre Estat jueu a [[Israel]] fins al [[1948]], quan va ser [[Declaració d'independència d'Israel|declarada finalment la seva independència]].
== Jueus catalans ==
{{Principal|Jueus catalans|Història del [[judaisme]] a Catalunya durant l'Edat mitjana}}
Els '''jueus catalans''' històrics són les poblacions de [[judaisme|religió jueva]] que es varen desenvolupar a l'[[edat mitjana]] a [[Catalunya]].
No sé sap quan varen començar a establir-se a Catalunya ni en quina mesura ho varen fer per conversió o per emigració.
La resta jueva més antiga de Catalunya és una pedra del [[segle IV]] amb un text trilingüe hebreu, llatí i grec on hi deia ''Pau sobre Israel i sobre nosaltres i els nostres fills, amén'' on entre altres dibuixos hi havia un [[canelobre de set braços]]. Però no és fins als temps de [[Carles el Calb]] que es troba la primera referència directa a un habitant jueu anomenat "Judà" o "Judacot" i que era emissari del rei a [[Barcelona]].
La seva població va augmentar en els segles posteriors i varen establir [[call]]s a [[Call de Girona|Girona]], [[Call de Lleida|Lleida]] (també anomenat ''La Cuïrassa''), [[Call de Cervera|Cervera]], [[Call de Tortosa|Tortosa]], [[Call de Manresa|Manresa]], [[Call de Tarragona|Tarragona]], [[Call de Perpimnyà|Perpinyà]], [[Call de Vilafranca del Penedès|Vilafranca del Penedès]], [[Call de l'Arboç|l'Arboç]]. En algunes poblacions hi havia dos calls. A Barcelona hi havia el [[Call Major]] o de la Volta i el [[Call de Sanaüja]] o de N'Àngela. A Cervera el [[Call Antic]], Vell o Sobirà i el [[Call Nou]] o Jussà. [[Balaguer]] i [[Besalú]] també tingué població jueva.
Els jueus catalans eren considerats propietat directa del rei, de manera que aquests no havien d'estar subjectes als nobles i al sistema feudal que afectava els cristians. D'aquesta forma el rei se'n servia per a cobrar-los impostos especials i obligar-los a fer-li préstecs. La posició de la corona era la d'afavorir la seva existència per tal de tenir algú capaç de desenvolupar les tasques de metge i prestador que eren feines considerades impures pels cristians. Tanmateix, després dels avalots de [[1391]] calls sencers varen ser destruïts i malgrat els intents mai es va poder recuperar la població jueva de Barcelona. Va ser llavors que la major part de la població jueva de Catalunya va emigrar al [[Regne d'Aragó]], fet que explicaria per què havent-hi hagut una població tan destacada al [[segle XIV]] després de l'expulsió final forçada de [[1492]] no s'ha pogut observar rastres del català en la diàspora.
Els jueus de Catalunya tenien l'obligació de ser identificats amb una rodella distintiva a la roba.
=== Catalànic ===
{{Principal|Judeocatalà}}
Els jueus catalans parlaven principalment [[català]]. L'[[hebreu]] només el feien servir litúrgicament i en escrits cultes per ser entesos per altres comunitats jueves (està documentada una consulta del [[segle IX]] dels jueus de la ciutat al mestre [[Rab Amram]], de [[Babilònia]], sobre temes religiosos i legals). No eren araboparlants, però el seu major coneixement va facilitar que fossin contractats com a funcionaris per l'administració catalans tot i que les lleis més restrictives del [[1283]] en el ''[[Recognoverunt proceres]]'' els va fer desaparèixer d'aquesta àrea.
Els escrits que han deixat contenien tot sovint traduccions directes de l'hebreu així com tot d'altres paraules típiques també dels altres parlars romànics dominats per jueus. Aquest dialecte social és anomenat [[judeocatalà]].
