Jan Amós Comenius: diferència entre les revisions

Se'lÉs coneixconegut com “el pare de la [[pedagogia]]”, ja que va ser qui la va estructurar com a ciència autònoma i establir els seus primers principis fonamentals. En la seva obra ''Les noves realitats'', [[Peter Drucker]] realça la posició de Comenius com l'inventor del [[llibre de text]], en un intent d'incentivar l'autonomia del procés formatiu per evitar que el govern catòlic eliminés del tot el protestantisme a la República Txeca. “Si la gent llegeix la Bíblia a casa, no podran confondre's”, va ser el pensament de Comenius.

El seu pare era un mestre moliner extremadament religiós, seguidor de les doctrines de [[Jan Hus]]. Esdevingut orfe als dotze anys, quan en complí setze ingressà a l'escola llatina de [[Přerov]], on els seus professors van adonar-se de les seves prometedores aptituds i el protegiren. El [[1611]] es matriculà a la Universitat [[Calvinisme|calvinista]] de [[Herborn]] a [[Alemanya]], on, sota la influència dels teòlegs [[Piscator]] i Asted, s'inicià al [[mil·lenarisme]] (adveniment del regnat de Crist a la terra durant mil anys, abans del darrer combat contra el Mal i el Judici Universal). La seva formació filosòfica és, de fet, més fortament marcada per l'estudi de la [[Bíblia]] que per l'estudi de pensadors ateus. El [[1613]] s'inscriu a la Facultat de Teologia de la Universitat de [[Heidelberg]].

El [[1614]] retorna a [[Moràvia]], on la Unió dels germans de Bohèmia [[Jan Hus|hussites]] li confia la direcció de l'escola de [[Přerov]]. El [[1616]] esdevé pastor i el [[1618]] li confien la molt important parròquia de [[Fulneck]]. Aquest mateix any es casa amb Magdalena Vizovká, de qui tindrà dos fills. El [[1621]], al començament de la [[Guerra dels Trenta Anys]], les tropes espanyoles prenen la ciutat de Fulneck i posen preu a la vida del seu pastor, Comenius. Aquest fuig pels boscos veïns, deixant la seva esposa, aleshores encinta del seu fill. Escriu per a la seva muller un tractat de consolació titulat "Reflexions sobre la perfecció cristiana". Magdalena i els seus dos fills moren per la [[pesta]] sense que Comenius els torni a veure.

En pocs anys, doncs, perd la seva terra, la seva parròquia, les seves obres i la seva família. Des d'aleshores roman condemnat a un exili perpetu, raó per la qual se'lés veuvist com un precursor de la unitat europea. Durant tota la seva vida Comenius esperarà una derrota de les forces catòliques i un retorn de la fe bíblica i de la seva pàtria. Això l'empenyerà a creure les profecies d'un adober anomenat Cristòfol Kotter o de la jove Cristina Poniatowska, una al·lucinada de 16 anys a qui considerarà com a la seva pròpia filla, i a seguir moviments ocultistes com la [[Rosacreu]].

El [[1624]], es torna a casar, i ho fa amb la filla del pastor Cyrille, Dorotea. El [[1628]] s'estableix a [[Leszno]], a [[Polònia]]. A partir de [[1630]], comença a interessar-se per la [[pedagogia]] i esdevé un personatge extremadament notori, atès tant pels catòlics com pels protestants, malgrat la seva vinculació amb l'[[ocultisme]] i la seva oberta fidelitat a Johann Valentin Andreae, considerat fundador de la fraternitat dels [[Rosacreu]].

De 1651 a 1654, invitat pel príncep hongarès Sigismund Rakoczi, resideix a Sárospatak, on intenta de posar en marxa les seves idees pedagògiques. El Cardenalcardenal [[Cardenal Richelieu|Richelieu]] l'invitarà – sense èxit–sense -èxit– a França. S'estableix un temps a [[Anglaterra]], després a [[Suècia]], on hi reformarà les escoles, per invitació de Lluís de Geer. Fins i tot se li proposa d'anar al Nou Món, a dirigir l'escola de [[Universitat de Harvard|Harvard]], a la colònia puritana de [[Massachusetts]].

Comenius és abans que res un teòleg. Els filòsofs de la [[Il·lustració]] el consideraren un metafísic antiquat (un "fals profeta", un "moralista d'esperit estret" va escriure [[Diderot]]). No obstant això, pel seu pensament utòpic i atípic, Comenius va preparar el món protestant per a acceptar el racionalisme més aviat anti-cristiàanticristià de la [[Il·lustració]]. La seva obra fa que se’lsigui considericonsiderat actualment com el pare de l'educació moderna; [[Jules Michelet|Michelet]] l'anomenarà ''El [[Galileo Galilei|Galileu]] de l'educació''. Se’lÉs consideraconsiderat també com l'inspirador de la [[Francmaçoneriafrancmaçoneria]]. Comenius es trobà amb [[René Descartes]] el [[1642]], dos homes que, malgrat les divergències aparentment irreconciliables, tenien de fet el mateix propòsit d'una ciència racional universal.

Comenius va dividir la seva obra ''Didàctica Magna'' en tres parts:

Aquesta obra recull el necessari mètode. Comenius cerca la sistematització dels processos educatius. Es preocupa de les diferents etapes del desenvolupament educatiu i separa per edats l'educació per tal de posar els coneixements en espiral. Parla de la globalitat de les unitats, aspecte que avui en dia encara es té molt en compte. Cada aprenentatge ha de formar part d'un altre o l'induir. L'autor és el primer a tenir compteen acompte l'alumnat i les seves necessitats.

Díaz Barriga, considera un error atribuir a les pedagogies anteriors al moment que descrivim la noció de programes d'estudi. Al segle XVII, Comenius utilitza ella termedenominació Plade "pla d'estudis" per a establir, com un assenyalament ampli, el conjunt de temes a treballar en el sistema escolar. En aquest sentit, és un error sostenir que a l'escola tradicional "el professor rep ja fets els programes, fer-los és responsabilitat que no li competeix ... Entenem que en el que es pot anomenar" l'escola tradicional" (segle XVII a XIX), els plans d'estudi són considerats des de la didàctica com una proposta de temes molt amplis a desenvolupar en el transcurs d'una etapa acadèmica. Pel que fa a la noció de programes d'estudi, vam concloure que no existeix, en aquest moment, en part perquè les grans reflexions sobre la Didàctica es donen abans que conformen les sistemes educatius i s'estableixin les lleis sobre l'obligatorietat de l'ensenyament, i, en part, perquè des d'aquest pensament didàctic s'estableix la funció intel·lectual del docent com una funció insubstituïble".