Vicente Aranda Ezquerra: diferència entre les revisions

El [[1949]]<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Antonio.|nom=Gregori,|títol=El cine español según sus directores|url=https://www.worldcat.org/oclc/466338289|data=2009|editorial=Ediciones Catedra|lloc=Madrid|isbn=9788437626147}}</ref> es mudà amb el seu germà a [[Veneçuela]] per motius polítics i econòmics. Uns anys més tard, el [[1956]]<ref name=":1" /> Aranda va tornar a [[Espanya]] amb la seva esposa María Luisa i uns bons estalvis, aconseguits pel seu treball en l’empresa [[NCR Corporation|NCR]]. En el seu retorn a la capital catalana coneix a diferents personalitats del món cultural de l’època com [[Ricard Bofill i Leví|Ricard Bofill]], [[Romà Gubern Garriga-Nogués|Román Gubern]], els germans Goytisolo, [[Juan Marsé]] i [[Joaquim Jordà i Català|Joaquín Jordà]]. Tot i que no li van permetre entrar a l’[[Escola Oficial de Cinematografia]] a [[Madrid]], Aranda no va tardar a realitzar la seva primera pel·lícula. L'any [[1964]] va rodar ''[[Brillante porvenir]]''. A caura dels seus contactes amb el món cultural va estar lligat a l'anomenada [[Escola de Barcelona (cinema)|Escola de Barcelona]], la refinada estètica de la qual fou una novetat en el cinema peninsular dels [[dècada de 1960|anys 60]].<ref name=":0" /> ''[[Fata Morgana]]'' ([[1966]]) és una de les seves obres més representatives i enquadrades en aquest corrent. Va abordar després gèneres més comercials, [[cinema fantàstic]] i [[cinema eròtic]]: ''[[Les cruels]]'' ([[1969]]), ''[[La núvia ensangonada]]'' ([[1972]]), ''[[Clara és el preu]]'' ([[1974]]).

 

 

El [[2001]] va dur a la fama [[Pilar López de Ayala]] en el paper de [[Juana la Loca]] ([[Premis Goya|Premi Goya a la millor interpretació femenina protagonista]])