=== Jueus catalans destacats ===
* [[Jacob ben David Bonjorn]]
* [[Salomó Bonafed]]
* [[Salomó de Piera]]
* [[Abraham bar Hiyya]]
* [[Judà al-Harizí]]
* [[Bonastruc ça Porta]]
* [[Salomó ben Adret]]
* [[Massot Avengenà]]
* [[Mossé Natan]]
* [[Jafudà Bonsenyor]]
== Jueus mallorquins ==
{{Principal|Jueus mallorquins }}
La '''comunitat [[Judaisme|jueva]] de [[Mallorca]]''' es remunta als temps [[Imperi Romà|romans]]; la historiografia mallorquina tradicional ha donat per fet, sense poder documentar-ho, que l'arribada de jueus a l'illa es va produir amb la [[diàspora]] posterior a la destrucció del segon [[Temple de Jerusalem#Segon Temple|Temple de Jerusalem]], al [[segle I]], i si bé hi ha indicis d'aquesta presència,<ref>La troballa d'àmfores amb caràcters hebreus en aigües d'Eivissa del segle I (primer testimoni conegut en aquesta llengua als indrets d'[[Hispània]]), indica que hi havia comunitats jueves a l'occident mediterrani que comerciaven amb menjar [[Caixer (judaisme)|caixer]], sense que això permeti assenyalar on residien.</ref> els primers vestigis segurs es remunten al [[segle V]]: l'epístola del Bisbe [[Sever de Menorca]], l'any 418, en la que es parla dels vincles de la comunitat jueva menorquina amb Mallorca, l'existència d'un bisbe mallorquí amb el nom [[hebreu]] d'[[Elies de Mallorca|Elies]] l'any 484, i les troballes arqueològiques dels ploms funeraris de ses Fontanelles ([[Santa Maria del Camí|Santa Maria]]), amb inscripcions hebraiques, i d'una [[llàntia|llantia]] amb la representació d'una [[menorà]] a Palma constitueixen l'inventari material que acredita la seva presència en aquells moments. Tot i així, de l'anàlisi de la descripció que fa Sever de la comunitat jueva de Menorca, molt nombrosa, ocupant altes dignitats municipals, capaç d'oposar-se enèrgicament a l'església cristiana... es dedueix que només pot correspondre a una comunitat sòlidament assentada des de temps enrere, com també devia passar a Mallorca.<ref> Pinya Homs, Roman; a Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, Heraldics i Històrics, núm. 14, pàg. 120-121, ISSN 1137-6406</ref>
El [[1391]] una revolta pagesa, dirigida inicialment contra el poder polític i els excessos fiscals, però segurament influïda pels assalts generalitzats a les juderies castellanes i aragoneses del mateix any, acabà amb l'assalt als [[call]]s de [[Ciutat de Mallorca]] i d'[[Inca (Mallorca)|Inca]]. Molts jueus foren assassinats i espoliats, i finalment una bona part s'exilià o es convertí.<ref>{{ref-publicació|cognom=Ferrer i Mallol |nom=Maria Teresa |article=Conflictes populars a Mallorca a la fi del segle XIV |url=http://digital.csic.es/bitstream/10261/23415/1/Ferrer_Conflictes_Mallorca.pdf |llengua= |consulta=17/5/2012 |publicació=Estudis Baleàrics |volum= |exemplar=n.84/85 |data=febrer/setembre 2006 |pàgines=p.93 }}</ref> Després d'un breu període de decadència el [[1435]], la resta de la comunitat jueva mallorquina va ser obligada a convertir-se al [[cristianisme]], finalitzant en aquesta data l'existència oficial dels jueus a l'illa. Però, com en molts altres llocs, bona part dels jueus mallorquins varen practicar el [[criptojudaisme]], és a dir, continuaren practicant la seva religió sota aparença cristiana, i s'articularen baix l'organització de la Confraria de Sant Miquel o dels [[Conversos]], posteriorment de Nostra Senyora de Gràcia, com a instrument de cohesió interna, ajuda mútua i resolució de conflictes. D'aquesta comunitat, al [[segle XVII]] se'n derivarà la qüestió [[Xuetes|xueta]], amb les condemnes sota acusació de [[criptojudaisme]] i el consegüent procés d'[[estigmatització]] que va patir aquesta minoria des de llavors i fins a l'actualitat.
