Màquina d'escriure: diferència entre les revisions

 

El 1865 el reverent danès [[Rasmus Malling-Hansen]] va inventar la «[[bola d'escriure]]», que es va comercialitzar el 1870. Va ser la primera màquina d'escriure de producció en sèrie. Va ser un èxit a Europa, i se sap que va estar en ús a oficines de Londres fins a 1909.<ref>{{ref-web| url = http://www.officemuseum.com/typewriters.htm |títol= Early Office Museum: ''Antique Typewriters'' | consulta= 28 de maig de 2007 |llengua= anglès}}</ref> Addicionalment, Malling-Hansen va usar un escapi [[solenoide|solenoidal]] per a la tornada del carro d'alguns dels seus models, constituint un seriós candidat per a la primera màquina d'escriure elèctric». Al llibre ''Hvem er Skrivekuglens Opfinder?'', la filla de Malling-Hansen, Johanne Agerskov, descriu com el 1865 Malling-Hansen va fer fabricar un teclat de porcellana per a la bola d'escriure, i va experimentar amb diferents ubicacions de les lletres per a assolir la major velocitat d'escriptura. Malling-Hansen va situar les lletres en pistones curts que es movien directament a través de la bola baixant fins al paper, el que juntament amb l'adequada ubicació de les lletres perquè els dits més ràpids premessin les usades amb major freqüència, va fer de la bola d'escriure de Hansen la primera màquina que permetia escriure substancialment més ràpid que escrivint manualment. Malling-Hansen va desenvolupar la seva màquina encara més als anys 1870 i 1880, assolint moltes millores, però mantenint el cap d'escriptura original. En el primer model de la bola d'escriure de 1870, el paper se subjectava a un cilindre dintre d'una caixa de fusta. El 1874 el cilindre va ser reemplaçat per un carro que es movia per sota el cap d'escriptura. Llavors, el 1875, el conegut model alt va ser patentat, era la primera de les boles d'escriure que funcionava sense electricitat. Malling-Hansen va assistir a les exposicions mundials de [[Exposició Universal de Viena (1873)|Viena del 1873]] i [[Exposició Universal de París (1878)|París del 1878]]. En ambdues va guanyar les medalles del primer premi pel seu invent.<ref>{{ref-llibre|cognom= Burghagen |nom= Otto |títol= Die Schreibmaschine. Illustrierte Beschreibung aller gangbaren Schreibmaschinen nebst gründlicher Anleitung zum Arbeiten auf sämtlichen Systemen |lloc= Hamburg |llengua = alemany|any= 1898}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom= Eberwein |nom= Dieter |títol= Nietzsches Schreibkugel. Ein Blick auf Nietzsches Schreibmaschinenzeit durch die Restauration der Schreibkugel. Eberwein-Typoskriptverlag |lloc= Schauenburg |any= 2005}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom= Agerskov |nom= Johanne |títol= Hvem er Skrivekuglens Opfinder? en Polemik og en Redegørelse |lloc= Copenhaguen|any= 1925|editorial = Markussen |pàgines = 96}}</ref>

 

=== Primer èxit comercial, Christopher Sholes ===