'''Mesopotàmia''' (del grec {{polytonic|Μεσοποταμία}}, ''Me.so.po.taˈmi.a'', «entre dos rius») és l'antiga denominació de la regió situada entre l'[[Eufrates]] i el [[Tigris]], que era dividida en dues parts: la [[Baixa Mesopotàmia]], entre el [[golf Pèrsic]] i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint [[Babilònia]] o [[Sumer]], i l'[[Alta Mesopotàmia]], on es va desenvolupar la [[civilització]] [[semita]] d'Accàdia ([[Accad]]) i posterior d'[[Assíria]], la civilització [[hurrites|hurrita]] amb el regne de [[Mitanni]], i va florir després el regne d'[[Assíria]]. Està situada al [[Creixent Fèrtil]].
Sota la dominació [[perses|persa]] va formar les [[Sàtrapa|satrapies]] de Babilònia i Assíria (Baixa i Alta Mesopotàmia), que van continuar en línies generals amb els [[Imperi Selèucida|selèucides]] tot i que la seva administració provincial, com la dels [[parts]], és desconeguda. A cada comarca hi havia un príncep i caps locals; alguns de l'Alta Mesopotàmia van passar a [[Armènia]] vers el [[segle I aC]] mentre altres van romandre sota domini part. [[Armènia]] va caure sota control de [[Roma]] el [[65 aC]] així com [[Síria]] però la part essencial de Mesopotàmia (Alta i Baixa) va continuar sota domini dels reis [[parts]].
En temps de l'[[Imperi Romà]] es dividia en dos parts: l'occidental o [[Osroene]], oscil·lant entre [[Roma]] i [[Pàrtia]], i la Mesopotàmia pròpia, de domini part.
La regió fou conquerida per [[Trajà]] el [[115]] però abandonada el [[117]] per [[Adrià]]. [[Marc Aureli]] la va reconquerir el [[166]] si bé només l'Alta Mesopotàmia, a la qual finalment [[Jovià]] va renunciar el [[363]].
