Cripta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint plantilla:Viccionari-lateral |
#viquiestirada |
||
Línia 1:
[[File:Cripta de Sant Esteve d'Olius.JPG|thumb|250px|Cripta de l'església romànica de [[Sant Esteve d'Olius]]]]
[[Fitxer:Crypte de St Sernin Toulouse.jpg|thumb|
La '''cripta''' (grec antic: ἡ κρυπτή -ῆς ‘volta oculta; cripta’. Substantivació de l'adjectiu verbal κρυπτός, κρυπτή, κρυπτόν. El verb κρύπτειν significava ’tapar, amagar; enterrar, soterrar; mantenir amagada una cosa’); originàriament, era el forat excavat per acollir el cos d'un [[màrtir]]. L'etimologia de la paraula vol dir 'amagar', indicant prou bé la seva significació.
Les primeres criptes o grutes sagrades van ser tallades a la roca o bastides sota el sòl, per amagar als ulls profans les tombes dels màrtirs. Més tard, sobre aquests [[hipogeu]]s venerats pels primers cristians, es van elevar capelles i vastes esglésies. Més endavant, s'estableixen criptes sota els edificis destinats al culte, per a tancar-hi els cossos dels sants recollits per la fe dels fidels. Moltes de les esglésies contenen criptes que es remunten a una època molt llunyana: unes només són sales quadrades, encorbades en bressol o en arestes, seguint el mètode antic, adornades a vegades només de fragments de columnes, i de [[capitell]]s imitant l'arquitectura romana; d'altres són vertaderes esglésies subterrànies amb col·laterals, [[absis]] i [[absidiola|absidioles]]. Es penetra habitualment a les criptes per escales que surten dels dos costats del santuari, o fins i tot de l'eix del [[cor (arquitectura)|cor]].<ref name="RBA">{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.145|consulta=28 de novembre de 2014}}</ref> == Desenvolupament ==
Primerament conegut a l'època cristiana primerenca, en particular al nord d'Àfrica a [[Chlef]] i [[Djémila]] a Algèria i a [[Bizanci]] a l'estudi de Saint John a [[Constantinoble]].
La famosa cripta de l'antiga [[basílica de Sant Pere]], dins de la ciutat de Roma, es va desenvolupar cap a l'any 600, com a mitjà per oferir als pelegrins una vista de la tomba de Sant Pere, que, segons la moda romana, estava directament a sota de l'altar major. La tomba es va fer accessible a través d’un passadís subterrani sota el santuari, on els pelegrins podien entrar en una escala, passar per la tomba i sortir, sense interrompre el servei de la comunitat clerical a l’altar més amunt.
Les criptes es van introduir a l’edifici de les esglésies franques a mitjans del [[segle VIII]], com a característica de la seva romanització. La seva popularitat es va estendre a Europa occidental sota Charlemagne. Els exemples d’aquest període són els més habituals a l’oest medieval primerenc, per exemple a [[Borgonya]]: a [[Dijon]] i a [[Tournus]].
Després del [[segle X]], els requeriments primitius medievals d'una cripta es van esvair, ja que els funcionaris de l'església van permetre que es mantinguessin relíquies en el nivell principal de l'església. A l’època gòtica, les criptes rarament es van construir, però les voltes de les enterraments continuaven construïdes sota les esglésies i esmentades criptes.
== Referències ==
| |||