i [[Fets del sis d'octubre|proclamà l'Estat Català]] dins de la [[Segona República Espanyola|República Federal Espanyola]] des del balcó del [[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau de la Generalitat]].{{Cita|Catalans! Les forces monàrquiques i feixistes que d'un temps ençà pretenien trair la República, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Català de la República Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d'edificar una República Federal lliure i magnífica. Catalans! L'hora és greu i gloriosa. L'esperit del president Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots. Visca Catalunya! Visca la República! Visca la llibertat!|Lluís Companys i Jover|6 d'octubre de 1934}} ▼
{{vegeu3|el president de la Generalitat de Catalunya|el seu fill Lluïset|Lluís Companys i Micó}}
{{Infotaula persona
| imatge =
}}
[[Fitxer:Signatura de Lluís Companys i Jover.JPG|thumb|Signatura de Lluís Companys i Jover]]
'''lluis companys amoros'''
([[el Tarròs]], [[Tornabous]], l'[[Urgell]], [[21 de juny]] de [[1882]] - [[Castell de Montjuïc]], [[Barcelona]], [[15 d'octubre]] de [[1940]]) fou un polític follador [[Catalunya|català]] d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del [[Parlament de Catalunya]] (1932-1933), [[ministre]] del [[Govern Espanyol]] (segon semestre de porno del 1933), [[president de la Generalitat de Catalunya|present de la Generalitat de Catalunya]] republicana (1934 i 1936-1940) durant la [[Segona República Espanyola]] i [[president d'ERC]] (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a l'estat espanyol.{{sfn|Finestres|octubre 2012 | p= 46-49}}{{sfn|Gavín |setembre 2013|p =56}}
== Biografia ==
= Joventut i formació =
Nascut el 21 de juny de 1882, [[el Tarròs|al Tarròs]], en una família pagesa amb arrels nobiliàries, va ser el segon germà de vuit.{{sfn|Finestres|octubre 2012 | p= 46-49}} El seu pare era Josep Companys i Fontanet, un terratinent il·lustrat i d'idees liberals, i la seva mare era Maria Lluïsa de Jover, pubilla i única hereva de la baronia de Jover. Quan la mare va morir, cap dels seus fills va voler heretar el títol nobiliari.{{sfn|Ossorio y Gallardo|2010|p=29}}
Passa els primers anys al seu poble compartint jocs amb els fills dels pagesos que treballaven per al seu pare, entre els quals [[Salvador Seguí i Rubinat|Salvador Seguí]], a qui retrobarà més tard a Barcelona.<ref>{{ref-web|cognom=GRC|url=http://memoriaesquerra.cat/plana.php?veure=bio&cmb_alf=17|consulta=14 octubre 2015|títol=Biografia de Lluís Companys|obra=Memòria Esquerra|editor=Fundació Josep Irla|any=2015}}</ref> A deu anys va ingressar al Liceu Poliglot de Barcelona, on va estudiar el batxillerat. Més endavant va ingressar a la universitat per a estudiar la carrera de notariat, però quan aquesta va ser suprimida va estudiar [[dret]] a la [[Universitat de Barcelona]], on coneixeria [[Francesc Layret]].{{sfn|Finestres|octubre 2012 | p= 46-49}} Ja atret per la política, l'any 1900 va fundar a la universitat l'Associació Escolar Republicana amb [[Francesc Layret i Foix]], [[Humbert Torres i Barberà]], [[Josep Maria Espanya i Sirat]], entre altres.{{sfn|Solé i Sabaté|Villarroya|2003|p=98}} Segons testimonis contemporanis, l'Associació Escolar Republicana publicà ''La Defensa Escolar'', on Companys hauria escrit les seves primeres col·laboracions periodístiques, si bé no s'ha trobat cap exemplar d'aquest setmanari. També va ser militant de Joventut de la [[Unió Republicana (1903)|Unió Republicana]] de [[Nicolás Salmerón y Alonso|Salmerón]].{{sfn|Solé i Sabaté|Villarroya|2003|p=98}}
