Mòmies de Gebelein: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 12:
El 1896, un habitant de Gebelein va dir-li a Budge que havia trobat més mòmies i el va portar fins el lloc on eren els cossos. Budge els va identificar immediatament com a pertanyents al període predinàstic, convertint-se així en les primeres restes humanes trobades d'aquella època. Les excavacions van inhumar un total de sis cossos monificats en fosses excavades directament a la sorra de Barh Bila Ma (al riu Waterless), situat als pendents d'un turó a l'est de Gebelein.{{Sfn|Bard|1999|p=338}}{{Sfn|Budge|1920|p=359}}
L'únic aixovar que s'hi va trobar va ser un pot relacionat amb el cos adult d'una dona i restes de vímet, pell d'animal i lli amb els altres cossos.{{Sfn|Budge|1920|p=}} En l'època predinàstica els cossos s'enterraven nus i, a vegades, lleugerament embolicats. En els enterraments com aquell, la sorra calenta que cobreix el mort i les condicions ambientals fan que la majoria de l'aigua del cos s'evapori i es dreni ràpidament. Així, el cadàver s'asseca de manera natural i es conserva molt millor.{{Sfn|Rae|1996|p=35}} Aquest mètode va ser àmpliament usat en l'època predinàstica d”Egipte, abans de dur a terme la [[Momificació a l'antic Egipte|momificació]] artificial. La momificació natural que es produeix amb la sorra seca en els enterraments és a la base de les crrences originals egípcies sobre la vida després de la mort, i va començar la tradició de deixar menjar i estris pel més enllà.{{Sfn|Dawson
Tots els cossos estaven en la mateixa posició, estirats cap al costat esquerre i amb els genolls doblegats cap a la barbeta. Aquesta posició fetal és típica de l'època predinàstica d'Egipte.
L'interès arqueològic en la zona de Gebelein va començar a principis del [[segle XVIII]] i [[Benoît de Maillet]] ja la va afegir a la seva ''Descripció d'Egipte''.{{Sfn|Maillet, Mascrier|1735|p=}} El lloc inclou les restes d'un temple dedicat a la divinitat [[Athor]] (deessa de l'amor), amb nombrosos [[Cartutx egipci|cartutxos]] marcats en maons de fang i una estela reial de la [[Dinastia II d'Egipte|II]] i [[Dinastia III d'Egipte|III Dinasties]]. Les troballes del període següent inclouen 400 [[Ostrakon|ostraka]] demótics i grecs de guarnició mercenaria dels [[Segle III aC|segles III]] i [[Segle II aC|II aC]]. Avui en dia es pot trobar material d'aquesta zona als museus de Torí, El Caire, Lió i al [[Museu Britànic|Londres]].{{Sfn|Bard
== Descripció ==
| |||