Ésser humà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 90.173.18.12. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
|||
Línia 1:
{{redirecció|Humanitat|Humanitat (desambiguació)}}
{{redirecció|Humans|Humans (sèrie de televisió)}}
{{Infotaula ésser viu
| periode = [[Plistocè]] – recent
| imatge = Cape Dombey people.jpg
| peu = [[Home]]s i [[dones]] de diferents edats
| autoritat = {{Versaleta|[[Carl von Linné|Linnaeus]]}}, 1758
| significat_nom_cientific = Home que sap
| categoria_subdivisio = [[Subespècies]]
| subdivisio =
* ''[[Homo sapiens idaltu|H. s. idaltu]]'' [[extinció|†]]
* ''H. s. sapiens''
}}
Els '''humans''', '''éssers humans''' o '''homes'''{{efn|«Home» es pot referir tant a l'espècie humana com al sexe masculí d'aquesta espècie. En aquest cas, es fa referència a la primera accepció recollida al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.<ref>{{DIEC|home}}</ref>}} (''Homo sapiens'') són [[primats]] bípedes de la [[Família (biologia)|família]] dels [[homínid]]s.<ref>{{ref-publicació |autor=Goodman, M.; Tagle, D.; Fitch, D.; Bailey, W.; Czelusniak, J.; Koop, B.; Benson P.; Slightom, J. |títol=Primate evolution at the DNA level and a classification of hominoids |publicació=[[Journal of Molecular Evolution]] |volum =30 |exemplar=3 |pàgines=260–266 |any=1990 |pmid=2109087 |doi=10.1007/BF02099995 |llengua= anglès}}</ref> ''H. sapiens'' és l'únic representant [[tàxon vivent|vivent]] del [[gènere (biologia)|gènere]] ''[[Homo]]'' i, alhora, només té una [[subespècie]] vivent, ''H. s. sapiens''. Diverses [[filogènia|proves basades en la comparació de l'ADN]] fan pensar que els humans moderns s'originaren a [[Àfrica]] fa aproximadament 200.000 anys.<ref>[http://www.mnh.si.edu/anthro/humanorigins/ha/sap.htm Human Ancestors Hall: ''Homo Sapiens''] (consultat el 13-10-2006)</ref><ref name="Alemseged103">{{ref-publicació |autor=Alemseged, Z.; Coppens, Y.; Geraads, D. |títol=Hominid cranium from Omo: Description and taxonomy of Omo-323-1976-896 |publicació=Am J Phys Anthropol |volum=117 |exemplar=2 |pàgines=103–12 |any=2002 |pmid=11815945 |doi=10.1002/ajpa.10032}}</ref>
Actualment, els [[algorisme genètic|algorismes genètics]] determinen una diferència d'un 0,2% del [[gen|material genètic]] entre els diferents individus d'aquesta espècie, que té com algunes de les característiques més destacades la seva [[intel·ligència]], el desenvolupament del [[llenguatge]] i la [[cultura]]. Els humans tenen un [[cervell]] altament desenvolupat, capaç de realitzar un tipus de raonament abstracte, de consciència i d'[[emocions]] complexes. Aquesta capacitat mental, combinada amb una posició erecta del cos que allibera els braços i les mans, li dóna una gran capacitat de manipular objectes i utilitzar eines amb més efectivitat que qualsevol altra espècie que també en faci un ús puntual.
Com la majoria de [[primats]], els humans són [[socials]] per naturalesa, però també són capaços d'utilitzar sistemes de [[comunicació]] molt elaborats per fer possible l'expressió i intercanvi d'idees, així com l'organització social. Creen estructures complexes de convivència, des de [[famílies]] fins a [[nacions]] i han establert una enorme varietat de [[tradicions]], [[ritual]]s, [[ètiques]], valors, normes i [[Legislació|lleis]] que formen la base de la [[societat]] humana. També tenen una predisposició destacada per l'[[estètica]] i la [[bellesa]], que ha conduït a fenòmens com són la [[cultura]], l'[[art]], la [[literatura]] i la [[música]].
Els éssers humans destaquen pel seu desig d'entendre el món que els envolta, sobre el qual influeixen i que volen comprendre. També intenten conèixer i controlar els fenòmens naturals, que tracten a través de la [[ciència]], la [[filosofia]], la [[mitologia]] i la [[religió]]. Aquesta curiositat natural ha permès el desenvolupament d'[[Eina (utensili)|eines]] i, en un sentit més general, la [[tecnologia]]. Els humans són l'única espècie coneguda capaç d'encendre [[foc]], coure els [[aliment]]s i [[roba|vestir-se]]; a més, transmeten les seves habilitats i coneixements a les següents generacions a través de l'[[educació]].
A vegades es fa servir el terme «home» per designar tots els humans de manera genèrica, tot i que en el seu sentit més específic aquesta paraula s'aplica als individus de sexe masculí. Així, el terme «homes» es pot aplicar tant a tots els individus de l'espècie com als del sexe masculí, mentre que els del sexe femení tenen la denominació exclusiva de «[[dona]]».<ref>En llatí es distingeix ''homo'' ('humà') i ''vir'' ('baró' o 'home'). </ref>
== Nom científic ==
[[Carl von Linné]] encunyà el nom científic dels humans l'any 1758.<ref name="Systema naturae">Von Linné, C. (1758): ''Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis'' (10a ed.). La descripció de ''Homo sapiens'' que aportà fou: ''Nosce te ipsum'' («Coneix-te a tu mateix»). </ref> En donar-li el nom ''sapiens'' ('savi' o 'perceptiu'), Linné es referia al caràcter més destacat dels humans en comparació amb els altres animals, que és la seva capacitat mental.<ref>{{ref-publicació|autor=Jones R |títol=Neurogenetics: What makes a human brain? |publicació=Nature Reviews Neuroscience |volum=13 |pàgina=655 |any=2012 |pmid=22992645 |doi=10.1038/nrn3355 |exemplar=10|llengua= anglès}}</ref>
Linné classificà els humans i els grans primats en un grup que anomenà «antropomorfs», com a subconjunt del grup dels quadrúpedes, car no veié cap signe orgànic que li permetés situar els humans en un lloc privilegiat. Uns anys més tard, al prefaci de ''Fauna Suecica'', manifestà que havia classificat l'humà com a quadrúpede perquè no era ni una planta ni una pedra, sinó un animal, tant pel seu tipus de vida com per la seva locomoció. A més, no havia estat capaç de trobar cap caràcter que el diferenciés d'un simi. A partir de la desena edició de ''[[Systema Naturae]]'' canvià els quadrúpedes pels mamífers. El primer ordre d'aquests fou el dels primats, entre els quals ubicà els humans. El 1758 es definí l'''Homo sapiens'' linneà com a espècie diürna que canviava per l'educació i el clima.<ref name="Systema naturae" />
== Història ==
[[Fitxer:Rodin le penseur.JPG|thumb|left|180px|''[[El pensador]]'' de [[Rodin]] ]]
[[Fitxer:Da Vinci Vitruve Luc Viatour.jpg|esquerra|thumb|L'''[[home de Vitruvi]]'', de [[Leonardo da Vinci|Leonardo]] ]]
[[Fitxer:Homininis.PNG|thumb|300px|right|Arbre filogenètic]]
[[Fitxer:Map-of-human-migrations.jpg|thumb|300px|Mapa de les primeres [[migració humana|migracions humanes]] segons la [[genètica de poblacions]] basades en la comparació d'[[ADN mitocondrial]]. Les unitats representen milers d'anys fins al present (dades controvertides).]]