Companys estava influït per les idees republicanes, catalanistes i socials, en el marc sociopolític de la crisi de la [[Restauració borbònica]] i optà per la participació en la vida política del país. Després dels [[Fets del ¡Cu-Cut!]], el 1906 va participar en la creació de [[Solidaritat Catalana]], seguint Layret i Salmerón. Quan aquest moviment es va disgregar, Companys s'adherí a la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]] i va arribar a ser el president de la secció política el 1910.{{sfn|Finestres|octubre 2012 | p= 46-49}}
El 1909 va ser detingut i empresonat, per primera vegada a la seva vida, arran de la repressió posterior a la [[Setmana Tràgica]].{{sfn|Abelló|2006|p=116}}
Es va casar amb [[Mercè Micó]] el 16 d'octubre de 1910 a l'[[església de la Concepció (Barcelona)]].<ref>{{ref-web|url=http://www.memoria.cat/companys/content/certificat-de-matrimoni-entre-llu%C3%ADs-companys-i-merc%C3%A8-mic%C3%B3|consulta=10 octubre 2015|títol=Certificat de matrimoni entre Lluís Companys i Mercè Micó|obra=Memoria.cat}}</ref>
Paral·lelament a la seva activitat professiona1905.{{sfn|Finestres|octubre 2012 | p= 46-49}}{{sfn|Solé i Sabaté|Villarroya|2003|p=98}}
=== Primers càrrecs polítics ===
=== El Partido Reformista va perdre les eleccions municipals del 1913, es va produir la chola com estas. Va tenir una breu militància al [[Bloc Republicà Autonomista]] col·laborant com a redactor dels quatre números de ''La Barricada'', òrgan de difusió del partit,{{sfn|Solé i Sabaté|Villarroya|2006|p=116 – 118}} on va conèixer [[Andreu Nin]] i [[Marcel·lí Domingo i Sanjuan|david]] ===
=== [[Marcel·lí Domingo i Sanjuan|Domingo]].{{sfn|ABelló|2006|p=116}} ===
Després dels mals resultats del [[Bloc Republicà Autonomista|Bloc]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1916]] en les quals [[Marcel·lí Domingo i Sanjuan|Marcel·lí Domingo]] va ser l'únic diputat del Bloc, alguns dels seus creadors com [[Francesc Layret]], [[Marcel·lí Domingo i Sanjuan|Marcel·lí Domingo]] i [[Josep Mestres i Miquel|Josep Mestres]] decideixen constituir el [[Partit Republicà Català (1917-1931)|Partit Republicà Català (PRC)]], l'abril del 1917, un projecte al qual es va sumar Companys.{{sfn|Ossorio y Gallardo|2010|p=49}} En aquest període col·laborava amb la publicació ''[[La Lucha]]'', nascuda en l'òrbita del [[Bloc Republicà Autonomista]] i que va continuar vinculada al PRC. Companys va ocupar el càrrec de redactor en cap i responsable de la informació política.{{sfn|Solé i Sabaté|Villarroya|2003|p=98}}
==== Regidor de Barcelona. Primer mandat ====
El novembre de 1917 es varen convocar eleccions municipals. Per assegurar un triomf de les esquerres, es va formar una gran coalició on s'incorporen, fins i tot, els [[lerrouxistes]] del [[Partit Republicà Radical]]. Es volia comptar amb una fortalesa política per a exigir l'indult dels socialistes [[Julián Besteiro|Besteiro]], [[Andrés Saborit Colomer |Saborit]], [[Daniel Anguiano|Anguiano]] i [[Largo Caballero]], condemnats a cadena perpètua el 29 de setembre de 1917 i empresonats a [[Cartagena]].{{sfn|Ossorio y Gallardo|2010|p=49}} Companys va ser l'únic candidat del [[Partit Republicà Català]] que va aconseguir l'acta de [[regidor]] de l'[[Ajuntament de Barcelona]] pel districte V –[[el Raval]]–, amb el [[Partit Republicà Radical]] al capdavant del govern municipal. Companys es va autoexcloure de la coalició per evitar ser identificat amb els lerrouxistes i va constituir una minoria unipersonal. Amb tot, va formar part de la comissió de govern, amb funcions relacionades amb sanitat i beneficència. Des d'aquesta posició, Companys va proposar i gestionar l'acollida de milers de nens francesos refugiats de la Primera Guerra Mundial.{{sfn|Ossorio y Gallardo|2010|p=49}} També es va encarregar de la reconstrucció d'alguns pobles francesos, un projecte amb un important pressupost i que el partit del govern va aprofitar per desviar fons cap a un enriquiment personal d'amagat de Companys.{{sfn|Ossorio y Gallardo|2010|p=50-51}}
