Charles Deering: diferència entre les revisions

Charles Deering conegué [[Ramon Casas i Carbó|Ramon Casas]] a Madrid el 1904. L'any [[1908]], Casas i Deering, que havia esdevingut el seu mecenes, van realitzar un viatge als Estats Units d'Amèrica, i entre 1910 i 1914 van fer diversos viatges per Espanya i Europa. El [[1910]] Charles Deering va adquirir l'antic Hospital de Sant Joan de Sitges i va encarregar a l'enginyer i crític d'art [[Miquel Utrillo i Morlius]] la conversió en residència i la construcció del [[Palau Maricel]] a [[Sitges]] per tal que servís per acollir les seves col·leccions d'art. Deering va comprar les cases a banda i banda del carrer i va arreglar les del costat de mar per a la seva residència. El complex artístic de Maricel es va anar construint per fases entre 1910 i 1918, principalment. L'antic Hospital de Sant Joan va esdevenir la residència de Deering; el 1915 adquiria Can Xicarrons, entre el Cau Ferrat i la seva propietat com a residència d'hivern, mentre que les cases de l'altra banda, des de l'antiga placeta de l'Hospital de Sant Joan (actual Racó de la Calma) fins al baluard de Santa Caterina (actual Baluard Miquel Utrillo) van ser convertides en el Palau de Maricel, destinades a salons sumptuaris per a les col·leccions artístiques, i a espais de lleure i contemplació, com el Claustre i les Terrasses de Maricel. El setembre de 1921 Deering es va endur la seva col·lecció d'art als Estats Units, dipositant-la inicialment a l'Institut d'Art de Chicago, però conservant la propietat dels seus edificis a Sitges; una altra part de la col·lecció d'art va restar al castell e Tamarit. El 1922 va vendre la residència d'hivern a Ramon Casas, que a la seva mort la va llegar a la seva neboda Maria Àngels Rocamora. El 1932 la [[Junta de Museus de Catalunya]] va llogar el [[Palau de Maricel]] com ampliació del [[Museu del Cau Ferrat]] i el 1954 va ser adquirit als descendents de Deering per part de l'Ajuntament de Sitges. Les dependències de l'antiga residència, al cantó de Mar, van ser adquirides per la Diputació de Barcelona el 1969 a un particular que les havia comprades als descendents de Deering.