=== Orígens ===
{{principal|Evolució humana}}
L'estudi científic dels orígens dels humans abasta l'[[evolució]] del [[gènere (biologia)|gènere]] ''[[Homo]]'', però també estudia altres [[homínids]] com per exemple l'[[australopitec]]. Tots els humans actuals pertanyen a l'espècie ''Homo sapiens'' i a l'única subespècie existent avui en dia, ''H. s. sapiens''. ''H. s. idaltu'', ('home savi més antic') n'és una altra subespècie coneguda que ja s'ha extingit.<ref>[http://www.anth.ucsb.edu/projects/human/# Human evolution: the fossil evidence in 3D], per Philip L. Walker i Edward H. Hagen, Departament d'Antropologia de la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara, (consultat el 5 abril 2005. (en anglès)</ref>
El primer membre dels [[catarins]], l'infraordre al qual pertany ''H. s. sapiens'', existí durant l'[[estatge faunístic]] [[Rupelià]] ([[Oligocè]]), fa 34-28 milions d'anys. Els primers catarins presents al [[registre fòssil]] són el [[propliopitec]] i l'[[egiptopitec]], possibles [[avantpassat comú|avantpassats comuns]] dels [[hominoïdeu]]s (incloent-hi els humans) i els [[cercopitecoïdeu]]s, anomenats vulgarment «micos del Vell Món».<ref name=Cameron2004>{{ref-llibre|autor=David W. Cameron|títol=Hominid adaptations and extinctions||consulta=6 novembre 2011|any=2004|editorial=UNSW Press|isbn=978-0-86840-716-6|pàgina=76 |llengua= anglès}}</ref>
El procés de [[bipedisme|bipedització]] té els seus orígens en certs [[primats]] de principis del [[Miocè]], quan es troben les primeres espècies bípedes, com ''[[Oreopithecus bambolii]]''. Tanmateix, l'anatomia dels peus d'aquesta espècie era bastant diferent de la d'altres primats. El [[bipedisme]] era aparentment una característica comuna d'''[[Orrorin]]'' i l'[[ardipitec]].<ref name=Brunet2002>{{ref-publicació|autor=Brunet, M. ''et al''. |títol=A new hominid from the Upper Miocene of Chad, Central Africa |url=http://www.nature.com/nature/journal/v418/n6894/full/nature00879.html |publicació=Nature |volum=418 |exemplar=6894 |pàgines=145–151 |any=2002 |pmid=12110880 |doi=10.1038/nature00879 |llengua= anglès}}</ref> El procés que conduí al bipedisme representava un avantatge evolutiu perquè permetia tenir les mans lliures per fabricar [[Eina (utensili)|eines]] simples, perquè els homínids gasten molta menys [[energia]] caminant a dues potes que a quatre i perquè permet portar objectes durant la marxa i veure-hi més lluny.
El fet de tenir característiques arborícoles, com les mans prènsils o els ulls frontals, han fet possible l'evolució. Les mans han sigut essencials per construir eines i treballar-hi durant milers d'anys, un avantatge per sobreviure i perdurar. Els ulls frontals han ajudat els humans a sobreviure en poder rotar el cap, visualitzar coses que estan més llunyanes i que la informació arribi com més aviat millor al cervell. Tota aquesta conjunció complexa però perfecta, que funciona bé tota junta, dóna peu a l'[[evolució de l'espècie humana]].<ref>CORBELLA, J., CARBONELL, E., MOYÀ, S., SALA, R., ''Sapiens,'' Espanya, Edicions 62 s. a., labutxaca, 2010.</ref>
Aquest procés evolutiu ha sigut influït per esdeveniments, a vegades subtils, però molt importants. Per exemple, quan les selves que cobrien el món a principis del [[Cenozoic]] començaren a retrocedir i, a causa del creixement demogràfic, els hàbitats quedaren superpoblats, els grups d'humans i altres homínids es veieren forçats a recórrer distàncies importants per trobar noves fonts d'aliment. Un altre exemple és la pèrdua de la capacitat de metabolitzar certs nutrients, com la [[vitamina C]] (a causa d'una mutació que impedeix als [[simis]] generar aquesta vitamina per si sols). Aquesta pèrdua hauria estat compensada per una mutació favorable que permeté a ''Homo sapiens'' una metabolització òptima del [[midó]], absent en altres primats, accedint així a una ràpida i econòmica font d'energia especialment necessària per al cervell.
