Viquipèdia

Margarida: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
{{millorar|Separar el que hi havia aquí sobre les margarides en general, i el que s'hi diu sobre la ''Bellis pratensis'', que segons el el Termcat no és una margarida sinó una margaridoia perenne. El
recupero versió anterior sobre les margarides, després que el que s'hi havia afegit sobre la ''Bellis perennis'' ja és a ''margaridoia perenne''
Línia 1:
{{millorar|Separar el que hi havia aquí sobre les margarides en general, i el que s'hi diu sobre la ''Bellis pratensis'', que segons el el Termcat no és una margarida sinó una margaridoia perenne. El de les margarides es pot deixar aquí (revertint a la versió de fa uns dies) i el de la ''Bellis pratensis'' posar-ho a [[margaridoia perenne]], per exemple.}}
{{Projecte GIBAF}}
{{inacabat}}
{{Taxobox
| color = lightgreen
Linha 11 ⟶ 8:
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Magnoliopsida]]
| subclassis = [[Asteridae]]
| ordo = [[Asterales]]
| familia = [[Asteraceae]]
| genus = [[Bellis]]Diversos, vegeu text
| genus_authority = [[Carolus Linnaeus|L.]]
| species = '''B. perennis'''
| binomial = Bellis perennis
| binomial_authority = [[Carolus Linnaeus|L.]]
}}
:''Aquest article és sobre la flor. Per a la pedania visiteu [[Margarida (Planes)]]''.
 
Amb el nom comú de '''margarida''' es coneixen diverses plantes de diferents gèneres dins la família de les asteràcies o compostes.
== NOMENCLATURA ==
La '''margarida''' (''Bellis perennis'') és una planta [[perenne]] de la família de les asteràcies o compostes. És coneguda també amb els noms populars de '''margaridoia, margalideta i pascueta'''
El ''Gran diccionari de la llengua catalana'' dóna com a prototipus de margarida l'espècie [[Chrysanthemum frutescens]] que té el centre groc i les lígules blanques i esmenta que margarida és el nom d'altres espècies semblants.
 
Totes les margarides es caracteritzen per tenir un [[capítol floral]] (tipicament de color groc al disc del centre) envoltat per [[lígula|lígules]] (típicament blanques) amb aspecte de pètals.
=== Sinonímia ===
*''Bellis rotundifolia proles pumila'' (Arv.]
*''Bellis pumila'' Arv.-Touv. & Dupuy [1883]
*''Bellis perennis proles pumila'' (Arv.-Touv. & Dupuy)
*''Bellis integrifolia'' Lam. [1804]
*''Bellis hybrida'' Ten. [1835,1838]
*''Bellis hortensis'' Mill. [1768]
*''Bellis armena'' Boiss. [1875]
*''Bellis alpina'' Hegetschw. & Heer [1839]
*''Aster bellis'' E.H.L.Krause
 
El ''Gran diccionari de la llengua catalana'' dóna com a prototipus de margarida l'espècie [[Chrysanthemum frutescens]] que té el centre groc i les lígules blanques i esmenta que margarida és el nom d'altres espècies semblants.
 
 
 
 
 
=== Etimologia ===
El primer binomi ''Bellis'' prové del terme llatí ''bellus'' que vol dir graciós, bonic fent referència a la flor. El segon binomi ''perenne'' és degut al tipus de planta ja que es pot trobar florida durant tot l'any, sobretot a la primavera.
 
== ECOLOGIA ==
És una planta nativa del sud, oest i centre d'Europa i nord d'Àfrica, també s'estén al nord de Dinamarca i a l'est de Rússia i Crimea.
 
Aquesta planta herbàcia es distrubueix al llarg de tot el Principat ja que no presenta exigències sobre el sòl ni el clima, encara que prefereix els ambients humits i freds.Es poden distingir dues varietats segons la mida dels [[capítols]]. La varietat perennis presenta els [[capítols]] i les [[lígules]] més grans que la varietat meridionalis. La segona és més meridional i possiblement és la més freqüent als Països Catalans.
 
=== Hàbitat ===
És una herba característica de prats, gespes, pastures i marges de camins. És abundant en sòls compactes, amb retenció d'humitat i rics amb humus. Les característiques adequades del sòl són: zones lluminoses, de calor moderat, sòls humits i lleugerament àcids ([[pH]] entre 4,5 i 7,5)
 
== DESCRIPCIÓ ==
Com el seu propi nom indica és una planta del tipus [[perenne]] és a dir que tant les seves parts aèries com les subterrànies viuen durant tres anys o més.
 
 
=== Òrgans vegetatius ===
L'arrel és [[axonomorfa]] que té un eix principal (que prové de la radícula de l'embrió) més desevolupat que els laterals. Es caracteritza per ser dura i fribrosa.
La tija mesura entre 2 i 3 cm de diàmetre i uns 10 cm de llargada. Presenta [[entrenusos]] molt curts que fa que les fulles neixin arran del sòl formant una [[roseta basal]]. En aquests casos la planta s'anomena [[acaule]]. Tot i que, ocasionalment, pot ser més o menys [[caulescent]] (dit de les plantes que presenten tija aparent). És del tipus herbàcia ja que té consistència d'herba. A més presenta [[estolons]] curts.
Les fulles són [[simples]], més o menys [[crenades]], [[obtuses]], verdes brillants i [[pubescents]] (presenta pèls curts i suaus), almenys quan són joves; de 2 a 5 cm de llargada. El [[limbe foliar]] és de forma variable tot i que generalment es obovat. Es contrau sovint bruscament en un [[pecíol]] tan llarg com la [[làmina]].
Presenten un nervi marcat central i el limbe es fa estret de forma abrupta per donar lloc a un [[pecíol]] tan llarg com la làmina. Com a conseqüència de la presència de pecíol les fulles se classifiquen com a peciolades. La disposició de les fulles és en roseta basal i presenten una textura herbàcia.
 
