|
[[Fitxer:Eselsdistel.JPG|275px|thumb|right|Bufassa, cardalloba, cardiga, cardigàs, cardot gros, carnera borda i pet d'ase són, entre d'altres, els diversos fitònims en català per denominar l'espècie ''Onopordum acanthium L.'']]
Un '''fitònim''' és el nom d'una [[Plantes|planta]]. Aquest terme prové del [[grec]]: la forma prefixada ''fit-'' del mot ''phytón'', ‘planta’ i la forma sufixada ''-ònim'' del mot ''ónyma'', ‘nom’.<ref name="diccionari">[https://dlc.iec.cat/{{ref-web |títol=Diccionari de la llengua catalana de(fitònim) l'|editor=Institut d'Estudis Catalans] (2a| edició)url=https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=fit%F2nim&operEntrada=0 | consulta=18 abril 2019 }}</ref>
El conjunt de fitònims, doncs, forma la fitonímia, és a dir, la [[Nomenclatura_botànica|nomenclatura taxonòmica botànica]], i el seu estudi comporta la fitologia, o [[botànica]], rama de la biologia que s'ocupa de l'estudi de les plantes.
Un fitònim, tot i ser un [[Substantiu|mot comú]] originalment, ha desenvolupat formes pròpies en les cultures al llarg de la història.
* '''Fitònims propis'''. Els [[Nom propi|noms propris]] d'arbres i plantes no són molt abundants, però els existents corresponen a les següents formacions possibles: <ref name="fitònim_propi">{{Ref-llibre | cognom=Bajo Pérez, Elena.| [https://books.google.es/books?idnom=VtqtqaucWN4CElena | títol=El nombre propio en español]. | editorial=Arco Libros, 2008.| Volumlloc=Madrid 102| de 'col·lecció=Cuadernos de lengua española'. Capítol| 6.isbn=978-84-7635-747-7 Pàgs.| pàgines=42-43 {{| volum=102 | any=2008 | edició=1a ed. | llengua=castellà | url=https://books.google.es/books?id=VtqtqaucWN4C | consulta=18 abril 2019 }}</ref>
** [[sintagma|Sintagmes]] nominals del tipus ''article'' + ''fitònim'' + ''adjectiu | sintagma preposicional''. Per exemple, ''[[Pi_de_les_Tres_Branques| El Pi de les Tres Branques]]'' ([[Castellar del Riu]]), ''El Pino Gordo de Valdelagua'' ([[Espeja]]), ''El Roble Gordo'' ([[San Miguel del Robledo]]).
** [[Antonomàsia]] del tipus ''article'' + ''fitònim en augmentatiu'' (+ ''sintagma preposicional''). Per exemple, ''Las Encinotas'' ([[La Sagrada]]). Així mateix, l'antonomàsia d'''article'' + ''fitònim amb canvi de gènere''. Per exemple, ''La Olma de Pareja'' (un om a [[Província de Guadalajara|Guadalajara]]).
** Construcció del tipus ''article'' + ''substantiu o adjectiu substantivat''. Per exemple, ''La Desmochada'', alzina a Navarredonda de Salvatierra, localitat de [[Frades de la Sierra]]; ''La Marquesa'' i ''El Fraile'', alzines a [[Terradillos]].
** Sense determinació. Per exemple, ''Diamond'' (una [[sequoia gegant]]) i ''[[Matusalem (arbre)|Matusalem]]'' (un [[Pi (arbre)|pi]] de llarga vida), ambdós arbres a [[Califòrnia]].
* '''Fitònims esdevinguts [[toponímia|topònims]]'''. Per exemple, ''[[Pineda de Mar]]'', un municipi del [[Maresme]]; ''[[Albalat]]'' <ref name="Sogorb">{{Ref-llibre | cognom=Torres Fornes, | nom=Cayetano. [http://www.archive.org/details/sobrevocesarago00forngoog| títol=Sobre voces aragonesas usadas en Segorbe]. | editorial=Tipografía Moderna Miguel Gimeno, | lloc=València, | pàgines=218-219 | any=1903 | edició=1a ed. Pàgs| llengua=castellà | url=http://www.archive.org/details/sobrevocesarago00forngoog 218-219| consulta=18 abril 2019 {{es}}</ref> (''cardassar de [[cardot gros|cardots grossos]]'' <ref name="Túria">{{Ref-llibre | cognom=Salcedo y Loayza, | nom=Domingo. | [http://catalogo.bne.es/ títol=Relación de la vida, muerte y milagros del V. Mos. Fr. Hieronimo Simón] | editorial=Felipe Mey, Sogorb,| 1614.lloc=Segorbe Pàg.| pàgina=195, versos| 47any=1614 i| 48llengua=castellà | url=http://catalogo.bne.es/uhtbin/cgisirsi/x/0/0/57/5/3?searchdata1=530462{CKEY}&searchfield1=GENERAL^SUBJECT^GENERAL^^&user_id=WEBSERVER Signatura| (BNE)consulta=18 3/24515abril 2019 {{es}}</ref>), una [[Partida_rural|partida]] de [[Sogorb]]; ''[[La Verneda i la Pau|La Verneda]]'', un barri de [[Barcelona]]. Endemés, hi ha certs topònims derivats de fitònims.<ref name="congrés">{{Ref-llibre | cognom=Turull, | nom=Albert. [https://books.google.es/books?id| títol=BqlSz1lal3QC Particularitats Fonètiques a la Toponímia de la Regió de LLeida] (| editorial=Universitat de València | lloc=València | col·lecció=Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes 2001). Universitat| deisbn= València,84-37-05443-5 | pàgines=882-883 | any=2002 | edició=1a ed. Pàgs| url=https://books.google.es/books?id=BqlSz1lal3QC 882-883| consulta=18 abril 2019 }}</ref> Per exemple, ''Les Espartogues'', nom d'una partida de [[Sarroca de Lleida]], derivat del fitònim ''[[espart]]''; ''La Botjoga'', una partida de [[Torrefeta i Florejacs]], derivat del fitònim ''[[botja]]''.
* '''Fitònims esdevinguts [[antroponímia|antropònims]] com a [[cognom]] o [[llinatge]]'''. Per exemple, ''Pineda'', ''Pruneda'', ''Rovira'', ''Juncosa'', ''Albalat'', etc.<ref name="Sogorb">Torres Fornes, Cayetano. [http://www.archive.org/details/sobrevocesarago00forngoog Sobre voces aragonesas usadas en Segorbe]. Miguel Gimeno, València, 1903. Pàgs. 218-219 {{es}}</ref><ref name="idescat">{{ref-web |títol=Cognoms de la població |editor=Idescat. [| url=http://www.idescat.cat/cognoms/ Cognoms| deconsulta=18 laabril població]2019 }}</ref><ref name="fitònim_llinatge">{{Ref-llibre | cognom=Llull Martí, | nom=Antoni. [https://core.ac.uk/download/pdf/83632938.pdf| títol=Fitònims col·lectius catalans amb els sufixos -et/-eda (o -eta) i -ós/-osa esdevinguts llinatges] (| editorial=Universitat de les Illes Balears | lloc=Palma | col·lecció=XXIV Jornada d'Antroponímia i Toponímia 2011). Universitat| depàgines=125-138 les| Illesany=2013 Balears,| Palma,edició=1a 2011ed. Capítol| 6url=https://slg. Pàgsuib.cat/digitalAssets/248/248935_XXIV_JORNADA_TOPONIMIA_web.pdf 42-43| consulta=18 abril 2019 }}</ref>
== Referències ==
|