Segons el [[registre fòssil]], els humans d'anatomia moderna aparegueren a l'[[Àfrica]] fa aproximadament 130.000 anys, encara que els estudis de [[biologia molecular]] indiquen que l'avantpassat comú de totes les poblacions humanes modernes visqué fa uns 200.000 anys.<ref>[http://www.mnh.si.edu/anthro/humanorigins/ha/sap.htm Human Ancestors Hall: ''Homo Sapiens''] (consultat el 13 octubre [[2006]]) (en anglès)</ref>
Els parents vius més propers de ''Homo sapiens'' són les dues espècies de ximpanzés: el [[ximpanzé comú]] (''Pan troglodytes'') i el [[bonobo]] (''Pan paniscus''). La seqüenciació completa del seu genoma ha revelat que, després de 6,5 milions d'anys d'evolució independent, les diferències entre el ximpanzé i l'ésser humà són només deu vegades superiors a les que hi ha entre dues persones no relacionades i deu vegades menors de la que hi ha entre rates i ratolins. La coincidència suggerida entre les seqüències de DNA dels humans i els ximpanzés s'estén entre un 95% i un 99%.<ref>Frans de Waal: ''Bonobo''. Berkeley: University of California Press, 1997. {{ISBN|0-520-20535-9}} {{ref-web|url=http://www.2think.org/bonobo.shtml|títol=Bonobo; The Forgotten Ape<!--Títol generat per bot-->}} (en anglès)</ref><ref>{{ref-publicació|autor=Britten RJ|article=Divergence between samples of chimpanzee and human DNA sequences is 5%, counting indels|url=http://www.pnas.org/cgi/content/full/99/21/13633|publicació=Proc Natl Acad Sci U S A|any=2002|pàgines=13633–5|volum=99|exemplar=21|pmid=12368483|doi=10.1073/pnas.172510699}}</ref><ref>{{ref-publicació|autor = Wildman, D.; Uddin, M.; Liu, G.; Grossman, L.; Goodman, M.|títol = Implications of natural selection in shaping 99,4% nonsynonymous DNA identity between humans and chimpanzees: enlarging genus Homo|url=http://www.pnas.org/cgi/content/full/100/12/7181|publicació = Proc Natl Acad Sci U S A|volum =100|exemplar =12|pàgines =7181–8|any =2003|pmid =12766228|doi =10.1073/pnas.1232172100}}</ref><ref>{{ref-publicació|autor = Ruvolo M|títol = Molecular phylogeny of the hominoids: inferences from multiple independent DNA sequence data sets|url=http://mbe.oxfordjournals.org/cgi/reprint/14/3/248|publicació = Mol Biol Evol|volum =14|exemplar =3|pàgines =248–65|any =1997|pmid =9066793}}</ref>
Per reflectir el fet que els humans i els [[ximpanzé]]s comparteixen gran part de la seva [[genètica|herència genètica]] i que humans i ximpanzés són més propers entre ells que amb qualsevol altra espècie actual, s'ha proposat incloure'ls en un mateix [[tàxon]], fins i tot amb propostes que han tingut un determinat ressò mediàtic, com la d'incloure els ximpanzés dins el gènere ''Homo'',<ref name=Britten>{{ref-publicació|autor=Britten RJ|article=Divergence between samples of chimpanzee and human DNA sequences is 5%, counting indels|url=http://www.pnas.org/cgi/content/full/99/21/13633|publicació=Proc Natl Acad Sci U S A|any=2002|pàgines=13633-5|volum=99|exemplar=21|id={{PMID|12368483}}}}</ref><ref>{{ref-publicació|autor = Wildman D, Uddin M, Liu G, Grossman L, Goodman M|títol = Implications of natural selection in shaping 99,4% nonsynonymous DNA identity between humans and chimpanzees: enlarging genus Homo.|url=http://www.pnas.org/cgi/content/full/100/12/7181|publicació = Proc Natl Acad Sci U S A|volum =100|exemplar =12|pàgines =7181-8|any =2003|id = {{PMID|12766228}}}}</ref> o la d'incloure els humans en el gènere ''Pan'' (ximpanzés), de manera que l'espècie humana s'anomenaria ''Pan sapiens'', com ho proposà l'[[antropologia|antropòleg]] i divulgador [[Jared Diamond]].<ref>[http://www.bornfree.org.uk/primate/primnews030521.htm ''Welcome to the family''] (en anglès)</ref> L'opció més acceptada per la comunitat científica ha sigut la de formar la [[tribu (biologia)|tribu]] dels [[homininis]], que inclou humans i ximpanzés, però no els [[goril·les]], que en són els parents més propers.
Es calcula que els humans divergiren dels [[ximpanzés]] fa aproximadament cinc milions d'anys i dels [[goril·les]] fa aproximadament vuit milions d'anys. Per tant, els humans evolucionaren a partir d'un [[simi]] que no era com un ximpanzé. La visió popular del ximpanzé que es posa dret i es converteix en humà és errònia, car el ximpanzé és un animal que passa la major part de la seva vida als arbres, mentre que els humans vénen d'un simi penjat d'una branca que saltà a terra i caigué sobre les dues cames.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Corbella | nom = J. data = 2000 | títol = Sapiens: El llarg camí dels homínids cap a la intel·ligència | lloc = Barcelona | editorial = labutxaca}}</ref>
Un crani d'homínid descobert a [[Txad]] l'any 2001, descrit com a ''[[Sahelanthropus tchadensis]]'', fou datat pel [[paleontòleg]] Michel Brunet a fa aproximadament set milions d'anys, cosa que podria indicar una divergència anterior.<ref>{{ref-publicació|autor = Brunet, M.; Guy, F.; Pilbeam, D.; Mackaye, H.; Likius, A.; Ahounta, D.; Beauvilain, A.; Blondel, C.; Bocherens, H.; Boisserie, J.; De Bonis, L.; Coppens, Y.; Dejax, J.; Denys, C.; Duringer, P.; Eisenmann, V.; Fanone, G.; Fronty, P.; Geraads, D.; Lehmann, T.; Lihoreau, F.; Louchart, A.; Mahamat, A.; Merceron, G.; Mouchelin, G.; Otero, O.; Pelaez Campomanes, P.; Ponce De Leon, M.; Rage, J.; Sapanet, M.; Schuster, M.; Sudre, J.; Tassy, P.; Valentin, X.; Vignaud, P.; Viriot, L.; Zazzo, A.; Zollikofer, C.|títol = A new hominid from the Upper Miocene of Chad, Central Africa|url=http://www.nature.com/nature/journal/v418/n6894/full/nature00879.html|publicació = Nature|volum =418|exemplar =6894|pàgines =145–51|any =2002|pmid =12110880|doi =10.1038/nature00879}}</ref> Tanmateix, el descobridor d'aquest [[fòssil]], Alan Beauvilain, ha posat en dubte aquesta datació, adduint que el mètode utilitzat per Brunet per estimar l'antiguitat del crani podria haver donat resultats incorrectes.<ref>{{ref-web| url = http://es.noticias.yahoo.com/afp/20080902/ten-francia-chad-ciencia-paleontologia-5823964.html| títol = El descubridor del homínido más antiguo del mundo pone en duda su edad| consulta =02-09-2008| autor = [[AFP]]| data = }}</ref>
[[Fitxer:Farmer plowing.jpg|thumb|300px|left|L'arribada de l'[[agricultura]] impulsà la fundació d'assentaments humans estables]]
=== Desenvolupament de la civilització ===
{{principal|Civilització|Història universal}}
El punt de vista més acceptat entre els antropòlegs actuals és que ''Homo sapiens'' sorgí a la [[sabana]] africana fa uns 200.000 anys com a descendent de ''Homo erectus''. Fa 40.000 anys s'estengué per [[Euràsia]] i [[Oceania]] i, finalment, arribà a [[Amèrica]] fa uns 14.500 anys.<ref>Wolman, David (2008). «[http://news.nationalgeographic.com/news/2008/04/080403-first-americans.html Fossil Feces Is Earliest Evidence of N. America Humans]» ''National Geographic'' (en anglès)</ref> ''Homo sapiens'' desplaçà ''[[Homo neanderthalensis]]'' i altres espècies descendents de ''Homo erectus'', que havia habitat [[Euràsia]] fa uns dos milions d'anys. El domini de ''Homo sapiens'' es fonamentà probablement en un major èxit reproductiu i la seva superioritat a l'hora de competir pels recursos naturals. Malgrat la seva intel·ligència, l'actual ''Homo sapiens'' té una capacitat craniana menor que la de l'antic [[neandertal]] (''H. neanderthalensis'').