=== Els xuetes ===
{{AP|Xuetes}}
Els '''xuetes''' [{{IPA|ʃu'ətəs}}], també anomenats '''xuetons''', són un grup social de l'illa de [[Mallorca]], descendents d'una part dels [[jueus mallorquins]] [[conversos]] al cristianisme i dels quals al llarg de la història s'ha conservat consciència col·lectiva del seu origen per mor de<!--locució balear equivalent a "per causa de"--> ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes [[Inquisició|inquisitorials]] per [[criptojudaisme]] al darrer quart del [[segle XVII]], o per estar-hi estretament emparentats. Els xuetes han estat històricament estigmatitzats i segregats, per la qual cosa, i fins a la primera meitat del [[segle XX]], han practicat una estricta endogàmia. Avui dia, entre 18.000 i 20.000 persones a l'illa són portadores d'algun d'aquests cognoms.<ref>Estimació feta a partir de les dades de les Illes Balears facilitades per l'[[Instituto Nacional de Estadística de España]].</ref>
== Jueus d'Espanya ==
{{Principal|Jueus a Espanya}}
[[Fitxer:Sepharadic Migrations.jpg|thumb|350px|Emigracions dels sefardites]]
Els '''jueus''' d'[[Espanya]], també coneguts com a [[sefardites]] (de l'hebreu ספרדים ''Sefaradim'', "espanyols") fou una de les més importants comunitats de la [[diàspora]] [[jueu|jueva]].
Els jueus van constituir en l'Espanya [[edat mitjana|medieval]] una de les comunitats més pròsperes de la seva història, tant sota el [[Al Andalus|domini musulmà]] com, posteriorment, en els regnes cristians, abans que en [[1492]] fossin expulsats pels [[Reis Catòlics]]. En l'actualitat només uns pocs milers de jueus viuen a Espanya, però els descendents dels jueus espanyols, els [[sefardites]], constitueixen aproximadament un cinquè de la població jueva mundial.
== Jueus de Mèxic ==
{{Principal|Jueus de Mèxic}}
Els [[jueus de Mèxic]] són una comunitat de jueus de [[Mèxic]]. Són gentils convertits al [[judaisme]] o descendents de jueus conversos tornats al [[judaisme]]. La majoria afirmen que descendeixen de jueus conversos. Els primers jueus que van arribar a [[Mèxic]] ho van fer d'[[Espanya]], amb Hernán Cortés, el 1519. Dos d'ells, Hernando Alonzo i Gonzalez de Morales van ser acusats de "judaïtzants" i cremats a la foguera, en un Auto de Fe, el 1528. És de notar que la [[Inquisició]] a Mèxic encara no es fundava, fet que va passar el 4 de novembre de 1571. Els cripto-jueus provinents del sud d'[[Espanya]], entre ells la família Carbajal, que en ser descoberts per les autoritats de la jerarquia catòlica decideixen immigrar al nord de la [[Nova Espanya]] on van fundar la ciutat de [[Monterrey]].
== Jueus d'Armènia ==
{{Principal|Jueus d'Armènia}}
Els jueus d'Armènia o jueus armenis, són un grup ètnic/religios [[jueu]] que viuen a [[Armènia]]. El seu nombre és de 700 persones aproximadament. Molts jueus es van traslladar a la [[República Socialista Soviètica d'Armènia]] on trobaven més tolerància que a la zona de [[Rússia]] o [[Ucraïna]]. Després de la [[Segona Guerra Mundial]], la població jueva va augmentar aproximadament a uns 5.000. Amb la dissolució de la [[Unió Soviètica]] molts han fet [[alià]], a causa de la manca de serveis. En l'actualitat la població jueva del país s'ha reduït a 700, i tot i que és un nombre reduït, tenen una alta taxa de matrimonis. Malgrat el seu relatiu aïllament existeix una gran quantitat d'entusiasme per ajudar a la comunitat per fer front a les seves necessitats. Hi ha molts armenis en assenyalar ascendència jueva incloent-hi el campió d'escacs [[Garri Kaspàrov]], l'escriptor de contes [[Dovlatov Sergei]], i l'activista de drets humans [[Yelena Bonner]] a l'ex [[Unió Soviètica]]. L'esposa de [[Levon Ter-Petrossian]], primer president d'[[Armènia]] va confirmar la seva ascendència [[jueu|jueva]].