=== Òrgans reproductors ===
És una planta hermafrodita o bisexual ja que presenta [[gineceu]] (aparell sexual femení) i [[androceu]] (aparell sexual masculí) alhora.
Les flors perifèriques són femenines mentre que les se situen al centre del [[capítol]] són hermafrodites. Per tant la margarida és una planta [[monoica]].
Els talls florals sense fulles desemboquen a una [[inflorescència]] racemosa en [[capitols]] solitaris i pedunculats de 2 a 3 cm de diàmetre amb el receptacle cònic. Els [[peduncles]] són estrets, però engruixits sota el capítol i mesuren de 4 a 25 mm de llargada. A la base dels capítols es forma un involucre de dues línies de [[bràctees]] herbàcies, obtuses, oblongues de 3 a 5 mm cadascuna.
Totes les flors són pentàmeres. Les perifèriques són femenines, zigomorfes i ligulades; mentre que les flors situades al centre del capítol són hermafrodites, [[actinomorfes]] i tubuloses. Cap dels dos tipus presenta [[calze (botànica)|calze]]. La corol·la de les flors perifèriques acaba en una lígula blanca i sovint tacada de púrpura al revers o a l'àpex. Aquesta lígula mesura de 4 a 8(11) mm de llargada. En canvi, la [[corol·la]] de les flors centrals és groga, campanulada i dividida en 4 o 5 lòbuls.
L'androceu està format per 5 [[estams]] amb les [[anteres]] soldades en forma de tub (monadelfs). El pol·len s'allibera a l'interior del tub format per les anteres.
El [[gineceu]] és [[bicarpel·lar]] i [[sincàrpic]]. L'ovari és [[ínfer]] i unilocular que conté un únic [[primordi seminal]] anàtrop i de placentació basal. Hi ha un sol [[estil]] bifurcat apicalment en dos [[estigmes]].
El fruit és del tipus simple indehiscent sec, concretament, un [[aqueni]] pubescent. És un fruit comprimit i sense papus que mesura d'1 a 1,5 mm.
 
== FARMACOLOGIA ==
Les parts utilitzades de la margarida són les fulles, arrels i flors, encara que les arrels són les que s'usen amb menys freqüència.
 
=== Composició química ===
Els capítols florals contenen tanins (que són derivats poliacetilènics), saponòcits, olis essencials, àcids orgànics i saponines. A més presenta l'antoxantina, que és la responsable de la coloració groga.
 
=== Usos medicinals ===
És un popular remei contra moltes malalties i té una gran varietat de formes d'aplicació. És l'herba tradicionalment utilitzada contra les ferides, llagues, cremades i per disminuir imflamacions.
 
Les arrels s'utilitzen en el tractament de l'escorbut i eczemes dèrmics.
 
La infusió de fulles i flors és una de les principals cures de traumatismes i adherències postoperatòries, així com els transtorns d'amenorrea, dispèpsia i reumatisme que deriven del fred. A més s'utilitza en el tractament de refredats, artritis, desordres renals o hepàtics i per purificar la sang .
Se pensa que pot tenir una lleugera acció hemolítica, encara que no s'ha determinat la substància que la provoca.
 
Es creu que mastegar fulles fresques és un tractament per úlceres bucals.
 
=== Accions farmacològiques / propietats ===
Presenta diverses propietatats:
* antitussives i expectorants gràcies als saponòsids, resina i mucílags.
* diurètiques i sudorífiques degut als tanins
* cicatritzants
* per controlar la pressió arterial
* antiespasmòdiques
* demulgents, digestives, emolients i laxants
* oftàlmiques
* purgatives i tòniques.
 
No s'ha descrit cap tipus de toxicitat per aquesta espècie.
 
 
== OBSERVACIONS ==
És una herba molt utilitzada a efectes decoratius combinada amb la gespa per la seva resistència a la sega. La flor es tanca per la nit i s'obri novament al matí.
 
Creix en tot tipus de climes, preferentment en ambients freds per estimular la floració, encara que no tolera les gelades fortes.
Són comestibles les fulles crues o cuinades en amanides ja que el seu sabor lleugerament dolç es combinable amb l'amarg del dent de lleó.
A més es pot consumir en forma de verdura o sopa. Tradicionalment les flors s'han conservat en vinagre per utilitzar-les després com a condiment. Amb les fulles es pot preparar te que se li ha atribuït una dubtosa acció hipnòtica.
 
Com a curiositat podem destacar que al 1793 els governants d'Alemanya varen emetre un decret d'extermini degut a les seves suposades propietats abortives, fet que no es va poder demostrar científicament.
 
 
:''Aquest part de l'article correspon a les diferències de la flor en els diferents gèneres. Per a la pedania visiteu [[Margarida (Planes)]]''.
 
El gèneres [[Matricaria]] (Camomil·la) i [[Leucanthemum]] consitueixen la majoria de les margarides que es troben en estat silvestre als [[Països Catalans]].
Linha 156 ⟶ 65:
[[wa:Magriyete]]
[[sr:красуљак]]
 
[[en:bellis perennis]]
{{Esborrany de flora}}
 
[[Categoria:Plantes medicinals]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Margarida»