L'ésser humà ha canviat poc anatòmicament al llarg de la història, de manera que la seva evolució és, fonamentalment, de tipus cultural. Fins fa uns 10.000 anys, la majoria d'humans eren caçadors i recol·lectors. Generalment vivien en petits grups nòmades coneguts com a societats de bandes. L'adveniment de l'[[agricultura]] impulsà la [[revolució neolítica]], car produí un excedent alimentari que possibilità la creació d'assentaments permanents, la [[domesticació]] d'animals i l'ús d'[[Eina (utensili)|eines]] de [[metall]]. L'agricultura també fomentà el [[comerç]] i la cooperació i, progressivament, contribuí a crear una [[societat]] més complexa.
Fa aproximadament 6.000 anys, es desenvoluparen els primers [[estat|protoestats]] a [[Mesopotàmia]], [[Antic Egipte|Egipte]] i la [[Vall de l'Indus]]. Es crearen les [[exèrcit|forces militars]] per la protecció, i [[burocràcia|burocràcies]] governamentals per l'[[Administració pública|administració]]. Els estats cooperaven o competien pels recursos i, en alguns casos, feien la [[guerra]]. Fa uns 2.000-3.000 anys, alguns estats, com [[Imperi Persa|Pèrsia]], l'Índia, la [[Antiga Xina|Xina]], [[Antiga Roma|Roma]] i [[Antiga Grècia|Grècia]], aconseguiren crear els primers grans imperis mitjançant la conquesta militar. En el mateix període, diverses [[religions]] com el [[judaisme]], originada a l'[[Orient Mitjà]] i l'[[hinduisme]] del sud-est d'Àsia, començaren a estendre's entre els pobles.
A l'acabament de l'[[edat mitjana]] cal destacar l'arribada d'una sèrie d'idees innovadores i avenços tecnològics. A la [[Antiga Xina|Xina]], amb una economia força avançada, s'inventà la [[impressió]] i la [[brúixola]], mentre que durant l'[[edat d'or de l'Islam]] tingueren lloc progressos científics destacables. A Europa, al [[segle XIV]], la redescoberta del saber dels clàssics i d'innovacions com la [[impremta]] propiciaren l'arribada del [[Renaixement]]. Durant els següents cinc-cents anys, l'[[exploració]] i el [[colonialisme]] permeteren que grans parts d'Amèrica, Àsia i Àfrica, caiguessin sota control europeu, fent possible l'explotació de tota mena de recursos i, posteriorment, provocant conflictes perquè els pobles explotats aconseguissin la independència d'Europa. D'altra banda, cal destacar diverses revolucions i innovacions, com la revolució [[científica]] del [[segle XVII]], la [[Revolució Industrial]] del [[segle XVIII|XVIII]] i diverses grans innovacions al [[segle XIX|XIX]], com el [[Ferrocarrils|ferrocarril]] i l'[[Automòbils|automòbil]], elements essencials en el desenvolupament del transport i la comunicació; també cal destacar el desenvolupament de noves fonts d'[[energia]], com el [[carbó]] i l'[[electricitat]]. Pel que fa a les formes de [[govern]], sobresurt la consolidació de la [[democràcia representativa]] i, en un altre context, el [[comunisme]].
Com a resultat d'aquests canvis, actualment els humans viuen en un món cada vegada més [[globalitzat]] i interconnectat. Tot i que això ha fomentat el creixement de la [[ciència]], l'[[Arts|art]] i la [[tecnologia]], també ha donat lloc a conflictes molt violents, amb l'existència i ús d'[[armes de destrucció massiva]] i un gran poder d'impacte [[mediambiental]], que afecta els mateixos humans i moltes altres formes de vida del planeta.
== Hàbitat i població ==
{{principal|Població mundial|demografia|hàbitat}}
[[Fitxer:Hong Kong Night Skyline.jpg|thumb|400px| Els humans han modificat el seu entorn de diferents maneres per adaptar-se a problemes com ara l'elevada densitat de població.]]
Els primers assentaments humans depenien de la proximitat de l'[[aigua]] i altres recursos naturals, com ara terra de [[conreu]] i pastura del [[bestiar]] o la temporada de [[caça]] de determinades preses. Tanmateix, els humans sempre han tingut una gran capacitat de modificar el seu [[hàbitat]] amb activitats i accions com ara el [[regadiu]], la [[construcció]], el [[transport]], la [[manufactura]], la [[desforestació]] i la [[desertització]]. Amb la construcció a gran escala d'infraestructures que faciliten el [[comerç]] i el transport, la proximitat a aquests recursos ha esdevingut menys necessària, de manera que aquests factors no condicionen el creixement d'una població. Tot i això, la manera com es canvia i s'altera un hàbitat sovint és un determinant essencial en els canvis poblacionals que es produeixen.
Amb una població d'uns 6.700 milions d'individus al juliol del 2008,<ref name="popclock">{{ref-web|url=http://www.census.gov/ipc/www/popclockworld.html|títol=World POPClock Projection
|consulta=05-07-2008|editor=U.S. Census Bureau, Population Division/International Programs Center}} (en anglès)</ref> els humans són una de les espècies més nombroses de grans mamífers. La majoria d'humans viuen a [[Àsia]] (61%); la resta viuen a [[Amèrica]] (14%), [[Àfrica]] (14%), [[Europa]] (11%) i [[Oceania]] (0,5%). Els humans poden viure de manera permanent a tots els [[continents]] de la [[Terra]] tret de l'[[Antàrtida]]<ref>Alguns governs hi mantenen equips d'investigació permanents. </ref> i actualment també tenen una presència contínua a l'[[espai exterior|espai]], en òrbites baixes al voltant de la Terra. Hi ha hagut una presència contínua de sers humans a l'espai des del [[31 d'octubre]] del 2000, amb les estades d'astronautes a l'[[Estació Espacial Internacional]].
Al llarg de les últimes [[dècades]], els humans han explorat l'[[Antàrtida]], les profunditats dels [[oceans]] i l'[[espai exterior]], tot i que encara no els ha sigut possible colonitzar indefinidament aquests ambients. La vida dins d'habitacles que protegeixen dels ambients hostils, com a l'Antàrtida o l'espai exterior, té un preu elevat que limita la durada de l'estada i, per tant, són accions que queden restringides a expedicions científiques, militars o industrials. La vida amb [[Nau espacial|naus]] a l'espai ha sigut molt ocasional, amb un màxim de tretze persones vivint-hi alhora en un moment donat. Entre el [[1969]] i el 1972, dotze humans trepitjaren la [[Lluna]] en el marc de sis missions. A data de 2010, cap altre cos celestial no ha sigut visitat pels humans, tot i que hi han pogut enviar sondes.
[[Fitxer:Bufo periglenes1.jpg|thumb|300px|''[[Bufo periglenes]]'', un gripau de [[Costa Rica]] que s'[[extingí]] el [[1989]].]]