== Jueus de Cochin ==
{{Principal|jueus de Cochin}}
Els jueus de Cochin, també anomenat jueus malabar (Malabar Yehuda) són els antics jueus i els seus descendents de l'antic Regne de Cochin, al sud de l'Índia, inclòs l'actual port de la ciutat de Kochi. Es parla tradicionalment judeomalaialam, una forma de la llengua malaialam, originària de l'estat de Kerala, a l'Índia. Diverses rondes d'immigració de la diàspora jueva a Kerala ha donat lloc a una diversitat entre els jueus Cochin (principalment amb els Jueus Paradesi).
[modifica] HistòriaAlgunes fonts diuen que els jueus Cochin van ser els primers que s'assentaren a la costa Malabar en temps del rei Salomó d'Israel, i després que el Regne d'Israel es va dividir en dos. Històricament, part de la disminució de la població jueva de Kerala també es pot atribuir a la conversió.
== Jueus de Rusape ==
{{Principal|Jueus de Rusape}}
Els jueus de Rusape, localitzats a [[Zimbabwe]] són un grup de prop de 4.000 persones que practiquen un [[judaisme]] únic. Aquestes persones creuen que són descendents de les [[deu tribus perdudes d'Israel|tribus perdudes d'Israe]]l, exiliat de la [[israel|pàtria jueva]] pels [[assiris]] el 722 aC. La seva observança del [[judaisme]] en general concorda amb la d'incorporar el [[judaisme]] practicat en altres [[països]] amb l'excepció d'alguns aspectes clau. Els '''Rusape''', encara que creuen que [[Jesús]] no era el [[Messies]], el consideren un [[profeta]]. Ells creuen que no va ascendir al cel com s'ensenya en el cristianisme, sinó més aviat fos enterrat a [[Israel]] com un home [[jueu]]. Per tant, el seu reconeixement com a legítim '''jueus''' s'ha vist obstaculitzat, ja que el [[judaisme]] no creu en [[Jesús]], en qualsevol context. Els orígens de la comunitat s'atribueixen a un individu conegut com a [[William S. Crowdy]], que va arribar a la comunitat a finals del segle XIX o principi de segle XX.
Crowdy era un [[Església Baptista|baptista]] [[diaca]] i era un antic [[esclau]] d'[[Amèrica]]. Es creu que Crowdy experimentat una revelació en la qual se li va dir que els [[africans]] i [[afroamericans]] són els descendents de les [[deu tribus perdudes d'Israel|tribus perdudes d'Israel]] i que havia d'iniciar el retorn dels pobles negres al [[judaisme]]. Es van establir al sud d'[[Àfrica]] i va donar instruccions als seus seguidors en les lleis i els costums del judaisme.
Una història més antiga de la comunitat rau en la creença que són descendents de tribus jueves de [[Iemen]], que van creuar [[Àfrica]]. Cal assenyalar que els [[Lemba]], un grup que també creuen que són descendents dels [[israelites|antics jueus]], creuen que els seus avantpassats també van arribar fins al sud d'[[Àfrica]] a través de [[Iemen]]. Els rusapes creuen que tots els pobles [[bantu]] són descendents de les [[deu tribus perdudes d'Israel]].
== Vegeu també ==
* [[Caraïtes]]
* [[Dia Europeu de Cultura Jueva]]
* [[Txólent]]
* [[Congrés Mundial Jueu]]
* [[Onomàstica jueva]]
* [[Sionisme]]
* [[Terra d'Israel]]
* [[Terra Santa]]
* [[Terra promesa]]
== Referències ==
{{Referències}}
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.universidadhebrea.edu.co.moodlehub.com Universitat Hebrea Internacional]
* [http://www.worldjewishcongress.com/ World Jewish Congress]
* [http://www.tarbutsefarad.com Asociación Tarbut Sefarad]
* [http://www.delacole.com/cgi-perl/medios/vernota.cgi?medio=lavozjudia&numero=352¬a=352-9 Jueus famosos en el Nou Món]
{{Viccionari-lateral|jueus}}
{{judaisme2}}
{{Autoritat}}
| |||