Diàdocs: diferència entre les revisions

A l'est PèrdicasPerdicas no va tocar els nomenaments d'Alexandre: [[Poros d'Hidaspes|Poros]] i [[Taxiles (rei)|Taxiles]] continuaren governant els seus regnes a l'Índia, i també continuaven com a governadors el sogre d'Alexandre [[Oxiartes]] a [[Gandhara]], [[Sibirti]] a [[Carmània]], [[Estasànor]] a [[Drangiana]], [[Filip (sàtrapa de Sogdiana)|Filip]] a [[Bactres]] i [[Sogdiana]], [[Fratafernes (sàtrapa)|Fratafernes]] a [[Pàrtia (satrapia)|Pàrtia]] i [[Hircània]], [[Peucestes de Mieza|Peucestes]] a [[Persis]], [[Tlepòlem (sàtrapa)|Tlepòlem]] a [[Carmània]], [[Atròpat]] a [[Satrapia de Mèdia|Mèdia]], [[Arcó de Pel·lene|Arcó]] a [[Babilònia]], i [[Arquelau (sàtrapa)|Arquelau]] a la Mesopotàmia nord.

Mentrestant, les notícies de la mort d'Alexandre havien incitat una revolta a Grècia, coneguda com la [[Guerra de Làmia]]. Atenes i d'altres ciutats es van unir contra la dominació macedònia, assetjant [[Antípater (regent de Macedònia)|Antípater]] a la seva fortalesa de [[Làmia (ciutat)|Làmia]]. Antípater rebé l'ajuda de reforços liderats per Lleonat, que morí en batalla. La guerra no finalitzà fins que Cràter va arribar amb les seves tropes i derrotà els atenencs a la [[batalla de Crannó]], el [[5 de setembre]] del [[322 aC]]. La derrota d'Atenes va significar la fi de la polis com a forma de govern, que era substituïda pels regnes hel·lenístics dels diàdocs. Per la seva banda, Pitó va reprimir una revolta dels colons grecs a la part occidental de l'Imperi, i [[PèrdicasPerdicas d'Orestis|Perdicas]] i [[Eumenes]] van subjugar [[Capadòcia]].

*Els assassins de PèrdicasPerdicas van ser recompensats: a Pitó se li va confirmar Mèdia, Seleuc va rebre Babilònia, i a Antígenes li va correspondre [[Susiana]].