Va dirigir el setmanari d'esquerres [[L'Avenir (Sabadell)|''L'Avenir'']] des d'octubre de 1920 quan [[Francesc Layret]] el va fundar a Sabadell. Va escriure nombrosos articles, sovint relacionats amb la seva activitat a les Corts. També va col·laborar al setmanari ''Federal'' i al diari de la delegació local d'Esquerra Republicana de Catalunya ''El Poble'', ambdós editats a Sabadell.{{sfn|Solé i Sabaté|Villarroya|2003|p=101}}
El 1919, la [[Mancomunitat de Catalunya]] va preparar un [[Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919|projecte d'estatut d'Autonomia de Catalunya]], al qual Companys donava suport. Però les tensions dels sectors obrers, que desemboquen en la [[vaga de la Canadenca]], varen provocar una crisi generalitzada a l'estat i les opcions d'aprovació de l'estatut es van esvair. La intermediació de [[Salvador Seguí i Rubinat|Salvador Seguí]] va permetre un acord entre els treballadors i la patronal, al qual es van oposar les autoritats militars a Catalunya. Companys, amic de Seguí, va proposar a l'alcalde de Barcelona, [[Manuel Morales i Pareja]]''',''' que s'adrecés formalment al govern espanyol per tal que «obligués els patrons a complir el que havien pactat». L'ajuntament no va fer cas i Companys va acusar els membres del govern municipal d'[[Esquirol (economia)|esquirols]], un fet que li va suposar la seva detenció fins a final de la vaga.{{sfn|Solé i Sabaté|Villarroya|2003|p=100}}
La implicació de Companys a favor dels obrers el va situar en el punt de mira del governador civil [[Severiano Martínez Anido]],{{sfn|Solé i Sabaté|Villarroya|2006|p=116 – 118}} que va ordenar la seva detenció el 20 de novembre del [[1920]] juntament amb altres sindicalistes, com [[Salvador Seguí Rubinat|Salvador Seguí]] i [[Martí Barrera i Maresta|Martí Barrera]], fins a un total de trenta-sis persones. Deportat Companys al [[castell de la Mola]] ([[Maó]]), quan Francesc Layret es disposava a assumir-ne la seva defensa com a advocat, aquest fou assassinat per un pistoler a sou dels [[Sindicats Lliures]].{{sfn|Finestres|octubre 2012 | p= 46-49}}
==== Diputat per Sabadell ====
Companys es va presentar a les [[eleccions generals espanyoles de 1920]] per [[Sabadell]], en representació del [[Partit Republicà Català]], per optar a l'escó de l'assassinat Francesc Layret, substitució que confirma la confluència política entre obrerisme i republicanisme.{{sfn|Abelló|2006|p=118}} Tot i que la seva detenció li va impedir d'intervenir en la campanya electoral, va guanyar l'escó de [[diputat]] al [[Congrés dels Diputats|Congrés]] de [[Madrid]] i va ser alliberat.{{sfn|Solé i Sabaté|Villarroya|2003|p=101}} D'aquesta manera, el 19 de desembre de 1920 aconseguí l'acta de diputat amb el 45% dels vots, davant de [[Manuel Folguera i Duran]] (38,9%) i [[Enric Turull i Comadran]] (13,5%). Hom justifica aquests resultats perquè es presentava com a continuador de [[Francesc Layret]], tot i la desmobilització dels sectors populars i l'absència de Companys en la campanya electoral.{{sfn|Solé i Sabaté|Villarroya|2003|p=101}} L'escó de diputat l'obligà a abandonar el càrrec de [[regidor]] de l'[[Ajuntament de Barcelona]].