Des del [[1800]], la població humana ha passat de 1.000 milions a més de 6.000 milions d'habitants.<ref>Whitehouse, David. «[http://news.bbc.co.uk/1/hi/sci/tech/411162.stm World's population reaches six billion]». ''BBC News'', 5 agost 1999 (consultat el 5 febrer 2008). </ref> Amb dades de l'any 2004, es calcula que 2.500 dels 6.300 milions de persones (un 39,7%), viuen en àrees urbanes i s'espera que aquest percentatge augmenti durant el [[segle XXI]]. Al febrer del 2008, l'ONU calculà que en acabar l'any la meitat de la població mundial viuria en àrees urbanes.<ref>[http://news.bbc.co.uk/1/hi/sci/tech/4561183.stm "Half of humanity set to go urban"], ''BBC News'' (en anglès)</ref> Els problemes dels individus que viuen en ciutats inclouen la [[contaminació]] i el [[crim]],<ref>[http://www.ojp.usdoj.gov/bjs/abstract/usrv98.htm Urban, Suburban, and Rural Victimization, 1993-98] U.S. Department of Justice, Bureau of Justice Statistics (consultat el 29-10-2006). (en anglès)</ref> especialment a l'interior de les ciutats i els suburbis urbans. Els beneficis de la vida urbana inclouen un augment de l'[[alfabetització]], un accés més fàcil al [[coneixement]] i una disminució del risc de patir [[fam]].
L'activitat humana ha tingut un efecte dramàtic sobre el [[medi ambient]]. S'ha hipotetitzat sobre el paper de la [[predació]] humana en l'extinció de nombroses espècies d'éssers vius. Els humans es troben a l'àpex de la [[cadena alimentària]] i rarament són caçats; per aquest motiu se'ls considera superdepredadors.<ref>''[[Scientific American]]'' (1998). [http://www.csulb.edu/~kmacd/346IQ.html "Evolution and General Intelligence: Three hypotheses on the evolution of general intelligence"]. (en anglès)</ref> Actualment es creu que són els principals contribuïdors al canvi climàtic<ref>{{ref-web| url = http://www.grida.no/climate/ipcc_tar/wg1/007.htm| consulta =30-05-2007
|títol= Climate |llengua=}} (en anglès)</ref> i es creu que seran un contribuïdor essencial a l'[[extinció de l'Holocè]], una extinció que, en cas de continuar en la seva proporció actual, es calcula que destruirà la meitat de totes les espècies al llarg del segle vinent.<ref>American Association for the Advancement of Science. [http://atlas.aaas.org/index.php?sub=foreword Foreword]. ''AAAS Atlas of Population & Environment''. </ref><ref>Wilson, E.O. (2002). a ''The Future of Life''. (en anglès)</ref>
== Biologia ==
{{principal|Biologia}}
[[Fitxer:Skeleton diagram.svg|thumbnail|right|Antic [[diagrama]] d'un [[esquelet humà]] de mascle]]
=== Anatomia i genètica ===
{{principal|Anatomia humana|genètica humana}}
El cos humà varia de manera substancial. Tot i que la mida del cos és determinada en gran part pels [[gen]]s, també rep una influència significativa de factors ambientals com la [[dieta]] i l'[[activitat física]]. L'alçada normal d'un humà adult és d'entre 1,5 i 1,8 metres, tot i que varia segons la població i de la zona geogràfica, entre altres factors.<ref>{{ref-publicació|autor = de Beer H.|títol = Observations on the history of Dutch physical stature from the late-Middle Ages to the present|publicació = Econ Hum Biol|volum =2|exemplar =1|pàgines =45–55|any =2004|pmid =15463992|doi =10.1016/j.ehb.2003.11.001}} (en anglès)</ref><ref>"Pygmy". ''Britannica Concise Encyclopedia''. Encyclopædia Britannica, Inc. (2006). [http://www.answers.com/topic/pygmy Answers.com (consultat el 30-10-2006).] (en anglès)</ref> El pes normal està entre 76 i 83 kg pels mascles i entre 54 i 64 kg en les femelles.<ref>[http://www.articleworld.org/index.php/Human_weight Human weight] (en anglès)</ref> El [[pes]] també pot variar geogràficament.
A diferència de la majoria d'altres primats, els humans tenen una [[locomoció]] bípeda completa i, per tant, poden tenir els [[braços]] lliures per manipular objectes amb les mans, acció en què té un paper fonamental l'existència de [[polzes]] oposables.
Tot i tenir poc [[pèl]] en comparació amb altres primats, cal destacar el creixement de cabells especialment a la part superior del cap, les aixelles i la zona púbica. El cos d'un ésser humà té normalment més [[fol·licles pilosos]] que el d'un [[ximpanzé]]. La principal diferència és que els pèls humans són més curts i fins i menys [[pigmentats]] que els del ximpanzé, cosa que els fa menys visibles.<ref>''Why Humans and Their Fur Parted Way'' de Nicholas Wade, ''New York Times'', 19 agost 2003. (en anglès)</ref>
Les diferències en el cabell i en la pell humana vénen determinades per la presència d'un pigment anomenat [[melanina]]. La variabilitat de la pell va des d'un [[marró]] molt fosc a un [[rosa]] molt pàl·lid, mentre que els cabells, a més del [[negre]] (força habitual), varia al voltant del ros, el marró i el [[vermell]],<ref>{{ref-publicació|autor=Rogers, Alan R.; Iltis, David i Wooding, Stephen|any=2004|article=Genetic variation at the MC1R locus and the time since loss of human body hair|publicació=Current Anthropology|volum=45|exemplar=1|pàgines=105–108|doi=10.1086/381006}} (en anglès)</ref> sempre en funció de la quantitat de melanina, un pigment protector molt eficaç contra la [[radiació solar]]. Molts investigadors creuen que una pell més fosca és una adaptació evolutiva que proporciona una millor protecció contra la [[radiació ultraviolada]].
Tanmateix, recentment s'ha proposat que els diferents colors de la pell són una adaptació que pretén equilibrar la quantitat de [[folats]] (substàncies que són destruïdes per la radiació ultraviolada) i de vitamina D, substància que necessita llum solar per formar-se.<ref>Jablonski, N.G.; Chaplin, G. (2000). ''[http://www.bgsu.edu/departments/chem/faculty/leontis/chem447/PDF_files/Jablonski_skin_color_2000.pdf The evolution of human skin coloration]'' (pdf), 'Journal of Human Evolution 39: 57-106. </ref> La pigmentació de la pell dels éssers humans presenta una estratificació d'acord amb la situació geogràfica i, sovint, es relaciona amb el nivell de radiació ultraviolada. La pell humana també es pot [[bronzejat|bronzejar]] en resposta a l'exposició al [[sol]].<ref>Harding, Rosalind M.; Eugene Healy, Amanda J. Ray, Nichola S. Ellis, Niamh Flanagan, Carol Todd, Craig Dixon, Antti Sajantila, Ian J. Jackson, Mark A. Birch-Machin i Jonathan L. Rees (2000). ''Evidence for variable selective pressures at MC1R''. American Journal of Human Genetics 66: 1351 – 1361. </ref><ref>Robin, Ashley (1991). ''Biological Perspectives on Human Pigmentation''. Cambridge: Cambridge University Press. (en anglès)</ref>
Els humans tenen el [[paladar]] proporcionadament més curt i les dents molt més petites que la dels altres primats; són els únics amb [[dents canines]] curtes. S'ha observat que estan perdent gradualment els [[queixals del seny]] i alguns individus ja no en tenen de manera congènita.<ref>Collins, Desmond (1976). ''The Human Revolution: From Ape to Artist'', pàg. 208. (en anglès)</ref>
La necessitat de [[son]] oscil·la entre set i vuit hores al dia en els adults i entre nou i deu per un infant. Els individus vells dormen normalment de sis a set hores. Dormir menys hores és comú a la societat actual, una privació de son que pot tenir efectes negatius. S'ha demostrat que una restricció sostinguda del son de quatre hores al dia en un adult provoca canvis en l'estat fisiològic, cansament, agressivitat i neguit corporal.
