Jahvè (nom propi de Déu): diferència entre les revisions

 

La transcripció del tetragrama com a "Jehovà" va ser un intent dels [[teologia|teòlegs]] [[cristià|cristians]] de reconstruir el nom original, basant-se en la "vocalització" יְהֹוָה (els diacrítics sobre i sota les consonants són ajuts a la lectura introduïts ''a posteriori'', per això no s'intercalen entre les lletres originals, per a no desvirtuar el text, considerat la paraula de Déu). Els [[diacrític]]s corresponen a la vocalització de אֲדֹנָי (Adonai, "el meu Senyor" {{Pronunciació|hebreu|He-Adonai.ogg}}. Els jueus van deixar de pronunciar el nom de Déu cap al segle III per evitar el risc de pronunciar-ho en va. Per això jueus devots van començar a posar la paraula '' 'ǎdōnā(i)'' en lloc del nom propi mateix. Tot i que els masoretas van deixar les quatre consonants originals en el text, han afegit les vocals ē (en lloc de ă per altres raons) i ā per recordar al lector que pronunciés '' 'ǎdōnā(i)'' sense tenir en compte les consonants. Aquest tret apareix més de sis mil vegades en la Bíblia hebrea. La majoria de les traduccions en [anglès] usen un grup de majúscules per fer el títol 'LORD',(Senyor). Algunes excepcions són la American Standard Version, la New World Translation i The Jerusalem Bible que fan servir '''Jehovàh''' o '''Yahweh'''. <ref>Theological Wordbook of the Old Testament, tomo 1, Chicago (1980), p.13</ref>

 

== Pronunciació ==