===== Creació de la Unió de Rabassaires =====
{{AP|Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya}}
La implicació de Companys amb el món obrer anarcosindicalista abans de 1920 incorporant aquest sector a la causa republicana, es va orientar cap al sindicalisme camperol que estava fragmentat per àmbits locals. Les conferències i mítings que va fer per tot Catalunya a favor de [[Solidaritat Catalana]] el 1906, el suport al candidat [[Laureà Miró]] al [[Baix Llobregat]] el 1907 i la campanya per les [[Eleccions generals espanyoles de 1919|eleccions generals de 1919]] a favor de [[Francesc Layret]] li van proporcionar un contacte directe amb la pagesia de [[Sabadell]], d'on era diputat des de 1920, però també a tot el [[Vallès Occidental|Vallès]], on havia guanyat a la majoria de municipis,{{efn|Companys va guanyar en vots a Barberà, Sant Cugat, Sant Quirze, Castellar i Sentmenat. Va perdre a Polinyà, Ripollet i Santa Perpètua, on tenia seu la [[Federació Catòlica Agrària Barcelonesa]].{{sfn|Pomés i Vives|1998|p=187}} }} al [[Penedès]], al [[Bages]] i al [[Maresme]].{{sfn|Pomés i Vives|1998|p=187}}
Les organitzacions sindicals existents tenien exclusivament caràcter local i no eren capaces de sumar forces en les seves reivindicacions. La Comissió de Rabassaires de la comarca de Sabadell li va proposar que continués amb la tasca iniciada per Layret. Des de la seva posició de diputat contacta amb altres agraristes espanyols, com el regeneracionista i escriptor castellà [[Julio Senador Gómez]], amb el diputat [[Santiago Alba Bonifaz]] de [[Castella la Vella]], o [[Basílio Alvarez]] de [[Galícia]]. També donava suport a un parell de projectes de llei de reforma agrària de [[Filiberto Villalobos]] del [[Partido Reformista]] i d'[[Ángel Ossorio y Gallardo]] del [[Partit Social Popular]].{{sfn|Pomés i Vives|1998|p=189}}
Pel novembre del 1920 fou detingut, juntament amb [[Salvador Seguí i Rubinat]], [[Martí Barrera i Maresma]], [[Josep Viadiu i Valls|Josep Viadiu]] i altres sindicalistes, i fou deportat a la [[Fortalesa de la Mola|Mola]] de Maó. Quan el seu company i amic Francesc Layret es disposava a assumir-ne la defensa, fou assassinat. En les eleccions legislatives del desembre del 1920, Companys fou elegit diputat per Sabadell en representació del Partit Republicà Català (escó que havia ocupat Layret), i hagué d’ésser posat en llibertat.
A partir del 1921, Companys es va dedicar de ple a l'organització de la futura Unió de Rabassaires, començant per demanar al sector que fessin propostes concretes sobre els projectes de llei presentats a Madrid. També els demanà una major coordinació a través d'una assemblea provincial de societat rabassaires, organitzada per la delegació sabadellenca.{{sfn|Pomés i Vives|1998|p=190}}
La Federació de Rabassers de Catalunya, amb seu a Martorell, es convertí en l'eix de la [[Unió de Rabassaires]] que va fer la seva assemblea constituent el 6 d'agost de 1922 a Barcelona. Companys va refusar la presidència d'honor i, juntament amb [[Fèlix Duran Cañameres]], [[Pere Estartús Eras]] i [[Amadeu Aragay i Daví]], constituïren la direcció efectiva del sindicat amb Jaume Martrat, de Martorell com a primer president de la Unió. La resta del comitè el van formar Josep Ricart, de Sant Pere de Ribes; Astra Janer, de Sabadell; Josep Raventós, de Sant Sadurní; Josep Buil, de Piera; Pere Cartró, de Vilafranca i Joan Bonastre, de Masquefa.<ref>{{ref-publicació|cognom=Bonamusa|nom=Francesc|títol=Remences i Rabassaires|publicació=HMiC: història moderna i contemporània|pàgines=8-19|exemplar=9|url=http://www.raco.cat/index.php/HMiC/article/view/245024/328180|consulta=14 octubre 2015|any=2011|issn=1696-4403}}</ref>
El 15 d'octubre de 1922, Lluís Companys passà a dirigir el setmanari ''[[La Terra (revista)|La Terra. Revista Popular Agrària]]'', que era l'òrgan de la Unió.{{sfn|Finestres|octubre 2012 | p= 46-49}} [[Amadeu Aragay i Daví]], persona molt vinculada a la seva trajectòria política, fou el principal responsable de la comissió organitzadora del primer congrés dels treballadors del camp de Catalunya, que tingué lloc el 15 de gener de 1923 i que aplegà 3.000 pagesos.{{sfn|Solé i Sabaté|Villarroya|2003|p=102}}
==== Dictadura de Primo de Rivera ====
A les [[eleccions generals espanyoles de 1923|eleccions generals de 1923,]] el [[Partit Republicà Català]] aconseguí tres escons, amb Lluís Companys com a líder. Les Corts varen ser dissoltes amb el [[cop d'Estat de Primo de Rivera]].
