Viquipèdia

Margarida: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m calze (botànica)
Cap resum de modificació
Línia 1:
 
{{Projecte GIBAF}}
{{inacabat}}
{{Taxobox
| color = lightgreen
Linha 13 ⟶ 12:
| ordo = [[Asterales]]
| familia = [[Asteraceae]]
 
| genus = [[Bellis]]
| species = '''B. perennis'''
| binomial = Bellis perennis
| binomial_authority = [[Carolus Linnaeus|L.]]
}}
 
== NOMENCLATURA ==
La '''margarida''' (''Bellis perennis'') és una planta [[perenne]] de la família de les asteràcies o compostes. És coneguda també amb els noms populars de '''margaridoia, margalideta i pascueta'''
El ''Gran diccionari de la llengua catalana'' dóna com a prototipus de margarida l'espècie [[Chrysanthemum frutescens]] que té el centre groc i les lígules blanques i esmenta que margarida és el nom d'altres espècies semblants.
 
=== Sinonímia ===
*''Bellis rotundifolia proles pumila'' (Arv.]
*''Bellis pumila'' Arv.-Touv. & Dupuy [1883]
*''Bellis perennis proles pumila'' (Arv.-Touv. & Dupuy)
*''Bellis integrifolia'' Lam. [1804]
*''Bellis hybrida'' Ten. [1835,1838]
*''Bellis hortensis'' Mill. [1768]
*''Bellis armena'' Boiss. [1875]
*''Bellis alpina'' Hegetschw. & Heer [1839]
*''Aster bellis'' E.H.L.Krause
 
 
 
 
 
 
=== Etimologia ===
El primer binomi ''Bellis'' prové del terme llatí ''bellus'' que vol dir graciós, bonic fent referència a la flor. El segon binomi ''perenne'' és degut al tipus de planta ja que es pot trobar florida durant tot l'any, sobretot a la primavera.
 
== ECOLOGIA ==
És una planta nativa del sud, oest i centre d'Europa i nord d'Àfrica, també s'estén al nord de Dinamarca i a l'est de Rússia i Crimea.
 
Aquesta planta herbàcia es distrubueix al llarg de tot el Principat ja que no presenta exigències sobre el sòl ni el clima, encara que prefereix els ambients humits i freds.Es poden distingir dues varietats segons la mida dels [[capítols]]. La varietat perennis presenta els [[capítols]] i les [[lígules]] més grans que la varietat meridionalis. La segona és més meridional i possiblement és la més freqüent als Països Catalans.
 
=== Hàbitat ===
És una herba característica de prats, gespes, pastures i marges de camins. És abundant en sòls compactes, amb retenció d'humitat i rics amb humus. Les característiques adequades del sòl són: zones lluminoses, de calor moderat, sòls humits i lleugerament àcids ([[pH]] entre 4,5 i 7,5)
 
== DESCRIPCIÓ ==
Com el seu propi nom indica és una planta del tipus [[perenne]] és a dir que tant les seves parts aèries com les subterrànies viuen durant tres anys o més.
 
 
=== Òrgans vegetatius ===
L'arrel és [[axonomorfa]] que té un eix principal (que prové de la radícula de l'embrió) més desevolupat que els laterals. Es caracteritza per ser dura i fribrosa.
La tija mesura entre 2 i 3 cm de diàmetre i uns 10 cm de llargada. Presenta [[entrenusos]] molt curts que fa que les fulles neixin arran del sòl formant una [[roseta basal]]. En aquests casos la planta s'anomena [[acaule]]. Tot i que, ocasionalment, pot ser més o menys [[caulescent]] (dit de les plantes que presenten tija aparent). És del tipus herbàcia ja que té consistència d'herba. A més presenta [[estolons]] curts.
Les fulles són [[simples]], més o menys [[crenades]], [[obtuses]], verdes brillants i [[pubescents]] (presenta pèls curts i suaus), almenys quan són joves; de 2 a 5 cm de llargada. El [[limbe foliar]] és de forma variable tot i que generalment es obovat. Es contrau sovint bruscament en un [[pecíol]] tan llarg com la [[làmina]].
Presenten un nervi marcat central i el limbe es fa estret de forma abrupta per donar lloc a un [[pecíol]] tan llarg com la làmina. Com a conseqüència de la presència de pecíol les fulles se classifiquen com a peciolades. La disposició de les fulles és en roseta basal i presenten una textura herbàcia.
 