Els humans són una espècie d'[[eucariota]]. Cada [[cèl·lula]] [[diploide]] té dos conjunts de 23 [[cromosomes]] i cada conjunt és transmès per un dels progenitors. Hi ha 22 parells d'[[autosoma|autosomes]] i un parell de cromosomes sexuals. S'estima que els humans tenen aproximadament 20.000 o 25.000 [[gen]]s. Com la majoria d'altres [[mamífers]], els humans tenen un sistema XY de determinació de sexe; les femelles tenen els cromosomes sexuals XX i els mascles tenen XY. El cromosoma X és més gran i transmet molts gens, mentre que el cromosoma Y és més petit. Això possibilita l'existència de malalties recessives associades amb els gens associats al cromosoma X, com l'[[hemofília]], que afecten els mascles més sovint que les femelles.
=== Cicle vital ===
{{principal|Biologia del desenvolupament}}
[[Fitxer:Tubal Pregnancy with embryo.jpg|thumb|Embrió humà de vuit setmanes.]]
El cicle vital humà és similar al dels altres mamífers [[euteris]]. L'[[oòcit]] fertilitzat es divideix dins l'[[úter]] femení per esdevenir un [[embrió]], que durant un període de trenta-vuit setmanes (nou mesos) de [[gestació]] es converteix en un [[fetus]] humà. Després d'aquest període, el fetus deixa de créixer, neix del cos de la dona i respira independentment com a [[nen|infant]] per primera vegada. En aquest punt, la majoria de cultures modernes reconeixen la criatura com a persona que gaudeix de la màxima protecció de la llei, però algunes jurisdiccions l'estenen als fetus humans que encara són a l'úter.
El [[part]] humà és perillós en comparació amb el d'altres espècies. No són rars els parts de vint-i-quatre hores o més, que sovint resulten en la mort de la mare o el fetus.<ref>Segons el reportatge de ''[[Newsweek]]'' del 2 de juliol del 2007, cada minut mor una dona al món com a resultat d'un part, la majoria de vegades per culpa d'[[hemorràgia|hemorràgies]] incontrolades i [[infeccions]], sobretot entre les dones pobres. El risc s'estima en 1:16 a l'[[Àfrica subsahariana]], en contrast amb 1:2.800 al món desenvolupat. </ref> Això és degut al fet que el cap del fetus és relativament gran (car el cervell es desenvolupa significativament durant la gestació) i la [[pelvis]] de les dones relativament petita (un caràcter necessari per al [[bipedisme]]).<ref>{{ref-publicació|autor = LaVelle M|títol = Natural selection and developmental sexual variation in the human pelvis|publicació = Am J Phys Anthropol|volum =98|exemplar =1|pàgines =59–72|any =1995|pmid =8579191|doi =10.1002/ajpa.1330980106}}</ref><ref>{{ref-publicació|autor = Correia H, Balseiro S, De Areia M|títol = Sexual dimorphism in the human pelvis: testing a new hypothesis|publicació = Homo|volum =56|exemplar =2|pàgines =153–60|any =2005|llengua= anglès |pmid =16130838|doi =10.1016/j.jchb.2005.05.003 }}</ref>
La probabilitat d'un part reeixit augmentà significativament durant el [[segle XX]] als països més desenvolupats amb l'adveniment de noves tecnologies mèdiques. En canvi, l'[[embaràs]] i el [[part natural]] són relativament perillosos a les regions subdesenvolupades, amb [[índexs de mortalitat]] maternals aproximadament 100 vegades més elevats que als països desenvolupats.<ref name="Rush">{{ref-publicació|autor = Rush D|títol = Nutrition and maternal mortality in the developing world|publicació = Am J Clin Nutr|volum =72|exemplar =1 Suppl|pàgines =212 S–240 S|any =2000|pmid =10871588|llengua= anglès }}</ref>
Als països desenvolupats, els infants solen pesar 3-4 [[kg]] i mesurar 50-60 [[Centímetre|cm]] al moment del naixement.<ref>{{ref-web| url= http://www.childinfo.org/statsbyarea.html |títol = Monitoring the situation of children and women|consulta =30-05-2007 | obra= Childinfo|editor= [[Unicef]]}} (en anglès)</ref> Tanmateix, un pes baix en néixer és habitual als països en procés de desenvolupament i contribueix als nivells alts de [[mortalitat infantil]] en aquestes regions.<ref>{{ref-publicació|autor = Khor G|títol = Update on the prevalence of malnutrition among children in Asia|publicació = Nepal Med Coll J|volum =5|exemplar =2|pàgines =113–22|any =2003|pmid =15024783|llengua= anglès }}</ref> Indefensos després del naixement, els humans continuen creixent durant alguns anys i solen assolir la maduresa sexual a l'edat de 12-15 anys. Les dones es continuen desenvolupant físicament aproximadament fins als 18 anys, mentre que el desenvolupament masculí continua fins al voltant dels 21 anys. La vida humana es pot dividir en una sèrie d'etapes: [[infantesa]], [[adolescència]], adultesa jove, adultesa i [[vellesa]]. Tanmateix, la durada d'aquestes etapes varia segons la cultura i períodes temporals. En comparació amb els altres primats, els humans experimenten una embranzida de creixement particularment ràpid durant l'adolescència, quan la mida del cos augmenta un 25%. Els ximpanzés, per exemple, només creixen un 14%.<ref name="Rush"/>
Hi ha diferències significatives en l'[[esperança de vida]] arreu del món. El món desenvolupat presenta una tendència d'envelliment, amb la [[mediana]] al voltant de 40 anys. Al món en desenvolupament l'edat mitjana és d'entre 15 i 20 anys. L'esperança de vida al naixement a [[Hong Kong]] i la [[República Popular de la Xina|Xina]] és de 84,8 anys per les dones i 78,9 pels homes, mentre que a [[Swazilàndia]] és de 31,3 anys pels dos sexes, principalment a causa de la [[sida]].<ref>Revista ''[[Newsweek]]'' (2 juliol 2007) (en anglès)</ref>
Mentre que un de cada cinc europeus tenen 60 anys o més, només un de cada vint africans superen aquest llindar.<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/ ''The World Factbook''], CIA (consultat el 2 abril 2005). (en anglès)</ref>
El 2002, les [[Nacions Unides]] estimà el nombre de persones centenàries al món en 210.000.<ref>[http://www.un.org/ageing/note5713.doc.htm U.N. Statistics on Population Ageing], comunicat de premsa de les Nacions Unides, 28 febrer 2002, consultat el 2 abril 2005. (en anglès)</ref> Se sap que com a mínim una persona, [[Jeanne Calment]], ha arribat a l'edat de 122 anys. S'han proposat edats més avançades que no han sigut demostrades. A escala mundial, hi ha 81 homes de 60 anys o més per cada 100 dones d'aquest grup d'edat i entre els més vells hi ha 53 homes per cada 100 dones.