Durant la [[dictadura de Primo de Rivera]], Companys es concentrà en l'activitat d'advocat assessor de la Unió de Rabassaires i, des de 1928, formà part dels comitès dels partits catalans que dirigiren l'oposició política. La seva vinculació política i personal amb la ciutat de Sabadell era tan forta que finalment es va fer construir en aquesta població vallesana una casa d'estiueig en el que havia de ser la ciutat jardí de [[Can Rull (Sabadell)|Can Rull]], l'any 1928. Entre 1928 i 1929, s'implicà en la conspiració per derrocar la [[Dictadura de Primo de Rivera|dictadura]] de l'[[Llista de presidents d'Espanya|expresident del Govern espanyol]], [[José Sánchez Guerra y Martínez|Sánchez Guerra]], que fou un rotund fracàs i que li representà un nou empresonament.{{sfn|Solé i Sabaté|Villarroya|2006|p=116 – 118}} L'octubre del 1930 fou de nou empresonat per denunciar el maltractament a [[Francesc Macià|Macià]], exiliat per la dictadura.
Pel març del 1931 participà en la Conferència d'Esquerres, a partir de la qual es formà [[Esquerra Republicana de Catalunya]].
=== Activitat durant la República ===
==== Eleccions municipals de 1931 ====
{{AP|Eleccions municipals espanyoles de 1931}}
[[Fitxer:Lluis_Companys.jpg|thumb|right|200px|Companys]]
Elegit el 12 d'abril de 1931 regidor de l'[[Ajuntament de Barcelona]] per [[Esquerra Republicana de Catalunya]], va entrar a l'Ajuntament el 14 d'abril acompanyat d'[[Amadeu Aragay i Davi|Amadeu Aragay]], [[Joan Lluhí i Vallescà|Lluhí i Vallescà]] i d'altres. Deposà l'alcalde accidental [[Antoni Martínez i Domingo]], prengué possessió i des del balcó [[Proclamació de la República Catalana|proclamà la república a Catalunya]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Roglan|nom=Joaquim|títol=14 d'abril: la Catalunya republicana (1931-1939) |url=http://books.google.cat/books?id=TkWtQw92CMgC&pg=PA13&dq=Proclamaci%C3%B3+de+la+Rep%C3%BAblica+Catalana+1931&hl=ca&sa=X&ei=boNEUqvxMoHF7Aa2o4DgDg&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q=Proclamaci%C3%B3%20de%20la%20Rep%C3%BAblica%20Catalana%201931&f=false|lloc=Valls|editorial=Cossetània|data=2006|pàgines=13|isbn=8497912039}}</ref> Va ser nomenat provisionalment [[governador civil]] de Barcelona.
A les [[eleccions generals espanyoles de 1931]], el 28 de juny va ser elegit [[diputat]] a [[Corts Generals|Corts]] Constituents de la [[Segona República Espanyola|Segona República]] per la [[província de Barcelona]]. Pel setembre del 1931, intervingué activament en les discussions del projecte de constitució de la [[Segona República Espanyola]].Per l'octubre del 1931, votà a favor del [[sufragi femení|vot femení]]. Al gener del [[1932]] va esdevenir vicepresident de l'Assemblea de la Generalitat i president provisional, en substitució de [[Jaume Carner]]. El 20 novembre del 1932 fou elegit diputat al [[Parlament de Catalunya]], i fou el primer president del Parlament.
De juny a novembre del 1933, fou ministre de Marina amb el govern [[Manuel Azaña Díaz|Azaña, un cop hagué dimitit de president del Parlament de Catalunya,]].
A les eleccions legislatives del novembre del 1933 va ser elegit diputat per la ciutat de Barcelona.
