Estatut d'Autonomia de Ceuta: diferència entre les revisions

Durant la dècada de 1990, es presentaren diversos propostes d'estatuts autonòmics que foren rebutjats i es va fer palès l'interés de les ciutats de convertir-se en comunitats autònomes amb les plataformes reivindicatives. En el [[Pacte autonòmic de 1992]] es va comentar l'assumpte. El govern espanyol defenia donar-los una autonomia per via art. 144b CE i el Partit Popular defenia que es convertiren en comunitats autònomes plenes amb la disposició transitòria cinquena. Després de les eleccions de 1993, el Ministeri d'Administracions Públiques envià un informe al PP i al [[PSOE]] sobre la posició de Ceuta i Melilla a l'ordenament jurídic espanyol i l'atorgament d'estats d'autonomia. L'informe va ser rebut amb reticències a les ciutats i va ser rebut positivament a Madrid. El setembre de 1994, el Consell de Ministres aprovà els projectes d'estatut de les dues ciutats i foren remitides al [[Congrés dels Diputats]]. El projecte satisfeia a ambdós partits polítics estatals: s'establia l'estatus de ciutat autònoma.<ref name="Req">{{ref-web |cognom=Requejo Rodríguez |nom=Paloma |url=https://www.unioviedo.es/constitucional/miemb/requejo/melilla.html |consulta=24 abril 2019 |títol=Ceuta y Melilla: Ciudades con Estatuto de Autonomía o Comunidades autónomas con Estatuto de Heteroorganización |obra=Área de Derecho Constitucional |editor=Universidad de Oviedo}}</ref>