Afer Galinsoga: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
Cap resum de modificació Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 5:
Galinsoga ja havia escrit en temps de la guerra un ''Delenda est Cataluña'' («Catalunya ha de ser destruïda, anihilada») i havia publicat en l'''Heraldo de Aragón'' un al·legat contra el separatisme per falsejar el fet diferencial construint una cultura, tradició i llengua segons el patró fanfarró francès esqueixat de la tradició hispànica. El 1939 va ser nomenat director de ''La Vanguardia Española'' pel Consell de Ministres.<ref name="Espar">{{Ref-llibre |cognom=Espar Ticó |nom=Josep |enllaçautor=Josep Espar i Ticó |capítol=Campanya contra Galinsoga |títol=Amb C de Catalunya: Memòries d'una conversió al catalanisme (1936-1963) |editorial=Edicions 62 |lloc=Barcelona |data=1994 |pàgines=p. 176-194 |isbn=84-297-3745-6 }}</ref>
El 21 de juny de 1959, Galinsoga va assistir a una missa a l'[[Església de Sant Ildefons (Barcelona)|església de Sant Ildefons]] de [[Barcelona]]. Durant el sermó predicat en [[català]] (la missa era en [[llatí]]) es va aixecar ostensiblement per dirigir-se a la sagristia. Davant d'un sacerdot, Mossèn Luis Gómez, que es trobava a la sagristia va protestar que el sermó es fes en català. El sacerdot li va explicar que els diumenges es feien sis misses en castellà i dues en català, tot i que la majoria de feligresos són de parla catalana. Galinsoga va respondre ''pues diga al señor cura que él y todos sus feligreses son una mierda'', i li va allargar una targeta de visita. Sortint de l'església va deixar anar ''todos los catalanes son una mierda''.<ref name="Espar"/>
L'endemà de l'incident, el rector de Sant Ildefons, Narcís Saguer, va escriure a Galinsoga tornant-li la targeta i advertint-lo que probablement algú l'havia suplantat atacant la seva honorabilitat amb unes formes incorrectes i frases grolleres. Galinsoga va respondre confirmant que havia estat ell mateix i que trobava indignant i sorneguer que es prediqués en català.<ref name="Espar"/>
== Campanya ==
Un grup de joves catòlics, [[Cristians Catalans]], liderats per [[Jordi Pujol i Soley]], va organitzar al costat d'altres grups de similar ideologia una campanya contra ''La Vanguardia Española'' i la figura de Galinsoga. El nucli organitzador va estar principalment a l'Acadèmia de la Llengua Catala, els qui van treballar per estendre l'acció van ser Jordi Pujol (feligrès de Sant Ildefons), Xavier Polo, Jaume Casajoana, Ramon Fuster, Josep Escar i Josep Benet. Durant l'estiu es van donar a conèixer els fets repartint manifests clandestins sota el lema «Dignitat contra xuleria». Alguns dels actes realitzats durant aquesta campanya van consistir
Cap dels partits polítics, llavors a la clandestinitat, es va unir a la campanya, encara que sí que ho van fer a títol personal alguns dels seus militants. El gener del 1960 es van trencar els vidres de la seu de ''La Vanguardia'' al carrer Pelai. El 19 de gener, intentant posar fi a les protestes, Galinsoga va escriure un editorial en el que negava que hagués pronunciat aquella frase i es definia com "amic de [[Francesc Cambó|Cambó]]".<ref name="Figueres">{{ref-llibre|cognom=Figueres |nom=Josep M |títol=Materials d'història de la premsa a Catalunya |url=http://books.google.cat/books?id=9j44IWdpZ10C&pg=PA79 |consulta=3 gener 2012 |editorial=Univ. Autònoma de Barcelona |lloc= |data=1995 |pàgines=p. 77-79 |isbn=9788449003615 }}</ref> Els organitzadors de la campanya van contestar amb un text imprès que van llançar espectacularment des del quart pis del [[Liceu]]. La resposta popular no va ser l'esperada per Galinsoga i es van intensificar les protestes que van provocar que el diari perdés prop de 20.000 subscriptors i que reduís la seva tirada en 30.000 exemplars.<ref>{{GEC|0028778|afer Galinsoga}}</ref>
| |||