Els humans són una de les poques espècies en què la femella desenvolupa la [[menopausa]] durant l'última etapa de la vida. L'aparició de la menopausa es pot explicar a través de la [[hipòtesi de l'àvia]], en què es proposa que hi ha un interès reproductiu de la mare per evitar el risc de mort en un naixement, invertint en la viabilitat més gran que suposa que la descendència sigui concebuda per dones més joves. També augmenta l'eficàcia reproductiva si s'inverteixen recursos a criar els néts en lloc de criar els propis fills. Diversos estudis han indicat que a les societats de caçadors-recol·lectors les dones postmenopàusiques desenvolupaven un paper fonamental com a recol·lectores, car tenien més experiència i no es veien impedides per l'ocupació que suposa la cria directa dels fills.<ref>{{ref-llibre|cognom = Diamond|nom = Jared|enllaçautor = Jared_M._Diamond|títol = Why is Sex Fun? The Evolution of Human Sexuality|editorial = Basic Books|data =1997|pàgines =167-170|isbn = 0-465-03127-7|llengua= anglès }}</ref>
Les qüestions filosòfiques sobre el punt en què apareix la personalitat humana i si persisteix després de la [[mort]] són objecte d'un considerable debat. La perspectiva de la mort provoca desassossec o temor a la majoria dels humans, diferents de la [[consciència (psicologia)|consciència]] immediata d'una amenaça real. Les cerimònies d'enterrament són característiques de les societats humanes, sovint acompanyades per creences en la [[vida després de la mort]] o la [[immortalitat]].
=== Dieta ===
{{principal|Dieta}}
[[Fitxer:Vegetarian diet.jpg|thumb|Possibles aliments d'una dieta vegetariana.]]
Els primers ''Homo sapiens'' vivien en [[societat caçadora-recol·lectora|societats caçadores-recol·lectores]], és a dir, que empraven un sistema per adquirir menjar que combinava la [[caça]] i la recol·lecció d'aliments com ara [[fruits]], [[Cariopsi|grans]], [[tubercles]] i [[bolets]]. D'altra banda, es creu que els humans ja utilitzaven el [[foc]] com a recurs per preparar i coure el menjar des dels temps en què es diferenciaren d'''Homo erectus''.<ref>{{ref-web| url = http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/3670017.stm| consulta =13 gener 2009| títol= Nature|autor = Paul Rincon| editor = BBC News| data =29-04-2004}} (en anglès)</ref>
Els humans són [[omnívor]]s, és a dir, són capaços de consumir tant productes [[vegetals]] com [[animals]]. Això ha sigut confirmat per l'observació que, tant si segueixen una dieta exclusivament [[carnivorisme|carnívora]] com una de totalment vegetal, poden patir determinades [[malalties]] causades per una carència de nutrients. Per exemple, una dieta completament carnívora pot provocar l'[[escorbut]] (deficiència de [[vitamina C]]), mentre que una dieta únicament vegetal pot provocar una manca de [[vitamina B12]].<ref>{{ref-web| url = http://www.vegansociety.com/html/food/nutrition/| títol= Nutrition |consulta =14-02-2007| editor = Vegan Society}} (en anglès)</ref> Tanmateix, les dietes [[vegetarianisme|vegetarianes]] i [[veganistes]] ben dissenyades, sovint amb suplements de vitamina B12, poden satisfer completament les necessitats nutritives de totes les etapes de la vida.<ref>{{ref-publicació| publicació=Journal of the American Dietetic Association| any=2003| volum=103| exemplar=6| pàgines=748–765| article=Vegetarian Diets| doi=10.1053/jada.2003.50142}}[http://www.eatright.org/cps/rde/xchg/ada/hs.xsl/advocacy_933_ENU_HTML.htm Exemplar en línia] (en anglès)</ref>
La dieta humana queda ben reflectida a la cultura i ha donat lloc al desenvolupament de la [[bromatologia]] (ciència dels aliments). En general, una persona pot sobreviure de dos a vuit setmanes sense menjar, segons la quantitat de [[greix]] emmagatzemat al cos, mentre que la supervivència sense [[aigua]] es limita normalment a tres o quatre dies. La manca de menjar continua sent un problema seriós, amb unes 300.000 persones que cada any moren de fam.<ref>[http://www.who.int/healthinfo/bod/en/index.html Death and DALY estimates for 2002 by cause for WHO Member States] Organització Mundial de la Salut. Consultat el 29-10-2006. (en anglès)</ref> La desnutrició infantil també està molt estesa i contribueix a l'elevat percentatge de malalties a les poblacions que pateixen fam.<ref>{{ref-publicació|autor = Murray C i Lopez A|títol = Global mortality, disability, and the contribution of risk factors: Global Burden of Disease Study|publicació = Lancet|volum =349|exemplar =9063|pàgines =1436–42|any =1997|pmid =9164317|doi =10.1016/S0140-6736(96)07495-8}} (en anglès)</ref>
A l'altre extrem, una part de la població humana menja en excés i pateix [[obesitat]], un tipus de desequilibri alimentari que ha augmentat fins a esdevenir gairebé una [[epidèmia]] i que pot provocar problemes de [[salut]] importants. Els Centers for Disease Control (CDC) dels EUA manifesten que un 32% dels adults americans de més de 20 anys són obesos, mentre que un 66,5% del total són obesos o tenen excés de pes. L'obesitat és provocada per un consum excessiu de [[calories]] que no són consumides, és a dir, una combinació de menjar massa i fer poc [[exercici físic]].