==== President de la Generalitat de Catalunya ====
{{AP|Govern de Catalunya 1934-1939}}
El 25 de desembre de 1933, va morir sobtadament [[Francesc Macià i Llussà]], [[president de la Generalitat de Catalunya]]. L'endemà, segons fixava l'Estatut Interior de Catalunya, el va substituir interinament el president del Parlament, Joan Casanovas, qui va confirmar en els seus càrrecs als membres del govern i va prorrogar la llei de pressupost de 1933 per al primer trimestre de 1934.{{sfn|Bonamusa|Bricall |2006|p=42}}
El 31 de desembre, Companys va ser proposat per succeir el president Macià i l'[[1 de gener]] de [[1934]] va ser elegit en votació extraordinària del Parlament, per 56 vots a favor i 6 en blanc -un d'ells, el seu-,amb l'abstenció de la [[Lliga Regionalista]].{{sfn|Ossorio y Gallardo|2010|p=140}}{{sfn|Finestres|octubre 2012 | p= 46-49}} El 3 de gener de 1934, Companys formà el seu [[Govern de Catalunya 1934-1939|primer govern]]. A diferència dels darrers governs, formats exclusivament per polítics d'ERC, va incorporar [[Joan Selves]] del [[PNRE]], [[Martí Esteve]] d'[[ACR]] i [[Joan Comorera]] de la [[Unió Socialista de Catalunya|USC]].{{sfn|Bonamusa|Bricall |2006|p=42}}
El primer període, fins a l'octubre de 1934, va tenir una alta intensitat legislativa. Es va aprovar la [[Llei Municipal de Catalunya]], la de Creació del [[Consell de Cultura de la Generalitat]], la [[Llei de Mutualitats]], la del Patrimoni històric, artístic i científic, la Llei del [[Servei de Biblioteques]], Arxius i Museus i la d'Habilitació i majoria d'edat. L'11 d'abril de 1934 va promulgar la [[Llei de Contractes de Conreu]], que tindria un paper destacat en l'evolució de la seva trajectòria política.{{sfn|Bonamusa|Bricall |2006|p=42}} En el sector de l'agricultura també es va crear el Servei de Ramaderia i Veterinària de la Generalitat.{{sfn|Bonamusa|Bricall |2006|p=46}}
==== Fets d'octubre ====
{{AP|Fets del sis d'octubre}}
Durant l'any 1934, impulsà la polèmica [[Llei de contractes de conreu]], que l'enfrontà amb els grans propietaris i amb el Govern espanyol. El [[6 d'octubre]] del 1934 protagonitzà una revolta contra la legalitat republicana arran de l'entrada al govern de la República de la'' Confederación Española de Derechas Autónomas'' ([[CEDA]]) i [[Fets del sis d'octubre|proclamà l'Estat Català]] dins de la [[Segona República Espanyola|República Federal Espanyola]] des del balcó del [[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau de la Generalitat]].
▲{{Cita|Catalans! Les forces monàrquiques i feixistes que d'un temps ençà pretenien trair la República, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Català de la República Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d'edificar una República Federal lliure i magnífica. Catalans! L'hora és greu i gloriosa. L'esperit del president Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots. Visca Catalunya! Visca la República! Visca la llibertat!|Lluís Companys i Jover|6 d'octubre de 1934}}
El Govern català fou detingut en ple per tropes dirigides pel comandant en cap de la quarta divisió orgànica, el [[Domènec Batet i Mestres|general Batet.]] Lluís Companys seria empresonat amb tot el seu govern i l'[[Estatut d'Autonomia de 1932 (Estatut de Núria)|'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932]] fou suspès{{sfn|Finestres|octubre 2012 | p= 46-49}}. Companys fou empresonat primer al vaixell ''Uruguay'', fondejat al port de Barcelona, i després traslladat a Madrid, on fou jutjat pel [[Tribunal de Garanties Constitucionals]] i condemnat, amb tot el [[Govern de Catalunya 1934-1939|Govern català]], a trenta anys de reclusió major. Posteriorment se'l traslladà al penal d'El [[Puerto de Santa María]] ([[Cadis]]){{sfn|Finestres|octubre 2012 | p= 46-49}}. Aquests fets coincidiren amb la vaga general revolucionària convocada a tot Espanya i amb la insurrecció asturiana propulsada per la [[Unió General de Treballadors|UGT]] i la [[CNT]] a [[Astúries]]. Romangueren detinguts i empresonats fins a la victòria electoral del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] a les [[Eleccions generals espanyoles (1936)|eleccions de febrer del 1936]].
| 