Guix: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 157:
Els guixos secundaris presenten unes [[Textura (petrologia)|textures]] característiques que permeten diferenciar-los dels guixos primaris. Existeixen tres varietats principals: porfiroblàstica (cristalls ben formats, de mil·limètrics a centimètrics), alabastrina (varietats de gra fi, tot i que de mides variables) i megacristal·lina (cristalls de centimètrics a mètrics). Generalment els cristalls no solen estar maclats i solen presentar inclusions residuals d'anhidrita, en particular en les varietats porfiroblàstiques i megracristal·lines. Aquestes tres varietats presenten tots els trànsits texturals possibles entre sí.<ref name=":4" /><ref name=":5" /><ref>{{Ref-publicació|cognom=Ortí|nom=F.|article=Aproximación al estudio petrográfico de las microestructuras de las rocas de yeso secundario ya su origen.|publicació=Revista del Instituto de Investigaciones Geológicas de la Diputación Provincial de Barcelona|url=|volum=32|data=1977|pàgines=87-152}}</ref>
=== Litofàcies primàries ===
Una litofàcies o fàcies litològica és una [[fàcies]] descriptiva caracteritzada per un o diversos caràcters petrogràfics o la suma de totes les característiques litològiques que mostra un dipòsit en un indret.<ref>{{Ref-web|url=https://cit.iec.cat/DGEOL/default.asp|títol=Litofàcies|consulta=|llengua=català|editor=Diccionari de Geologia - IEC|data=}}</ref> El guix pot presentar una gran quantitat de litofàcies; la bibliografia sol destacar-ne les següents:<ref>{{Ref-llibre|títol=Sedimentología: Del proceso físico a la cuenca sedimentaria|url=https://books.google.es/books?id=fu2PfR-jCCsC&pg=PA816&lpg=PA816&dq=litofacies+del+yeso&source=bl&ots=tBOWoPdHLW&sig=ACfU3U0kBIKcdE_DM1OkhL2b1hN7PXij3g&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi7y-Gw7_DhAhXt8eAKHZIMA4sQ6AEwCXoECAcQAQ#v=onepage&q=litofacies%20del%20yeso&f=true|editorial=Editorial CSIC - CSIC Press|data=1970|isbn=9788400091460|llengua=es|nom=Alfredo Arche|cognom=Miralles}}</ref><ref name=":6">{{Ref-llibre|cognom=Pueyo|nom=Juan J.|títol=Génesis de formaciones evaporíticas: modelos andinos e ibéricos|url=https://books.google.es/books?id=UhIC2EHDUPUC&pg=PA103&lpg=PA103&dq=litofacies+yeso&source=bl&ots=s2R0xHwc1c&sig=ACfU3U37p9R5yVYcj38UDFzSmpAjXjUqsQ&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi2teqp1sPgAhWF4YUKHX97DK4Q6AEwAXoECAkQAQ#v=onepage&q=litofacies%20yeso&f=false|llengua=es|data=1991|editorial=Edicions Universitat Barcelona|isbn=9788478756667}}</ref><ref name=":7">{{Ref-web|url=https://www.scribd.com/document/399119152/Litofacies-de-Yeso|títol=Litofacies de Yeso|consulta=2019-02-17|llengua=en}}</ref>
==== Litofàcies deposicionals ====▼
==== Gipsilutites, gipsarenites, gipso-algals i gipso-oolítiques ====
Les fàcies de gipsilutites i gipsarenites estan constituïdes per cristalls de guix de mida llim (<1/16 mm) i sorra (<2 mm) respectivament. Aquestes fàcies poden tenir orígen tant químic com detrític.<ref name=":6" />
Solen presentar un aspecte laminat, amb un gruix de cada làmina inferior al mil·límetre, o bandejat,<ref>{{Ref-web|url=https://www.researchgate.net/figure/Sulphate-lithofacies-A-Massive-gypsum-B-Banded-gypsum-C-Nodular-anhydrite-D_fig14_323910854|títol=Fig. 6. Sulphate lithofacies. A, Massive gypsum. B, Banded gypsum. C,...|consulta=2019-02-16|llengua=en}}</ref> amb bandes que oscil·len entre el mil·límetre i ordres centimètrics, amb estratificacions rectes o ondulades. La granoclassificació de les fàcies pot ser directa o inversa, que sol estar relacionada amb una sobresaturació.<ref name=":7" /> També poden ser generalment massives, sense una estructura interna ben definida.
Les litofàcies laminades d'origen algal (gipso-algals), són molt característiques per tractar-se d'estromatòlits guixificats. De manera menys freqüent, es desenvolupen litofàcies gipso-oolítiques (<2 mm).<ref name=":6" />
Linha 179 ⟶ 177:
==== Litofàcies lenticular intersticial ====
Aquest tipus de fàcies solen presentar cristalls d'hàbit lenticular o tabular,<ref name=":7" /> ja siguin individualitzats o formant agregats (tipus roses), o fins i tot, capes noduloses que creixen entre una matriu o sediment encaixant no evaporític<ref name=":6" /> La mida dels cristalls sol variar entre mil·limètrics a decimètrics, fins i tot mètrics. Malgrat que sol tractar-se d'una litofàcies sinsedimentària, en ocasions també pot ser diagenètica tardana. S'han descrit capes nodulars contorsionistes integrades per guix lenticular intersticial.<ref name=":6" />
==== Litofàcies bioturbada ====
És un tipus de litofàcies pròpia d'ambients continentals; sol presentar microcristalls lenticulars que omplen bioturbacions d'origen animal com ara galeries o d'origen vegetal com, per exemple, arrels.<ref name=":7" />
==== Dipòsits detrítics ====
Com a conseqüència de la seva solubilitat relativament baixa, el guix tolera transports curts, principalment en forma de debris flow i mass flow, i dèbils retreballats per onatge suau o acció mareal, així com transports una mica més llargs en suspensió turbidítica tant profunda com somera. Entre les fàcies selenítiques són comuns els dipòsits clàstics de gipsirrudites que, ocasionalment, inclouen nòduls de guix o anhidrita.<ref name=":7" />
<br />
== Dipòsits, jaciments i localització ==
| |||