=== Òrgans reproductors ===
És una planta hermafrodita o bisexual ja que presenta [[gineceu]] (aparell sexual femení) i [[androceu]] (aparell sexual masculí) alhora.
Les flors perifèriques són femenines mentre que les se situen al centre del [[capítol]] són hermafrodites. Per tant la margarida és una planta [[monoica]].
Els talls florals sense fulles desemboquen a una [[inflorescència]] racemosa en [[capitols]] solitaris i pedunculats de 2 a 3 cm de diàmetre amb el receptacle cònic. Els [[peduncles]] són estrets, però engruixits sota el capítol i mesuren de 4 a 25 mm de llargada. A la base dels capítols es forma un involucre de dues línies de [[bràctees]] herbàcies, obtuses, oblongues de 3 a 5 mm cadascuna.
Totes les flors són pentàmeres. Les perifèriques són femenines, zigomorfes i ligulades; mentre que les flors situades al centre del capítol són hermafrodites, [[actinomorfes]] i tubuloses. Cap dels dos tipus presenta [[calze (botànica)|calze]]. La corol·la de les flors perifèriques acaba en una lígula blanca i sovint tacada de púrpura al revers o a l'àpex. Aquesta lígula mesura de 4 a 8(11) mm de llargada. En canvi, la [[corol·la]] de les flors centrals és groga, campanulada i dividida en 4 o 5 lòbuls.
L'androceu està format per 5 [[estams]] amb les [[anteres]] soldades en forma de tub (monadelfs). El pol·len s'allibera a l'interior del tub format per les anteres.
El [[gineceu]] és [[bicarpel·lar]] i [[sincàrpic]]. L'ovari és [[ínfer]] i unilocular que conté un únic [[primordi seminal]] anàtrop i de placentació basal. Hi ha un sol [[estil]] bifurcat apicalment en dos [[estigmes]].
El fruit és del tipus simple indehiscent sec, concretament, un [[aqueni]] pubescent. És un fruit comprimit i sense papus que mesura d'1 a 1,5 mm.
 
== FARMACOLOGIA ==
Les parts utilitzades de la margarida són les fulles, arrels i flors, encara que les arrels són les que s'usen amb menys freqüència.
 
=== Composició química ===
Els capítols florals contenen tanins (que són derivats poliacetilènics), saponòcits, olis essencials, àcids orgànics i saponines. A més presenta l'antoxantina, que és la responsable de la coloració groga.
 
=== Usos medicinals ===
És un popular remei contra moltes malalties i té una gran varietat de formes d'aplicació. És l'herba tradicionalment utilitzada contra les ferides, llagues, cremades i per disminuir imflamacions.
 
Les arrels s'utilitzen en el tractament de l'escorbut i eczemes dèrmics.
 
La infusió de fulles i flors és una de les principals cures de traumatismes i adherències postoperatòries, així com els transtorns d'amenorrea, dispèpsia i reumatisme que deriven del fred. A més s'utilitza en el tractament de refredats, artritis, desordres renals o hepàtics i per purificar la sang .
Se pensa que pot tenir una lleugera acció hemolítica, encara que no s'ha determinat la substància que la provoca.
 
Es creu que mastegar fulles fresques és un tractament per úlceres bucals.
 
=== Accions farmacològiques / propietats ===
Presenta diverses propietatats:
* antitussives i expectorants gràcies als saponòsids, resina i mucílags.
* diurètiques i sudorífiques degut als tanins
* cicatritzants
* per controlar la pressió arterial
* antiespasmòdiques
* demulgents, digestives, emolients i laxants
* oftàlmiques
* purgatives i tòniques.
 
No s'ha descrit cap tipus de toxicitat per aquesta espècie.
 
 
== OBSERVACIONS ==
És una herba molt utilitzada a efectes decoratius combinada amb la gespa per la seva resistència a la sega. La flor es tanca per la nit i s'obri novament al matí.
 
Creix en tot tipus de climes, preferentment en ambients freds per estimular la floració, encara que no tolera les gelades fortes.
Són comestibles les fulles crues o cuinades en amanides ja que el seu sabor lleugerament dolç es combinable amb l'amarg del dent de lleó.
A més es pot consumir en forma de verdura o sopa. Tradicionalment les flors s'han conservat en vinagre per utilitzar-les després com a condiment. Amb les fulles es pot preparar te que se li ha atribuït una dubtosa acció hipnòtica.
 
Com a curiositat podem destacar que al 1793 els governants d'Alemanya varen emetre un decret d'extermini degut a les seves suposades propietats abortives, fet que no es va poder demostrar científicament.
 
 
Linha 155 ⟶ 64:
[[wa:Magriyete]]
[[sr:красуљак]]
 
[[en:bellis perennis]]
{{Esborrany de flora}}
 
[[Categoria:Plantes medicinals]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Margarida»