Fa almenys 10.000 anys que els humans desenvoluparen l'[[agricultura]],<ref>[http://www.archaeology.org/9707/newsbriefs/squash.html ''Earliest agriculture in the Americas'']
[http://sciencenow.sciencemag.org/cgi/content/full/2007/213/2 Earliest cultivation of barley]
[http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/5038116.stm Earliest cultivation of figs] – consultat el 19 febrer 2007 (en anglès)</ref> que ha canviat substancialment el tipus d'aliments consumits pels humans. Això ha provocat un increment de la població, el desenvolupament de les ciutats i un increment de la densitat de la població, que també afavoreix un augment de l'extensió de malalties contagioses. Els tipus de menjar que es consumeix i la manera en què es preparen ha variat molt en funció de l'època, la zona geogràfica i la cultura.
== Psicologia ==
{{principal|Psicologia}}
[[Fitxer:Human brain NIH.jpg|thumb|Cervell humà]]
El cervell humà és l'element central del [[sistema nerviós central]], mentre que actes com el control primari són dirigits pel [[sistema nerviós perifèric]]. El cervell controla tant les activitats fonamentals per la vida (autònomes, com la [[respiració]] o la [[digestió]]) com les activitats conscients, com el [[pensament]] i l'[[abstracció (psicologia)|abstracció]].<ref>[http://www.pbs.org/wnet/brain/3d/index.html 3-D Brain Anatomy], ''The Secret Life of the Brain'', Public Broadcasting Service (consultat el 03-04-2005). (en anglès)</ref> Aquests processos cognitius constitueixen la [[ment]] i són l'objecte d'estudi de la [[psicologia]] juntament amb la [[conducta]].
El cervell humà és el més intel·ligent de totes les espècies conegudes. Tot i que molts animals són capaços de crear estructures i utilitzar eines simples, principalment a través de l'instint i la imitació, la tecnologia humana és molt més complexa i es troba en un procés constant de desenvolupament i millora. Fins i tot les eines i estructures humanes més antigues són molt més avançades que qualsevol que hagi estat creada pels altres animals.<ref>[[Carl Sagan|Sagan, Carl]] (1978). ''The Dragons of Eden''. A Ballantine Book. {{ISBN|0-345-34629-7}} (en anglès)</ref> L'antropologia moderna ha corroborat la proposició de [[Charles Robert Darwin|Darwin]]: «la diferència en la ment entre els humans i els animals més intel·ligents rau, naturalment, en el grau».<ref name="AnthropologyTodayApr07">Jonathan Benthall ''[http://www.blackwell-synergy.com/doi/abs/10.1111/j.1467-8322.2007.00494.x Animal liberation and rights]'' Anthropology Today], vol 23 núm 2, pàg. 1 – abril del 2007 (en anglès)</ref>
=== Consciència i pensament ===
{{principal|Cervell|consciència (psicologia)|pensament}}
[[Fitxer:RobertFuddBewusstsein17Jh.png|thumb|left|Representació de la consciència (gravat del segle XVII).]]
La capacitat de [[pensament]] de l'ésser humà és única entre els éssers vius. Els humans són una de les poques espècies (juntament amb els [[ximpanzés]], [[orangutans]] i [[dofins]]) que superen el test del mirall,<ref>S'ha adduït que coloms han superat el test. Vegeu Robert W. Allan a
[http://ww2.lafayette.edu/~allanr/mirror.html lafayette.edu] (en anglès)</ref> prova que estudia si un animal és capaç de reconèixer el seu propi reflex com una imatge de si mateix. L'octubre del 2006, tres elefants del [[Bronx Zoo]] també superaren aquest test.<ref>{{ref-publicació|autor =|títol = Self-recognition in an Asian elephant|publicació = Proc Natl Acad Sci U S A|pàgines =|pmid =17075063}} (en anglès)</ref> Molts nens superen la prova a l'edat de 18 mesos.<ref>[http://www.ulm.edu/~palmer/ConsciousnessandtheSymbolicUniverse.htm Consciousness and the Symbolic Universe], del Dr Jack Palmer, consultat el 17-03-2006. (en anglès)</ref> Tanmateix, la utilitat d'aquest test com a prova fiable de l'existència de [[consciència (psicologia)|consciència]] ha sigut discutida, car pot ser més una qüestió de grau que una clara divisió de capacitats. S'ha entrenat [[mones]] perquè apliquin regles abstractes a determinades tasques.<ref>[http://web.mit.edu/newsoffice/2001/abstract-0718.html Researchers home in on how brain handles abstract thought], consultat el 29-07-2006 (en anglès)</ref>
El cervell humà percep el món exterior a través dels [[sentit (percepció)|sentits]]. Cada individu rep una influència profunda de les seves pròpies experiències, les visions subjectives de la seva existència i el pas dels [[temps]]. Els humans són [[consciència (psicologia)|autoconscient]] i tenen una [[ment]] que possibilita el [[pensament]]. Cal destacar que és capaç de percebre la relació entre si mateix i l'entorn. L'abast d'aquestes capacitats, així com les definicions i la validesa d'alguns d'aquests termes, són força discutits. Per exemple, el [[filòsof]] del camp de la [[ciència cognitiva]] [[Daniel Clement Dennett|Daniel Dennett]] sosté que no hi ha un centre narratiu anomenat «ment», sinó simplement una recollida d'entrades i sortides sensorials (''inputs'' i ''outputs''), és a dir, diferents classes de «programes» executant-se en paral·lel.<ref>Dennett, Daniel (1991). ''Consciousness Explained''. Little Brown & Co, 1991, {{ISBN|0-316-18065-3}}. (en anglès)</ref> El psicòleg [[B. F. Skinner]] ha adduït que la ment és una ficció explicativa que desvia l'atenció de les causes mediambientals del comportament,<ref>Skinner, B.F. About Behaviorism 1974, pàgina 74-75</ref> mentre allò que s'observa en forma de processos mentals es pot entendre millor com a formes de comportament.<ref>Skinner, B.F. ''About Behaviorism'', capítol 7: Thinking (en anglès)</ref>
Linha 64 ⟶ 212:
|$51.656.251 milions [[IND]]<br /> ($8.236 per capita)
|}
La [[cultura]] es defineix com el conjunt de característiques materials, intel·lectuals, emocionals i espirituals d'un grup social, en qualsevol de les seves expressions de l'àmbit de l'[[art]], la [[literatura]], l'[[estil de vida]], els sistemes de valors, les [[tradicions]], els [[ritus]] i les [[creences]]. El vincle entre la [[biologia]], el [[comportament]] i la cultura dels éssers humans és molt estret i es fa difícil separar-los clarament; per això, la ubicació d'un tema en una àrea determinada es basa habitualment en una convenció. La cultura consta de valors, normes socials i objectes. Els valors d'una cultura defineixen el que es considera important o [[ètic]] i connecten les normes socials, les expectatives sobre el comportament la gent i la tradició. Els objectes culturals s'obtenen dels valors de la cultura, les normes i la comprensió del món. La principal visió [[antropològica]] de la cultura implica que molts experimenten una gran resistència quan es recorda que dins la [[natura]] humana existeix l'[[animal]] al costat de la part [[espiritual]].<ref name="AnthropologyTodayApr07"
=== Llenguatge ===
| |||