Erasme de Rotterdam: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Traducció catalana d'aquesta obra |
|||
Línia 21:
Erasme va començar a dictar una càtedra com a professor titular de teologia a la [[Universitat de Cambridge]] a [[Anglaterra]], durant el govern del rei [[Enric VIII d'Anglaterra]], on faria amistats que li durarien tota la vida: [[Thomas More]], [[John Colet]], i [[Thomas Linacre]]. Se li va oferir una feina vitalícia al [[Queen's College]] de la [[Universitat de Cambridge]] i és possible que, de desitjar-ho, hagués pogut passar la resta de la seva vida ensenyant ciències sagrades al bo i millor de la reialesa i la noblesa angleses. Tot i això, la seva naturalesa inquieta i viatgera i el seu esperit curiós, al costat d'un incontrolable rebuig a tot el que signifiqués rutina, el van fer declinar aquest càrrec i tots els que se li oferirien més endavant.
El 1500 va publicar a París la primera versió dels ''Adagia'',<ref>{{Ref-llibre|cognom=Erasme|nom=Desideri|títol=No puc no parlar|url=|edició=Antologia dels adagis traduïda i introduïda per Joan Tello i Brugal|llengua=|data=|editorial=Ela Geminada|lloc=Girona|pàgines=152|isbn=9788494856129}}</ref> titulada ''Collectanea Adagiorum'', on recollia unes 800 entrades d'adagis llatins i grecs anotats. El 1508, després de l'estada a Itàlia, va ampliar la col·lecció (publicada com a ''Adagiorum chiliades'', és a dir, "Milers de refranys") fins a més de 3.000 entrades. Moltes estan acompanyades de comentaris extensos, on reflexiona sobre aspectes morals i polítics. Fins a la mort d'Erasme, el 1536, es va continuar ampliant l'obra (la versió final té 4.151 entrades), reflectint les àmplies lectures dels clàssics per part d'Erasme.
== Viatge a Itàlia ==
| |||